Va existir la “Revolució científica”?

“No va existir res semblant al que anomenem la Revolució científica, aquest és un llibre sobre això”. Amb aquesta controvertida i coneguda declaració comença el seu llibre La Revolució científica l’influent historiador de la ciència americà Steven Shapin. Tradicionalment, el concepte de “Revolució científica”, proposat a principis del segle XX per l’historiador de la ciència d’origen rus i nacionalitat francesa Alexander Koyré, s’ha utilitzat per descriure el període comprès entre els segles XVI i XVII. En aquell moment, gràcies a figures com Copèrnic, Galileu, Vesali, Descartes, Boyle o Newton, es van desenvolupar noves idees i pràctiques que van assentar les bases del que avui entenem com a ciència moderna.

Sense subestimar les aportacions de tots aquests i altres científics, Shapin va desafiar aquesta visió, tot reconeixent la importància d’estudiar aquest període, i d’aquí la intenció de dedicar-hi el seu llibre. Ho va fer desgranant les paraules que formen el mateix concepte de “La Revolució científica”. 

En primer lloc, per Shapin, no es pot parlar de “La” Revolució científica com a un fenomen únic que passa en un moment determinat en un lloc determinat, sinó que aquest canvi en les idees i pràctiques científiques va passar en moments diversos en llocs diversos. La visió tradicional anglosaxona, per exemple, ha tendit a menystenir les investigacions dels estudiosos espanyols i portuguesos, a les seves respectives colònies, així com el coneixement que arribava de la població local d’aquestes colònies.

En segon lloc, Shapin deia que el concepte de “revolució” posa l’èmfasi en la ruptura amb el passat, el passat medieval i clàssic, dels científics d’aquesta època, però amaga continuïtats entre períodes que són més que reals. Com hem vist, l’època medieval no va ser tan fosca com ens l’han dibuixat fins ara, i treballs com els de l’anglès Roger Bacon en el segle XIII o el francès Nicolau Oresme en el XIV, van ser fonamentals pels estudiosos que van “revolucionar” la ciència.

Finalment, Shapin indicava que l’ús de la paraula “científica” per caracteritzar aquest període era també més que problemàtic. El que feien Copèrnic, Descart o Galileu era filosofia natural, astronomia o matemàtiques, però encara no s’havia agrupat en un conjunt que englobés tot el que avui anomenem ciència. A més, com hem vist en altres ocasions, el coneixement que avui coneixem com a científic no s’ha desenvolupat sempre en les universitats on treballaven Vesali o Newton, sinó també en altres espais menys formals, on, a més, ens apareixen altres protagonistes de la ciència que van més enllà dels grans noms per tots coneguts.

Però, com dèiem, Shapin, tot i formular aquestes crítiques, també posa en relleu la importància d’estudiar aquest període, ja que és un moment en què augmenta de manera notable el nombre de persones amb accés al coneixement científic. Segons ell, més que veure aquesta època com una simple etapa de canvis d’idees o de transformacions conceptuals, cal entendre-la com un procés d’evolució en les pràctiques de producció del coneixement.
Això vol dir analitzar què feien realment els estudiosos del moment, com treballaven i en quins contextos socials i culturals ho feien, tenint en compte que les seves activitats responien a objectius concrets i a necessitats del seu temps.

Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència