La fibromiàlgia (FM) és una entitat complexa caracteritzada per dolor musculoesquelètic crònic generalitzat i, entre molts altres símptomes, per fatiga, rigidesa, problemes de son, ansietat, depressió i dificultats cognitives (problemes de memòria, concentració, etc.) que empitjoren l’evolució de la malaltia. Pot arribar a ser molt invalidant i afectar l’esfera biològica, psicològica, social i laboral, ocasionant un fort impacte en la vida diària de les persones que pateixen aquesta malaltia. El seu caràcter multidimensional fa que requereixi un abordatge des de diferents disciplines que suposa un gran repte per a científics i clínics.
Actualment, un 20% de la població mundial pateix dolor crònic i es considera que l’FM és un dels diagnòstics més freqüents.
Un 20% de la població mundial pateix dolor crònic i es considera que la fibromiàlgia és un dels diagnòstics més freqüents
Durant l’últim segle, l’FM ha estat definida i categoritzada de diferents maneres. Actualment, és una entitat clínica reconeguda, però, tot i els esforços d’una part dels estaments polítics, professionals i socials, l’FM continua sent una malaltia sense suficient visibilitat, molt qüestionada (dubtant, fins i tot, de la seva existència), estigmatitzada, controvertida, molt poc reconeguda i acceptada. A més a més, suposa enormes costos tant directes (atenció mèdica, prescripció de medicaments) com indirectes (absentisme laboral, pèrdua de treball, etc.) que suposen una despesa mundial d’11.000 milions a l’any.
Al llarg del temps hi ha hagut i continuen havent-hi diferents criteris per al diagnòstic de l’FM. Fins que no s’avanci en l’estudi de la fisiopatologia i es puguin determinar uns biomarcadors (indicadors biològics que ens ajuden a entendre la salut i la malaltia dels éssers vius), la base del diagnòstic continuarà sent subjectiva i continuarà sense haver-hi un consens unànime sobre els criteris a utilitzar.
Moltes vegades la fibromiàlgia és diagnosticada només quan s’han descartat totes les altres patologies, generant controvèrsia i inseguretat en l’àmbit assistencial
Això fa que moltes vegades l’FM sigui diagnosticada només quan s’han descartat totes les altres patologies, generant controvèrsia i inseguretat en l’àmbit assistencial i fent que el seu diagnòstic sigui un dels més qüestionats internacionalment.
Aquesta incertesa podria portar a un excés de medicalització, a realitzar investigacions innecessàries i fomentar la poca credibilitat entre els mateixos professionals sanitaris. A més, crea una confusió en la mateixa persona, tenint la sensació que s’utilitza el diagnòstic de FM com a últim recurs i que determina el seu historial clínic, atribuint sempre a l’FM qualsevol altre dolor i passant per alt o endarrerint el diagnòstic i correcte tractament d’una altra patologia.
Mayte Serrat López, investigadora en fibromiàlgia
Deixa un comentari