Isaac Newton va néixer l’any 1643 a Woolsthorpe-by-Colsterworth, un poblet a l’est d’Anglaterra, en unes circumstàncies econòmicament còmodes però difícils. El pare va morir abans de néixer Newton i, tres anys després, la seva mare es va casar amb un altre home, deixant al jove Isaac a càrrec de la seva àvia.
A partir dels dotze anys, Newton va anar a una escola un poble proper, on va viure en una apotecaria, una farmàcia, en la que va entrar en contacte amb el món de la fabricació de tota mena de medicaments, és a dir, amb l’experimentació científica. Amb dinou anys, i amb l’ajuda del seu oncle que ja havia estat estudiant allà, Newton va ser admès al Trinity College de Cambridge, on va entrar en condició de “sizar”, una mena de beca que finançava els seus estudis a canvi de treballar, sovint com a assistent d’un estudiant més ric.
Un dels experiments més arriscats de Newton va ser pressionar el seu propi globus ocular amb una agulla per tal d’observar les alteracions en el color
A Cambridge, Newton va estudiar els clàssics, però també es va introduir en els coneixements dels moderns: Descartes, Copèrnic, Kepler, Galileu… L’any 1665, l’esclat d’una gran plaga de pesta a Londres va provocar el tancament de Cambridge i el retorn durant un any i mig, de Newton al seu poble. Com bé sabem, els confinaments donen molt de temps lliure. En aquest període, Newton va començar a desenvolupar algunes de les seves teories més conegudes al voltant de la gravetat o l’òptica. Va ser “confinat” a Woolsthorpe on, segons ell mateix va explicar ja gran i conegut, la famosa poma li va caure al cap despertant el seu interès per la gravetat, malgrat els anomenats “calculadors” de Merton College a Oxford o Galileu, ja s’havien interessat per la matematització del moviment i caiguda dels cossos.
Més enllà dels càlculs, l’interessant i innovador de la teoria de Newton és que, tant la poma quan cau, com els planetes quan donen voltes ho fan gràcies a una força universal i invisible, la gravetat, que no encaixava en la filosofia mecànica en boca en aquell moment. Malgrat el temps prolífic del confinament per la pesta, Newton no va publicar els seus resultats fins més de vint anys després en el clàssic Philosophiæ naturalis principia mathematica, conegut com el Principia.
Igualment, Newton va excel·lir en els seus estudis sobre òptica. El seu experiment més conegut va ser el del prisma, en el que Newton deixava entrar llum solar per un petit forat i la feia passar per un prisma, que la convertia en un arc de sant martí de colors. A partir d’aquesta divisió, Newton agafava la llum d’uns aquests colors i la feia passar per un segon prisma, però aquest cop el color de la llum no canviava, demostrant que el prisma no afegia cap més efecte que la divisió dels colors primaris de la llum.
Aquest va ser l’experiment òptic més conegut de Newton, però no l’únic, en va fer d’altres més arriscats, com el de pressionar el seu propi globus ocular amb una agulla per tal d’observar les alteracions en el color. Newton va fer bona part d’aquesta recerca quan era jove, però no la va publicar fins que no tenia més de seixanta anys, en part per una encesa polèmica amb el també expert en òptica Robert Hooke.
Gràcies a aquestes i moltes altres aportacions, Newton va esdevenir un geni, un prolífic i innovador matemàtic i experimentador, en això sí seguint els corrents de l’anomenat programa experimental d’aquesta època, que promulgava l’ús de l’experiment com a forma de creació de coneixement. Però Newton va ser moltes altres coses. Coses que també ens permeten entendre la seva figura i la seva recerca, les veurem en el pròxim article.
Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència
Deixa un comentari