El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment, el fruit del treball del metge i botànic Philibert Commerçon. Aquest naturalista va formar part de la famosa expedició encarregada de completar la primera volta al món sota bandera francesa. Iniciada l’any 1766, aquesta expedició va ser comandada per Louise Antoine de Bougainville, a qui, com podeu imaginar, Commerçon va dedicar un gènere de plantes enfiladisses originàriament d’Amèrica del Sud, però que avui és fàcil de veure en molts jardins, la buguenvíl·lea.
En les darreres dècades, però s’ha recuperat una història que era pública i coneguda, però que aquest relat oficial, masculí, s’havia encarregat d’esborrar: la història de Jeanne Baret. Per entendre aquesta història cal començar per explicar, per una banda, que, fins a l’època moderna, en les zones rurals les dones eren les que posseïen els coneixements botànics, i, especialment, les aplicacions pràctiques i mèdiques de les plantes, que passaven de mares a filles. Per altra banda, també cal apuntar que, en aquesta època, i en segles anteriors i posteriors, la Marina francesa, com la d’altres països, no permetia que les dones embarquessin en els seus vaixells, el mar era massa dur, a més, segons argumentaven, les tripulacions es podien desestabilitzar amb dones a bord.
Semblen clars els coneixements botànics de Baret i el seu destacat rol científic en la campanya de Commerçon
El seu rol de naturalista de l’expedició permetia incorporar un servent, així que va pujar al vaixell acompanyat d’un noi anomenat Jean. Segons els diaris de l’expedició, en bona part de les parades realitzades a Sud-amèrica, les expedicions a l’interior del continent i a les illes del Pacífic, Commerçon estava impedit, i qui sortia a recollir mostres de plantes era el seu assistent Jean.
Uns anys abans, Jeanne Baret, que havia nascut i crescut en un poblet de la Borgonya, on, sembla ser, havia après a reconèixer i recollir plantes d’ús medicina, havia estat contractada per Commerçon com a minyona. En morir la dona de Commerçon i tenint aquest una afecció a la cama, Baret es va convertir en la seva assistent mèdica i científica, i, probablement, afirmen els historiadors, en la seva amant. Va ser en aquest moment quan va arribar la suculenta oferta d’embarcar-se en un viatge al voltant del món. Malgrat que inicialment va dubtar, no podia fer res sense Baret, Commerçon finalment va acceptar.
No va ser fins que l’expedició va arribar a Tahití que, en baixar Jean a recol·lectar plantes, els habitants de l’illa van destapar l’engany: Jean era en realitat Jeanne, Jeanne Baret. Durant dos anys, Baret s’havia posat benes per dissimular els pits i s’havia vestit de mariner per acompanyar Commerçon en el viatge al voltant del món. Probablement per prevenir problemes, la parella va decidir desembarcar, amb totes les mostres botàniques, a l’illa Maurici, on van viure fins a la mort de Commerçon l’any 1773.
Va ser Baret qui, casada amb un oficial de la Marina, va tornar a París les trenta caixes amb les mostres botàniques. No se li va permetre estudiar les mostres botàniques, però el govern la va reconèixer com a membre de l’expedició atorgant-li una pensió vitalícia. Baret no va ser la primera dona a disfressar-se d’home, altres s’havien fet passar per pirates, soldats o missioners. Però, malgrat el poc que se sap sobre Baret, semblen clars els seus coneixements botànics i el seu destacat rol científic en la campanya de Commerçon. A més, Baret va passar a la història sent, probablement, la primera dona a completar la circumnavegació del globus terraqüi.
Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència
Deixa un comentari