A l’hora de menjar 

De vegades, allò que s’ha considerat dogma, al cap dels anys ha decaigut. De petit sentia que l’oli d’oliva no era massa recomanable. També recordo com les margarines carregades de greixos trans es consideraven saludables. No fa tant, s’aconsellava no prendre més de dos o tres ous a la setmana. La fruita només era aigua amb sucre. Exemples, en trobaríem un bon grapat.

Aquest comentari ve arran de la publicació en diferents mitjans de les conclusions d’un pòster presentat fa uns dies en un congrés de cardiologia. Es titula “Associació d’una alimentació restringida a 8 hores amb mortalitat per totes les causes i per causes específiques”. Els resultats dels investigadors indiquen que les dietes amb restricció de temps (limitades a un interval de 8 hores) s’associen a més risc de mort per malaltia cardiovascular, concretament un 91% superior. És un estudi preliminar, atès que, entre altres coses, no discrimina per tipus ni quantitat de menjar, però dona per pensar. Tot i que pot indicar alguna tendència, no el considero, ni de bon tros, definitiu. Sí que crec que serveix d’alerta.

Aquests “experiments”, com el de menjar en curtes finestres horàries i fer dejuni la major part del dia o estar dies sense menjar, els fem en un intent de corregir alguna cosa, com pot ser el desig de reduir pes o de rebaixar la glucosa o els triglicèrids. En comptes de buscar un patró racional, ens adherim a modes que no estan basades en cap evidència científica. Segurament seria més raonable adaptar-se a un patró d’alimentació i vida més saludable i d’acord amb la naturalesa humana. Per exemple, fer exercici és bo, però no veig que ho sigui menjar més del que correspon i després fer un excés d’exercici per estar en forma. Voldria recordar que tant menjar com fer exercici creen addicció. Algú pot pensar que l’excés de les dues coses es compensa. Res més erroni. Si genero pics d’insulina, cap exercici revertirà el dany. 

Tots, els animals, diürns i nocturns, tenim el metabolisme adaptat al cicle llum – foscor seguint el que es denomina ritmes circadiaris. El metabolisme i la nutrició estan relacionats amb ells, tot i que els efectes de l’hora dels àpats afecten el sistema circadiari humà, no són prou coneguts. Existeix una dependència del cicle llum – foscor en la secreció d’algunes hormones i molts paràmetres bioquímics en depenen. Els humans hem de menjar hidrats de carboni, lípids, especialment greixos, i proteïnes, així com vitamines i minerals. Una dieta que redueixi o augmenti massa qualsevol d’ells no serà bona, per molt que a curt termini ho pugui semblar.

Les dades d’estudis en animals i, molt més reduïts, en humans avalen que l’horari regular dels àpats i l’alimentació alineada amb el rellotge circadiari pot millorar el control metabòlic i prevenir les alteracions metabòliques derivades d’una alimentació poc saludable i patrons alimentaris erràtics. L’evidència creixent en humans suggereix que menjar d’hora durant el dia s’associa amb un millor control del pes corporal i l’homeòstasi metabòlica. 

Hi ha qui apunta que hauríem de menjar entre les vuit del matí i les sis del vespre. És cert que sopar més d’hora del que habitualment fem seria bo, però l’hora de prendre el primer àpat al matí dependria més de l’hora d’aixecar-se. El més substancial és anar a dormir amb les secrecions digestives fetes. Costa perquè és un canvi cultural.

El Dr. Enric I. Canela és Catedràtic Emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona.