Recentment, el grup liderat per Roderic Guigó del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha publicat una investigació pionera sobre la identificació i caracterització de gens a la revista Nature Communications. Cal destacar que, per primera vegada, una revista científica internacional ha inclòs un enllaç al resum i un sumari divulgatiu traduït al català, afegint un valor especial a aquesta rellevant troballa.
Aquest resum, escrit pels mateixos autors, es troba a Zenodo, una plataforma europea dedicada a la compartició de dades científiques. Zenodo, s’ha establert com un repositori clau per a la recerca científica oberta. Ofereix un espai on els investigadors poden dipositar dades, articles i resums, fomentant així la transparència i l’accessibilitat de la ciència.
Però no és l’únic cas, revisant l’hemeroteca, trobem que ja l’any 1999 el grup de l’investigador Josep M. Anglada, amb Ramon Crehuet com a primer autor de l’estudi, va publicar un resum en català a la revista Chemistry – A European Journal. Segons Crehuet, aquesta publicació oferia la possibilitat d’incloure resums en diverses llengües europees, reflectint la diversitat cultural d’Europa. “L’article ja era en anglès per arribar a tota la comunitat internacional, així que si m’oferien la possibilitat de fer-ho en la meva llengua materna, havia de ser en català”, explica Crehuet. Altres investigadors com Jaume Veciana de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona i Carme Rovira (Investigadora de l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la Universitat de Barcelona) també han publicat en català en aquesta revista.
Les creixents polítiques de ciència oberta formulades per moltes administracions, associacions de recerca i universitats estan donant fruits notables. La ciència oberta promou una pràctica científica col·laborativa i transparent, on les dades de recerca i altres processos són accessibles lliurement. Aquesta filosofia permet la reutilització, redistribució i reproducció de les dades i mètodes subjacents, oferint un entorn on la investigació és més inclusiva i oberta a la contribució externa.
L’ús del català fa més accessible el contingut de la recerca finançada amb fons públics i és essencial per enriquir la terminologia científica de les llengües pròpies
Els objectius de la ciència oberta inclouen l’accés obert a dades de recerca, revisió d’experts oberta i l’ús de programari de codi obert, entre altres. Això garanteix que la informació científica sigui més accessible i beneficiï un públic més ampli. Com per exemple, incloure continguts en altres llengües.
Seguint aquests objectius, molts grups d’investigació publiquen els seus treballs en repositoris com Zenodo. Els autors de la recent publicació, Roderic Guigó i Sílvia Carbonell, consideren que l’ús del català en la divulgació científica té un doble objectiu: apropar la ciència a un públic no especialitzat i contribuir a la diversitat lingüística en les publicacions científiques, dominades per l’anglès. A més, l’ús del català fa més accessible el contingut de la recerca finançada amb fons públics i és essencial per enriquir la terminologia científica de les llengües pròpies.
Aquest avenç no només representa un moment històric en la divulgació científica en català, sinó que no ho oblidem també és un gran pas en la recerca genòmica. Millores en la catalogació dels gens permetran accelerar descobriments importants en biologia, optimitzant la comprensió de la salut humana i les malalties.
Des de 7Ciències celebrem totes aquestes iniciatives, ja que un dels pilars del nostre projecte és fomentar la divulgació científica en català. Creiem que fer arribar el coneixement científic a la població en la seva llengua és essencial per aconseguir societats més justes i igualitàries. Potser ens calen més revistes com la Chemistry – A European Journal amb una sensibilitat especial per altres llengües?
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències.
Deixa un comentari