Simbiosi Fluvial: un projecte per regenerar el riu Fluvià

El riu Fluvià, que neix al Collsacabra i travessa la Garrotxa abans d’arribar a Sant Pere Pescador, ha estat durant dècades sotmès a pressions agrícoles, extraccions d’aigua i contaminació. Avui, però, aquest curs fluvial esdevé el centre d’un projecte innovador que vol posar la natura —i les comunitats locals— al centre: Simbiosi Fluvial, una iniciativa que pretén restaurar, regenerar i reconnectar tota la conca des d’una mirada ecològica, sistèmica i comunitària.

Un riu vulnerable en un context de regressió general

La situació del Fluvià s’emmarca dins d’una regressió general dels ecosistemes aquàtics catalans. Les conques internes només mantenen en bon estat ecològic una minoria dels seus rius. La fragmentació per infraestructures, els desviaments d’aigua, la contaminació associada als usos urbans i agraris i la degradació dels boscos de ribera han acumulat dècades de pressió. En aquest panorama, el Fluvià destaca com un riu particular: manté un règim hídric relativament natural, sense grans embassaments, cosa que “li dona un potencial de renaturalització molt alt”, segons explica Josep Maria Mallarach, president de l’Associació Silene i doctor en biologia i medi ambient. Tot i això, la seva vulnerabilitat és creixent i les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua mostren una tendència clara: “A les capçaleres forestals el riu està en bon estat, però només d’arribar a les planes passa a un estat mediocre, i al curs mitjà i baix la classificació de l’estat del riu ja passa a dolent.”

Els episodis de contaminació tampoc són menors. Mallarach alerta que “a Olot i la Vall d’en Bas, la manca de xarxa separativa i el mal manteniment dels col·lectors provoca abocaments de barreja d’aigües residuals i pluvials quan hi ha sobreximents, episodis que poden durar dies o setmanes i que afecten greument la fauna més sensible”. A aquests impactes s’hi afegeix la presència creixent d’espècies invasores, com el cranc americà o la petxina asiàtica, que “han arribat fins a prop de les capçaleres i estan desplaçant les espècies autòctones”.

Regenerar el riu i regenerar el vincle

El projecte Simbiosi Fluvial neix amb l’objectiu de regenerar la conca fluvial a través d’una mirada bioregional i d’una governança compartida entre diverses entitats del territori. La iniciativa està coordinada per Resilience Earth, una cooperativa sense ànim de lucre especialitzada en la regeneració dels territoris rurals. Carla Güell, de Resilence Earth, coordinadora del projecte i consultora i investigadora en processos participatius i polítiques públiques rurals. “Creiem que els territoris rurals no són espais a explotar, sinó espais d’oportunitat. El nostre objectiu és reviure el vincle entre les persones i els ecosistemes.”

Aquesta innovadora proposta s’impulsa arran d’una nova línia de subvencions de la Generalitat destinada a la gestió d’espais Natura 2000 que no disposen d’una entitat gestora pròpia. “La Generalitat no té capacitat per gestionar tots aquests espais i va decidir obrir la porta a entitats del tercer sector. Simbiosi Fluvial és una oportunitat perquè la societat civil participi activament en la regeneració territorial”, assenyala Güell. Amb vigència fins al 2027, el projecte aborda la conca del riu de manera integral: “No ens limitem a un tram”, diu Güell. “Treballem la conca sencera: el riu principal, els afluents, els aqüífers i els boscos de ribera. Entenem el riu com un organisme viu.”

Simbiosi Fluvial agrupa un conjunt d’entitats que treballen de forma coordinada i complementària. Resilience Earth assumeix la coordinació general i la governança del projecte; l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa lidera les accions de restauració ecològica; l’Associació Silene incorpora la dimensió simbòlica, patrimonial i espiritual; l’Associació Hàbitats impulsa el voluntariat i la ciència ciutadana; i la Universitat de Girona juntament amb el CERM de la Universitat de Vic aporten recerca científica aplicada. “Cadascú aporta un tipus de coneixement diferent”, subratlla Güell. “Integrar ciència, saviesa local, educació, patrimoni i governança és el que fa el nostre projecte únic.”

Accions de restauració: replantar, recompondre i reconnectar

Les actuacions de restauració previstes inclouen la recuperació de boscos de ribera, la millora d’hàbitats aquàtics, el seguiment de la llúdriga i d’altres espècies indicadores com el cranc de riu de potes blanques o les nàiades, la retirada d’espècies invasores i el monitoratge de la qualitat ecològica.

Moltes d’aquestes actuacions, però, requereixen temps. “La plantació d’un bosc de ribera es pot fer en un dia, però trigarem anys a tenir-ne un de sencer”, recorda Mallarach. “La restauració fluvial funciona, però requereix continuïtat.”  En aquest primer any s’han també identificat zones amb sobrepastura, s’han projectat nous abeuradors i planificades accions per la millora de pastures i la construcció de basses i murs de pedra seca per afavorir la fauna salvatge autòctona com el tòtil, lluert i el gripau corredor. També s’han instal·lat càmeres de fototrampeig per monitorar el turó, i la llúdriga i altres espècies, en coordinació amb universitats i centres de recerca, i s’ha desplegat el programa de voluntariat Enlludriga’t, un programa de seguiment de la fauna aquàtica.

Güell també destaca que la restauració no ha de ser només biològica: “No només volem millorar la salut del riu, sinó restaurar la relació de la població amb el riu Fluvià. Durant dècades hem viscut d’esquena al riu. Ara volem que les persones tornin a sentir que formen part d’un sistema viu.” Per això s’han impulsat grups de ciència ciutadana en diversos municipis i s’està reforçant el treball amb els 28 ajuntaments de la conca per construir una governança compartida. El programa Simbionts n’és un exemple, amb el recull de testimonis vinculats al riu. A més, s’està impulsant un òrgan de governança que reuneix administracions, universitats i entitats locals.

Una de les amenaces més greus del Fluvià és la sobreexplotació d’aqüífers, especialment a l’Empordà. Mallarach ens ho explica: “Durant bona part de l’any, a Ventalló, el riu queda completament eixut. El nivell freàtic baixa tant que l’aigua superficial s’escola cap avall. És una inversió del flux.” La situació no és exclusiva del Fluvià, però aquí és especialment crítica. La regeneració del riu no es pot fer sense abordar també la gestió de l’aigua subterrània. “Caldria regular cabals mínims ecològics basats en els aqüífers, no només en volums. I hem d’impulsar la captació d’aigua de pluja per reduir l’extracció.”

Un futur regeneratiu

Amb un pressupost inicial de 400.000 euros, i amb la necessitat de trobar més patrocinadors i finançament europeus, el projecte mira més enllà del 2027. L’objectiu és consolidar la xarxa municipal, ampliar els grups de voluntariat, reforçar el diagnòstic de conca i dissenyar un model estable de governança bioregional. “El somni és que el Fluvià esdevingui un riu viu de restauració comunitària”, conclou Güell. “Si aconseguim això, no només haurem recuperat un riu: haurem recuperat una manera de viure més connectada, més conscient i més resilient amb l’entorn que ens envolta.”

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències