Els secrets del planeta vermell

Mart, el planeta vermell, ha despertat la imaginació de generacions senceres. Amb el seu paisatge aspre i polsós, tacat per l’òxid de ferro —el que sembla que li confereix la seva característica tonalitat rogenca—, Mart ha estat un símbol tant de misteri com d’inspiració per a la ciència i la cultura popular.

Conegut des de l’antiguitat i associat al déu de la guerra pels antics romans, el planeta Mart ha esdevingut un dels focus centrals de l’exploració espacial moderna, ja que amaga moltes pistes sobre la història del nostre sistema solar i, possiblement, sobre si hi ha vida més enllà de la Terra.

La primera observació telescòpica de Mart va ser feta per Galileo Galilei l’any  1610, però el primer que el va dibuixar va ser Christiaan Huygens, amb un telescopi de 50 augments. Imagineu-vos, com es devia veure… i és que ja des de temps passats, Mart ha despertat una gran curiositat en l’espècie humana.

Mart té la meitat de la mida de la Terra, però no us deixeu enganyar per aquesta dada! És el segon planeta més petit del sistema solar i el quart més proper al Sol. Es troba a uns 227 milions de quilòmetres del Sol. Així que, si algun cop us animeu a fer-li una visita, tingueu paciència: es necessiten uns 300 dies (o sigui, uns deu mesos) per arribar-hi des de la Terra. 

La seva similitud amb la Terra en alguns aspectes l’ha portat a ser interessant per al seu estudi. Per exemple, sabem que a Mart hi ha terratrèmols, tot i que tenen un altre nom: sisme marcià. Així que Mart és un planeta geològicament actiu, i tot i que el seu camp magnètic és feble, hi és, tal com passa a la Terra.

Però el que són realment impressionants són els seus paisatges. Imagina’t grans canals, planes i canyons que podrien haver estat esculpits per l’erosió de l’aigua. Això podria ser una prova que, fa milers de milions d’anys, Mart tenia aigua líquida a la superfície. Si creus que el Gran Canyó d’Arizona és gran, et quedaries bocabadat amb el Valles Marineris, un canyó a Mart que s’estén gairebé per una quarta part del planeta! És 10 vegades més llarg que el Gran Canyó i tan profund que podries llençar-t’hi en paracaigudes (si fos segur, és clar).

I no ens oblidem de la Dao Vallis, on els científics creuen que va tenir lloc una batalla èpica entre l’aigua i la lava volcànica. Sembla que l’esclafament, fruit de l’activitat geotèrmica del planeta, va propiciar la desfeta de glaceres que van formar una gran vall a l’hemisferi sud del planeta. Mart també és la llar de l’Olympus Mons, un volcà inactiu que és alhora el més gran i la muntanya més alta del sistema solar. És tres vegades més alt que el cim de l’Everest. 

Mart també té dues “llunes” amb noms força èpics: Deimos i Fobos, anomenades en honor als cavalls que tiraven el carro del déu romà de la guerra, Mart. Es creu que aquestes llunes són asteroides capturats per la gravetat de Mart.

Un dia a Mart dura 24 hores i 37 minuts, gairebé com a la Terra, però un any és una altra història: 687 dies, gairebé el doble que un any terrestre. Això és perquè Mart és més lluny del Sol, i triga més a completar la seva òrbita. L’atmosfera de Mart és molt prima, composta majoritàriament de diòxid de carboni.

Aquesta atmosfera tan fina no pot retenir gaire bé la calor del Sol, així que les temperatures poden variar entre -100 °C a l’hivern i 20 °C a l’estiu. Amb una gravetat un 37 % inferior a la de la Terra, a Mart hi podries saltar tres vegades més alt. 

Per saber més sobre aquest increïble planeta, hi hem enviat diversos rovers (els robots per explorar Mart), per recollir mostres i enviar-nos dades científiques. Rovers  com el Curiosity i l’Opportunity han estat explorant i descobrint secrets marcians per a nosaltres. Així que, quan parlem de Mart, no només estem mirant un puntet vermell al cel, sinó un món sencer, ple de misteris i meravelles per explorar!

Les similituds amb la Terra i les evidències cada cop més clares que va tenir aigua en el passat, fan de Mart un candidat ideal per buscar-hi formes de vida passades o presents, ja que les condicions podrien haver estat propícies per al desenvolupament de la vida tal com la coneixem.

Descobrir vida a Mart ajudaria a respondre preguntes fonamentals sobre l’origen de la vida a l’univers. A més, la recerca de vida a Mart impulsa el desenvolupament de noves tecnologies i metodologies científiques. Les missions espacials requereixen innovacions en enginyeria, robòtica, intel·ligència artificial i altres camps que, sovint, tenen aplicacions beneficioses a la Terra en sectors com la medicina, les comunicacions i l’energia.

Així doncs, sabent tot això sobre el planeta Mart, queda clar que el seu estudi no només ens permet descobrir els secrets del nostre veí còsmic, sinó que també ens ajuda a entendre millor la nostra pròpia existència i el nostre lloc a l’univers. Amb cada missió i cada descobriment, ens apropem una mica més a respondre una de les grans preguntes de la humanitat, com ara si estem realment sols a l’univers. Qui sap què més ens espera en aquest fascinant planeta vermell, ple de misteris i sorpreses. El viatge a Mart tot just comença i, amb ell, una nova era d’exploració i descobriments.

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències