El retrat que va inspirar La Bella i la Bèstia

Avui ens endinsem en una obra plena de contrastos, el Retrat d’Antonietta Gonsalvus, pintat per Lavinia Fontana. Un quadre especial per l’equilibri entre la cara peluda d’Antonietta i el seu vestit luxós, digne de la cort renaixentista.

Aquest retrat del segle XVI ens presenta Antonietta Gonsalvus, una nena d’entre deu i dotze anys que patia una malaltia genètica molt rara anomenada hipertricosi universal congènita. Aquesta condició provoca un creixement excessiu de pèl per tot el cos, i és precisament això el que fa que Antonietta aparegui al quadre amb una capa de pèl fi i blanc que cobreix gairebé tota la seva pell, excepte les mans, els llavis i altres zones com les membranes mucoses. Imagina’t com devia ser per a una nena tan jove viure amb aquest trastorn en un món on tot girava al voltant de l’aparença! 

Antonietta, en el seu retrat, sosté una carta que revela la seva història. Aquestes persones sovint eren vistes com a curiositats exòtiques més que no pas com a éssers humans. En aquest cas, la carta indica que Antonietta havia estat “donada” a la duquessa de Soragna, reforçant aquesta percepció de possessió o espectacle.

Antonietta era una de les filles de Petrus Gonsalvus, el primer cas documentat d’hipertricosi. Nascut a les Illes Canàries el 1537, la història de Petrus és igualment fascinant. Va ser enviat a la cort del rei Enric II de França, on va rebre una educació, en un intent de demostrar que fins i tot els “homes salvatges”, com l’anomenaven a causa de l’abundant pèl que li cobria el cos, podien ser culturitzats i integrats a la civilització. Petrus es va casar amb Catherine, una parisenca, i junts van tenir sis fills, quatre dels quals van heretar la mateixa condició genètica del seu pare. 

El Retrat d’Antonietta Gonsalvus és només una peça d’una col·lecció de pintures de la família Gonsalvus, moltes de les quals avui es poden veure al castell d’Ambras, a Innsbruck, Àustria. Però si tens ganes de veure aquest retrat en persona, el trobaràs al Museu de les Belles Arts del Château Royal de Blois, a França, on actualment es conserva. Inicialment, però, van ser recopilades per l’arxiduc Ferran II d’Àustria com a part del seu Gabinet de Curiositats, una mena de museu dedicat a exposar tot allò que es considerava “anòmal” o extraordinari. És impressionant pensar que aquestes imatges, d’una família ben real, van contribuir a alimentar llegendes tan conegudes com el mite de l’home llop i, segons diuen, van inspirar el famós conte de La Bella i la Bèstia.

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències