Activant les nostres pròpies defenses contra el càncer

El cirurgià William Coley, l’any 1890, va diagnosticar un tumor extremadament agressiu a una jove de Nova York. Tot i amputar la part afectada del seu braç, la pacient va morir pocs mesos després. El metge, decidit a trobar una manera de millorar el tractament del càncer, va començar a estudiar altres casos mèdics similars a l’hospital.

En aquesta recerca, va descobrir que un pacient amb un tumor semblant havia experimentat una remissió inesperada després de patir una infecció causada per un bacteri.

Aquest descobriment va suggerir que el sistema immunitari podria jugar un paper crucial en la lluita contra el càncer, un concepte gairebé impensable en aquella època. Més de 120 anys després, l’any 2013, dos estudis clínics van tornar a centrar l’atenció en aquest mecanisme essencial: el sistema immunitari com a eina potent en la lluita contra el càncer.

Finalment, els immunòlegs James Allison i Tasuku Honjo van consolidar aquestes troballes i van rebre el Premi Nobel de Medicina l’any 2018 per la seva contribució. Tal com va recordar Allison el dia de l’entrega del premi: “Aquesta idea feia més de cent anys que donava voltes.”

El sistema immunitari i el càncer

El sistema immunitari és l’encarregat de vigilar constantment el nostre cos, identificant possibles invasors, com virus o bacteris, i actuant per eliminar-los quan cal. Entre aquests “intrusos” també s’hi troben els tumors, que són cèl·lules pròpies del cos que han patit alteracions genètiques fins al punt de comportar-se de manera anòmala. Aquestes cèl·lules tumorals poden ser reconegudes pel sistema immunitari, que sovint aconsegueix eliminar-les abans que es multipliquin i causin danys. De fet, es creu que al llarg de la vida tots desenvolupem petits tumors, però la majoria no arriben a progressar perquè el nostre sistema de defensa els detecta i destrueix.

No obstant això, en algunes ocasions, els tumors troben la manera d’“enganyar” el sistema immunitari. Això ho aconsegueixen gràcies a la producció de molècules especials que actuen com a “claus de protecció”. Aquestes claus es connecten amb els receptors dels limfòcits T, unes cèl·lules especialitzades del sistema immune que haurien d’eliminar els tumors. Quan aquestes claus encaixen als seus “panys” en els limfòcits, els deixen inactius, cosa que permet que les cèl·lules tumorals passin desapercebudes i continuïn creixent sense ser atacades. D’aquesta manera, els tumors són capaços de manipular les nostres defenses per sobreviure i proliferar.

Actualment, s’està millorant cada dia més en el que es coneix com a immunoteràpia, una teràpia que utilitza el sistema immunitari de la persona per combatre el càncer. A través de fàrmacs, la immunoteràpia ajuda el sistema immunitari a trobar aquestes cèl·lules que volen passar desapercebudes i treballa més eficaçment per matar-les sense fer malbé les cèl·lules sanes. Com ho fa?

S’han desenvolupat unes molècules que s’uneixen al pany i la clau impedint que la cèl·lula tumoral passi desapercebuda, cosa que permet que el sistema immunitari elimini, ara sí, la cèl·lula tumoral. Així, els efectes secundaris d’aquests fàrmacs poden ser molt diferents, ja que actuen exclusivament sobre les cèl·lules tumorals. Aquesta és la diferència principal amb la quimioteràpia o la radioteràpia, que també maten les cèl·lules sanes i són extremadament tòxiques.

Potser la immunoteràpia no substitueix completament altres tractaments, però és una gran eina complementària. Tumors abans considerats fatals ara poden tractar-se. No obstant això, encara queden aspectes per resoldre. Un dels principals obstacles és que poden aparèixer resistències, noves estratègies que generen les cèl·lules canceroses per esquivar el tractament.

Un altre repte és que la immunoteràpia, de moment, no funciona en tots els tumors ni en totes les persones i encara no tenim marcadors gaire fiables que ens prediguin l’èxit. Així i tot, la immunoteràpia representa una esperança creixent en la lluita contra el càncer.

Teràpies antitumorals “a la carta”

I és que encara podem anar més enllà. 

L’any 2012, la història d’Emily Whitehead, una nena de només set anys amb leucèmia, va marcar un punt d’inflexió en el camp de la immunoteràpia. L’Emily es trobava en estat crític en un hospital dels Estats Units, a la unitat de cures intensives, i els seus pares, davant la desesperació, van decidir apostar per un tractament experimental anomenat teràpia CAR-T. Aquest tractament consistia a modificar genèticament les cèl·lules immunitàries de la nena perquè poguessin reconèixer i atacar les cèl·lules cancerígenes.

Tot i que els efectes secundaris de la teràpia van ser molt greus i van posar la vida d’Emily en perill, finalment el tractament va ser un èxit. La seva curació no només va salvar-li la vida, sinó que també va suposar un gran avanç per a la medicina. El cas d’Emily es va convertir en un exemple del potencial de la immunoteràpia per combatre certs tipus de càncer, obrint la porta a noves investigacions i tractaments basats en la manipulació del sistema immunitari per atacar les cèl·lules tumorals de manera més eficient i personalitzada.

Les esperances en el tractament del càncer, però, no s’acaben aquí. 

Actualment, ja hi ha diversos tractaments d’immunoteràpia aprovats per tractar diferents tipus de tumors en les fases més avançades de la malaltia, incloent-hi melanoma, alguns tipus de càncer de pulmó i ronyó, tumors de cap i coll, de bufeta, carcinoma de cèl·lules de Merkel i certs tipus de limfomes.

La història de la lluita contra el càncer, des dels primers descobriments de William Coley fins als avenços revolucionaris en immunoteràpia, mostra com la nostra comprensió del sistema immunitari ha evolucionat i ha obert noves vies en el tractament del càncer. Tot i que la immunoteràpia encara presenta desafiaments i no és efectiva en tots els casos, representa una esperança poderosa per a molts pacients.

L’èxit de tractaments com la teràpia CAR-T mostren un futur prometedor en la batalla contra aquesta malaltia. A mesura que continuem investigant i perfeccionant aquestes tècniques, podríem ser cada vegada més a prop d’aconseguir tractaments més efectius i personalitzats per combatre el càncer.

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències