Durant la primavera, la temporada per excel·lència de les al·lèrgies, la histamina emergeix com una de les protagonistes. Avui, aprofundirem en el seu paper dual dintre del sistema immunitari.
La histamina és una molècula de senyalització clau, és a dir, envia missatges entre les cèl·lules i pot ser una aliada per al nostre benestar. Per exemple, estimula les cèl·lules de l’estómac perquè produeixin àcid gàstric i ajuda a mantenir el nostre cervell despert. És per això que alguns antihistamínics poden induir-nos són, mentre que altres s’utilitzen per tractar el reflux gàstric.
La histamina també col·labora activament amb el nostre sistema immunitari i, per tant, en la nostra protecció. Quan el sistema immunitari detecta la presència d’un invasor, s’activaran diferents cèl·lules immunitàries, incloses les cèl·lules conegudes com a limfòcits B, que produiran immunoglobulines o anticossos per neutralitzar-lo.
Les immunoglobulines es coneixen amb les lletres Ig. Són anticossos que genera l’organisme com a defensa contra els microbis i contra qualsevol substància estranya que penetra en el cos. Hi ha diverses classes d’immunoglobulines: IgA, IgG, IgM, IgD i la IgE.
El sistema immunitari reacciona
Les Immunoglobulines E (IgE) actuen com a senyals d’alerta, semblants a cartells d’”ES BUSCA”, distribuïdes arreu del cos per avisar les altres cèl·lules immunitàries sobre els invasors. Les cèl·lules immunitàries, conegudes com a mastòcits i basòfils, capturen aquestes IgE, de forma que se sensibilitzen contra els agents externs invasors. Això permet que en un contacte posterior alliberin histamina i altres compostos inflamatoris, activant una resposta de defensa.
Gràcies a la histamina, els vasos sanguinis es tornen més permeables, de manera que els glòbuls blancs i altres cèl·lules, així com molècules protectores, puguin infiltrar-se i lluitar contra l’agressor. En definitiva, les accions de la histamina són excel·lents per protegir el cos.
Què és una al·lèrgia?
Les al·lèrgies representen una reacció exagerada i anòmala del sistema immunitari davant substàncies inofensives. Els mastòcits sensibilitzats contra molècules inofensives (per exemple el pol·len) s’activaran per la seva presència i evocaran la histamina, a la qual converteixen en el principal enemic.
Els vasos sanguinis més permeables provocaran símptomes com llagrimeig als ulls, congestió nasal i inflor en diverses parts del cos. A més, la histamina col·labora amb els nervis per provocar picor. En el cas de les al·lèrgies alimentàries, pot ocasionar vòmits, diarrea, i també contrau els músculs dels pulmons, dificultant la respiració.
L’escenari més greu es pot donar quan la histamina contribueix a l’anafilaxi, una reacció severa que pot ser fatal. L’anafilaxi es pot descriure com una reacció al·lèrgica extrema. La inflamació de les vies respiratòries pot obstaculitzar la respiració, mentre que una ràpida caiguda de la pressió arterial pot privar els òrgans de sang vital i posar en perill la vida de la persona que la pateix.
Tractament de les al·lèrgies
Existeixen un grup de fàrmacs, anomenats antihistamínics, que bloquegen els receptors de la histamina, evitant així els seus efectes i tractant les al·lèrgies més comunes.
D’altra banda, en el cas de l’anafilaxi, és crucial administrar una injecció d’adrenalina, que dilata les vies respiratòries i incrementa la pressió arterial per estabilitzar el pacient.
En casos més severament afectats, s’opta per la immunoteràpia amb al·lèrgens (o vacunes de l’al·lèrgia). Aquest tractament implica exposar progressivament el pacient a petites dosis de l’al·lergen per reduir gradualment la sensibilitat a aquest. Aquest enfocament també es fa servir en les al·lèrgies alimentàries, introduint gradualment els aliments als quals la persona és al·lèrgica en petites quantitats per minimitzar la resposta al·lèrgica.
Les al·lèrgies estan en augment?
Actualment, els casos d’al·lèrgies estan en augment i s’han convertit en una anomalia cada vegada més prevalent en la nostra societat. Diversos factors, com ara l’increment de la contaminació ambiental i els canvis en els hàbits alimentaris, han contribuït a aquest fenomen que afecta un nombre creixent de persones de totes les edats, com ho demostren diversos estudis.
Les temperatures més altes estan provocant que les plantes floreixin abans i durant períodes més llargs, de forma que s’allarguen les temporades de pol·linització. Això, juntament amb els canvis en els patrons del vent en algunes regions, està portant el pol·len a distàncies més llunyanes.
A Catalunya, per exemple, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va presentar la previsió pol·línica per a la primavera de 2024. Es va observar que, davant la sequera, alguns arbres com els avellaners i xiprers hi havien reaccionat produint més flors com a mecanisme de defensa contra la manca d’aigua, cosa que, de retruc, havia provocat un augment en la presència de pol·len.
Un altre factor preocupant és que els grans de pol·len estan esdevenint més al·lergènics. Un estudi liderat per Baek-Jo Kim a la República de Corea va simular els efectes del canvi climàtic, incrementant els nivells de CO2, i va observar com a conseqüència un augment en la producció de pol·len, així com una major al·lergenicitat d’aquest. Les proteïnes presents en l’exina, la capa externa del pol·len, responsables de la resposta immune, estaven augmentant, de forma que s’incrementava la reactivitat al·lèrgica del pol·len.
Així doncs, un aprofundiment en el coneixement de les al·lèrgies, la histamina i les seves interaccions amb el sistema immunitari no només ens permet comprendre millor les reaccions al·lèrgiques, sinó que també pot conduir a estratègies de tractament més efectives i a una millora en la gestió de les al·lèrgies en la nostra societat.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Robert Garcia, animacions il·lustrades
Deixa un comentari