El diagnòstic tardà d’autisme en dones: un repte inajornable

Escrit per


Mayte Serrat López

L’autisme ha estat tradicionalment associat a comportaments observats principalment en nens, especialment en nois. Aquesta percepció ha contribuït a una invisibilitat sistemàtica de les dones en el diagnòstic, especialment d’aquelles que han desenvolupat mecanismes d’adaptació social al llarg dels anys.

Com a resultat, moltes dones autistes no són diagnosticades fins a l’edat adulta, sovint després d’anys de patiment emocional, incomprensió i esforços per encaixar en una societat que no reconeix la seva diferència. Aquest diagnòstic tardà no és inusual. De fet, s’estima que la prevalença de l’autisme és aproximadament de l’1% de la població, amb una proporció de diagnòstic de 4 homes per cada dona. Aquesta diferència pot deure’s a un biaix de gènere en el procés diagnòstic, a diferències en la manifestació dels trets autistes entre gèneres o a mecanismes de camuflatge presents en moltes dones autistes.

Aquesta situació es deu, en part, als estereotips de gènere que desdibuixen els criteris diagnòstics. Les dones autistes sovint desenvolupen habilitats per camuflar les seves dificultats socials, ajustant-se a les expectatives externes mentre pateixen en silenci. Aquest “camuflatge” és, però, esgotador i pot portar a conseqüències greus com depressió, ansietat o esgotament emocional. 

S’estima que la prevalença de l’autisme és aproximadament de l’1% de la població, amb una proporció de diagnòstic de 4 homes per cada dona

El diagnòstic tardà pot ser una barreja de revelació i dol. Per una banda, dona sentit a anys d’experiències desconnectades i incomprensions; per l’altra, comporta enfrontar-se a la realitat d’haver viscut sense el suport necessari durant dècades. Aquesta situació posa de manifest la necessitat urgent d’una millor formació en autisme per als professionals de la salut i l’educació, amb una atenció especial al reconeixement de les manifestacions més subtils, sovint presents en dones.  

A més, el diagnòstic tardà també obre la porta a un debat més ampli sobre inclusió. En una societat que premia la conformitat, la diferència sovint es veu com una limitació en lloc d’una riquesa. La inclusió no consisteix només a tolerar la diversitat, sinó a crear espais on totes les persones puguin prosperar sent elles mateixes. Això implica reformular les estructures socials, educatives i laborals perquè siguin més flexibles i respectin les necessitats de tothom.

Visibilitzar aquesta realitat no és només una qüestió de justícia, sinó també una oportunitat per transformar aquestes estructures i fer-les més empàtiques i accessibles. Reconeixent i adaptant-nos a aquestes diferències podem construir una societat que no només accepti la diversitat, sinó que la celebri com una fortalesa. 

En aquest context, les dones autistes diagnosticades tard poden aportar una perspectiva única, enriquint els espais on participen amb la seva autenticitat i resiliència. Promoure el diagnòstic precoç i l’acceptació de la diversitat no només proporciona respostes, sinó que també ofereix a les persones l’oportunitat de viure autènticament i de transformar la seva història personal en un punt de partida per al creixement i l’empoderament, alhora que fomenta una societat més inclusiva, justa i humana.

Mayte Serrat López, investigadora en fibromiàlgia


3 respostes a «El diagnòstic tardà d’autisme en dones: un repte inajornable»

  1. Amparo Rodriguez

    Aquest article i altres com aquest són necessaris. És molt important treballar en la línia de visibilitzar la neurodivergència com un valor positiu per la societat. Visibilitzar les diferències i l’abordament d’aquestes en els diferents entorns de la societat.

  2. María José

    Podrien aprofundir en les manifestacions d’aquesta condició? O oferir fonts de consulta? Gràcies

  3. Núria Coll Bonfill (Directora de 7Ciències)

    Ansietat i depressió
    Dificultats en relacions socials
    Hipersensibilitat sensorial i emocional
    Solen tenir interessos intensos i profunds que poden semblar poc convencionals o fins i tot massa obsessius.
    A diferència dels homes autistes, els seus interessos poden ser més socials o relacionats amb àmbits acceptats culturalment (p. ex., literatura, psicologia, animals, art).
    Dificultats en l’àmbit laboral i familiar

    Fonts de consulta recomanades

    Lai, M. C., Lombardo, M. V., & Baron-Cohen, S. (2014). Autism. The Lancet, 383(9920), 896–910. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(13)61539-1

    Hull, L., Mandy, W., & Petrides, K. V. (2017). Behavioural and cognitive sex/gender differences in autism spectrum condition and typically developing males and females. Autism: The International Journal of Research and Practice, 21(6), 706–727. https://doi.org/10.1177/1362361316669087

    Dworzynski, K., Ronald, A., Bolton, P., & Happé, F. (2012). How different are girls and boys above and below the diagnostic threshold for autism spectrum disorders? Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 51(8), 788–797. https://doi.org/10.1016/j.jaac.2012.05.018

    Web: Autismo en Femenino
    TEDx Talk: Sara Harvey – “Autistic Girls and Women”
    Documental: “Women & Autism” – BBC Stories

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *