En els darrers anys, els estudis històrics de la ciència dedicats al gènere han constatat com, per entendre millor i contrarestar les desigualtats de gènere en ciència, hem d’anar una mica més enllà de recuperar noms de dones que han contribuït al coneixement.
Especialment perquè, si només ens dediquem a recopilar històries d’aquestes dones, tindrem una bonica col·lecció de “cromos” de dones científiques, però continuarem sabent molt poc sobre per què i com les dones van contribuir o no a la creació del coneixement científic. En definitiva, sabrem poc sobre com el gènere ha influït en aquest desenvolupament científic.
Els estudis històrics del gènere en ciència han mostrat tres possibles aproximacions per evitar caure en la trampa del llistat de dones extraordinàries. En primer lloc, visibilitzar quines dinàmiques s’han donat en cada període, quines han estat les barreres, reptes, lluites i oportunitats de les dones en ciència. Cal aproximar-se a cada període de forma detallada, però aquesta via pot mostrar-nos, per exemple, que les dones a l’Estat espanyol, no van estudiar a la universitat fins a finals del segle dinou, i que fins a 1910 van necessitar permís patern per fer-ho. Dolors Aleu, una de les primeres dones a estudiar medicina a Barcelona havia d’anar a classe escortada.
Si només ens dediquem a recopilar històries de dones, tindrem una bonica col·lecció de “cromos” de dones científiques, però continuarem sabent molt poc sobre per què i com les dones van contribuir a la creació del coneixement científic
En segon lloc, els nous estudis de gènere i ciència posen també l’èmfasi en el que podríem anomenar coneixements femenins. S’ha fet una ciència determinada al llarg de la història perquè l’han fet homes majoritàriament? Si mirem els llocs tradicionals de ciència en bona part de la història, ens trobarem majoritàriament a homes. Les dones, com ja hem dit, no anaven a la universitat i, en general, no sabien llegir i escriure. Podem concloure que les dones no van contribuir al coneixement?
El que ha fet la investigació en gènere és buscar a llocs no tradicionalment descrits com a qualificats, com el domèstic. Explorant aquest espai trobem que moltes dones en diferents estrats socials tenien amplis coneixements, entre d’altres, mèdics i botànics, que, sovint, s’incorporaven als coneixements oficials.
Finalment, aquesta forma de veure les dones en ciència, posa també la seva atenció en com la ciència oficial, la ciència dels homes, ha vist la dona com a objecte d’estudi científic, i com n’ha afectat el coneixement. Per exemple, fins a temps bastant recents, l’òvul era un agent passiu en el procés reproductiu que es limitava a deixar entrar l’espermatozoide, que era l’agent amb el paper actiu. La ciència ha vist ara que l’òvul disposa de diferents mecanismes per ser molt actiu en el procés reproductiu.
En definitiva, aquestes són algunes de les possibles formes de copsar millor el paper històric de les dones en ciència per així, a poc a poc, eliminar les concepcions masclistes que continuen presents en la pràctica científica actual.
Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència
Deixa un comentari