L’expansió i acceptació de la teoria heliocèntrica de Copèrnic no va ser ni ràpida ni senzilla. Davant d’aquesta nova visió de l’univers, alguns astrònoms van proposar models alternatius, mentre que d’altres van contribuir a perfeccionar la teoria copernicana, fent-la més sòlida i allunyant-la progressivament dels esquemes heretats de la tradició clàssica.
Un dels astrònoms més destacats d’aquest període va ser Tycho Brahe. Nascut a l’actual Dinamarca i procedent d’una família noble i benestant, Brahe va gaudir del suport de la monarquia danesa, que li va permetre construir Uraniborg: un palau-observatori situat a l’illa de Ven. Aquest complex, a més d’allotjar instruments astronòmics de gran precisió, funcionava també com a centre d’impressió i difusió del coneixement científic.
En el seu observatori, encara a ull un, sense telescopi, l’any 1572, Brahe va observar l’aparició d’una estrella, les anomenades noves. Els astrònoms xinesos feia temps que havien observat aquest fenomen, però a Europa, va ser Brahe el primer a fer-ho. Aquest va ser un descobriment fonamental per acabar amb una de les creences clàssiques que Copèrnic havia mantingut, les estrelles fixes. Si podien aparèixer noves estrelles era que aquestes no eren sempre iguals. Brahe també va observar un cometa, que també feia trontollar l’astronomia clàssica, ja que no seguia ni el patró de les estrelles, ni el dels planetes.
Brahe va treure els planetes de l’òrbita de la Terra i els va posar donant voltes al Sol
Després de perdre el favor del rei de Dinamarca, l’any 1597, Brahe se’n va anar a Praga, on el rei Rudolf sí que va patrocinar les seves investigacions. Gràcies a tot el treball fet a Uraniborg, a Praga, Brahe va elaborar les taules d’observació astronòmica més precises i informatives del moment, superant la informació que es disposava fruit de l’herència mesopotàmica i àrab, les anomenades Taules Rudolfines.
Brahe, però, no creia del tot en la teoria copernicana, que no encaixa del tot amb les seves observacions, així que va elaborar un model nou de l’univers. Brahe va tornar a posar la Terra al centre, amb la Lluna i el Sol orbitant al seu voltant. Ara bé, a diferència dels models anteriors, Brahe va treure els planetes de l’òrbita de la Terra i els va posar donant voltes al Sol.
A Praga, Brahe va contractar un jove i prometedor matemàtic i astrònom, que coneixia i acceptava el model de Copèrnic, anomenat Johannes Kepler. A diferència de Tycho Brahe, Kepler no provenia d’una família acomodada, i van ser els diners del rei i de Brahe el que va permetre que es dediqués a l’astronomia de forma professional. De fet, durant la seva vida, per tal de mantenir-se, Kepler s’havia dedicat a l’astrologia, a utilitzar els estels i planetes per predir el futur d’aquells que poguessin pagar-s’ho. Com Copèrnic, Kepler va ser sobretot un matemàtic, no va fer observacions com Brahe, sinó càlculs matemàtics de les trajectòries dels planetes, fets sobretot a partir del treball de Brahe.
Tot i col·laborar, Tycho Brahe no volia compartir les seves dades amb Johannes Kepler, ja que aquest no donava suport al seu model geocèntric, sinó al copernicà. Després de diversos desacords, i un cop mort Brahe, Kepler va accedir a les seves taules astronòmiques i les va utilitzar per desenvolupar un nou model basat en la hipòtesi heliocèntrica.
Kepler va comprovar que les precises observacions de Brahe s’ajustaven molt millor al model copernicà si, en lloc d’òrbites circulars —com havia proposat Copèrnic—, es consideraven òrbites el·líptiques per als planetes. Aquesta va ser una innovació fonamental que qüestionava directament la concepció clàssica de l’astronomia, que atribuïa als cercles la perfecció que els planetes havien de seguir.
Amb aquests avenços, ens acostem progressivament a les contribucions decisives de dues figures cabdals de la revolució científica: Galileo Galilei i Isaac Newton.
Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència
Deixa un comentari