“Erasippe de Kaphy va dormir al temple i va somiar que el déu li feia un massatge a l’estómac, la besava i li oferia una copa que contenia un fàrmac. El déu li va ordenar que se la begués i ella després va vomitar. Quan l’endemà es va despertar, va veure que havia vomitat i llavors es va recuperar”. Aquesta és la traducció d’una inscripció trobada en un temple del déu grec de la medicina, Asclepi, Esculapi per als romans. Per alguns considerat un metge real, per d’altres, llegendari, Asclepi va esdevenir déu de la medicina a partir del segle cinquè abans de Crist, quan a tota la zona d’influència hel·lènica s’hi van erigir temples dedicats a la seva figura.
Els temples d’Asclepi eren un espai d’acollida de malalts i, en certa manera, de tractament i curació
En general, es tenia en aquell moment una concepció religiosa de la malaltia. Si algú estava malalt era perquè els déus ho volien així, fos perquè els havia fet enfadar o perquè aquest era simplement el seu destí. A partir d’aquí, com és lògic, per curar-se calia recórrer també als déus. Ara bé, els temples d’Asclepi eren molt més que espais d’adoració al déu: eren també espai d’acollida de malalts i, en certa manera, de tractament i curació. Construïts en zones fora de la ciutat, considerades més saludables, com es faria amb els hospitals medievals, i prop de fonts, també considerades beneficioses, els temples proporcionaven diversos serveis de salut.
D’entrada, servien perquè, mitjançant el culte a Asclepi, els pacients hi dormissin una o diverses nits, fet que només per si mateix suposava llit calent i menjar, cosa que per a molts dels malalts, que eren també pobres, ja suposava un guany.
A més, com hem vist en la cita anterior, durant el son els sacerdots del temple eren els encarregats de subministrar els remeis que suposadament revelava Asclepi, encara que el petó suposem que devia ser un extra, fruit de la concepció de la dona com a inferior de la cultura hel·lènica. Els sacerdots, a més, anotaven els noms dels malalts, les malalties i les cures realitzades en inscripcions als temples, moltes de les quals es conserven i donen molta informació sobre les maneres de prescriure i aplicar les cures dels temples d’Asclepi. Aquestes fonts històriques ens mostren com, a partir d’una concepció religiosa de la malaltia i la cura, aparentment no científica, en els temples d’Asclepi s’utilitzaven remeis que tenien com a base els coneixements tradicionals com les plantes i altres productes naturals que tenien poders curatius.
Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència
Deixa un comentari