La nostra espècie, els Homo sapiens, van arribar a Europa per primer cop ara fa uns 45.000 anys i a poc a poc es van anar expandint per tot el continent. Feien servir eines de pedra, eren nòmades i subsistien principalment gràcies a la recol·lecció i a la caça de grans mamífers. Però ara fa uns 38.000 anys aquests primers humans van desaparèixer del continent. Fins ara es pensava que a partir de la primera colonització del continent europeu els humans havien viscut a Europa de forma ininterrompuda fins i tot durant els mil·lennis més freds de l’Edat de Gel; però gràcies a les noves tècniques d’anàlisis genètiques de l’última dècada hem pogut confirmar que això no és així.
Els habitants actuals d’Europa no som els descendents dels primers humans que van arribar al continent. Una de les científiques que va ajudar a resoldre aquest misteri és Qiaomei Fu, una paleontòloga i genetista xinesa, directora del laboratori de l’institut de Paleontologia de Pequín. Aquesta científica tan prolífica va presentar la seva tesi doctoral l’any 2013 a Alemanya, sota la supervisió de Svante Päabo Premi Nobel de Fisiologia o Medecina l’any 2022.
Els habitants actuals d’Europa no som els descendents dels primers humans que van arribar al continent
Quiaomei Fu va analitzar diversos fòssils d’humans que van viure fa entre 45.000 i 39.000 anys, en llocs com Europa, Sibèria i la Xina. Gràcies als seus estudis ara sabem que poc després que els Homo sapiens abandonessin Àfrica, un grup d’humans es va assentar en alguna part del Pròxim Orient. Des d’allà van emprendre diverses migracions al nord d’Euràsia. Una d’aquestes antigues migracions és la que va poblar Europa ara fa uns 45.000 anys, però per motius que encara no coneixem del tot, els europeus van desaparèixer fa uns 38.000 anys. Els principals candidats que poden explicar-ho són un una forta erupció d’un volcà o la baixada de les temperatures en el continent.
Poc després, fa uns 37.000 anys, una nova migració humana procedent del Pròxim Orient va arribar a Europa. Els estudis genètics més moderns ens asseguren que aquest cop van venir per quedar-s’hi definitivament, i per tant aquests sí que són els antecessors més antics dels humans que actualment viuen a Europa.
Després de presentar la seva tesi Doctoral, Qiaomei Fu va viatjar fins als Estats Units i es va incorporar a la Universitat de Harvard, on va continuar estudiant l’ADN de les poblacions humanes antigues en l’equip de David Reich, un expert en genètica de poblacions i de les migracions humanes. Com a investigadora Postdoctoral va aconseguir seqüenciar l’ADN més antic d’un humà fora d’Àfrica, l’anomenat “individu d’Ust’-Ishim”.
L’any 2016 va tornar a la Xina per dirigir el prestigiós institut de Paleontologia de Pequín on continua amb la seva línia d’investigació. Entre les seves publicacions podem destacar la seqüenciació de l’ADN trobat en les mitocòndries d’un fòssil d’uns 400.000 anys d’antiguitat trobat a la “Sima de los Huesos”, una de les coves de la Serra d’Atapuerca.
L’ Aniol Clarà Bossoms és biòleg i divulgador científic
Deixa un comentari