Segle XVIII, Barcelona. Un comerciant de teixits negocia una venda. Per calcular la mida de les teles utilitza la cana catalana, una mesura que es feia servir a la majoria dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó i equivalia a uns 1,55 metres actuals a Barcelona. Una mica més al sud, a Tortosa, la cana era una mica més llarga, i al nord, a Carcassona, arribava als 1,78 metres. La cana era doncs útil per comerciar dins una mateixa ciutat, però provocava desavinences, conflictes, a més d’estafes, quan es volia vendre i comprar entre diferents ciutats. Aquesta era una situació que es repetia a moltes altres zones de l’Europa continental.
Aleshores va arribar la Revolució Francesa. I amb ella la culminació dels valors il·lustrats com la quantificació matemàtica del món o la universalització del coneixement. Seguint aquests valors, però també amb l’objectiu d’acabar amb el caos que provocaven les mesures locals, i ajudar així el sector comercial, en plena Revolució, l’any 1792, l’Academie des Sciences francesa va determinar que establiria una mesura universal. Es va decidir que aquesta seria, per qüestions pràctiques, la deumilionèsima part d’un quart d’un meridià terrestre, és a dir, de la distància des de l’equador de la Terra al pol nord. Calia doncs mesurar el meridià per així deduir la seva deumilionèsima part. Però quin meridià? És clar, el meridià que passa per París.
Així, els astrònoms Jean-Baptiste Delambre i Pierre Méchain van ser els encarregats de liderar l’expedició científica que, mitjançant mesures geodèsiques va calcular la llargada de l’arc del meridià. Delambre va viatjar amb els seus instruments de París cap al nord, fins a Dunkerque, mentre que Méchain seria l’encarregat de la part més llarga de l’expedició, de París fins a Barcelona. Tots dos van recórrer el territori, pujant a muntanyes i torres per fer mesuraments complexos en un context caòtic: revolució, guerres, sospites d’espionatge, canvis polítics… Méchain, fins i tot, va estar empresonat a Barcelona, a més de patir un greu accident que gairebé posa fi a la seva vida.
Un metre correspon a la deumilionèsima part d’un quart del meridià que passa per París
El problema arriba quan, un cop preparat per tornar els resultats a París l’any 1798, Méchain va descobrir un possible error en les mesures fetes prop de Barcelona. No va dir res, va amagar el seu dubte, i el metre es va establir a França l’any 1799. Obsessionat per la perfecció, i amargat pel seu silenci, Méchain va decidir reprendre l’expedició per corregir el seu error i fer més acurada la mesura del metre. Per fer-ho va continuar les mesures primer a les Illes Balears i després a Castelló de la Plana, on va morir per culpa de la malària.
Delambre va corregir més tard l’error de Méchain, que era ínfim, i el metre va anar esdevenint, d’una banda, cada vegada més precís i, de l’altra, cada cop més utilitzat com a unitat universal de mesura. Universal, però, amb l’excepció del món anglosaxó, que es resistia a adoptar una mesura d’origen francès, definida a partir del meridià que passa per París.
Els vestigis de les aventures (i desventures) de Méchain per Catalunya i el País Valencià es poden encara veure a llocs com la Torre del Rellotge de la Barceloneta, el Castell de Montjuïc, la platja d’Ocata, el Parc Ribalta o un palau a la plaça Cardona Vivies, aquestes dues últimes a Castelló de la Plana.
Dr. Miquel CarandellBaruzzi, historiador de la ciència
Deixa un comentari