Avui parlarem d’una pintura que va molt més enllà de la física o les matemàtiques. Ens situem l’any 1643, en plena efervescència científica europea i on el físic italià Torricelli va protagonitzar un dels experiments més famosos de la història: demostrar que el buit existeix. L’escena, recreada en el quadre Experiment de Torricelli als Alps, ens transporta a un moment clau en què la humanitat començava a qüestionar dogmes mil·lenaris i a construir el coneixement modern sobre bases experimentals assentades per Galileo Galilei.
Experiment de Torricelli als Alps. Pintura a l’oli de Ernest Board. Llicència CC.
Una columna de mercuri i una idea revolucionària
El quadre és una representació d’un experiment que va canviar un d’aquests dogmes. Torricelli, deixeble de Galileo Galilei, va omplir un tub de vidre amb mercuri i el va capgirar dins d’un recipient. El resultat: el líquid no queia del tot, sinó que deixava un espai buit a la part superior. Aquest “buit de Torricelli” trencava amb la creença aristotèlica “horror vacui”, un principi filosòfic i físic, que sostenia que el buit absolut no podia existir a la natura perquè els espais buits són antinaturals i la matèria circumdant els ompliria immediatament.
D’altra banda, el quadre situa aquest experiment en un entorn muntanyós, als Alps, evocant també els treballs de Blaise Pascal, que poc després confirmaria que la pressió atmosfèrica varia amb l’altitud. Així, la pintura no només captura un moment científic, sinó la idea que el coneixement s’ha de provar, no només creure.
La geometria busca l’eficiència
Més enllà de la física experimental, el nom de Torricelli també apareix en un problema geomètric que molts de vosaltres potser vau estudiar: el punt de Torricelli (o punt de Fermat-Torricelli), és a dir, el punt dins d’un triangle que minimitza la suma de les distàncies als tres vèrtexs. És una solució d’optimització que ens porta a la idea que les matemàtiques no són només números, sinó eines per entendre l’eficiència, l’equilibri i l’ordre en el món.
Però d’on surt aquesta capacitat de mesurar, calcular i optimitzar? Cal retrocedir enrere, fins a les primeres civilitzacions de la Mesopotàmia. Els babilonis, cap al 2000 aC, ja utilitzaven sistemes numèrics sexagesimals (basats en el 60) i resolien equacions i feien prediccions astronòmiques amb precisió. Això és perquè el 60 és el número més petit divisible per tots els nombres enters de l’1 al 6, el que el feia propici per les operacions comercials d’aleshores. Així doncs, aquests primers matemàtics treballaven per soldre problemes pràctics com reparticions comercials, calcular impostos o predir eclipsis. Segles més tard, els seus treballs permetrien experiments com el de Torricelli.
El quadre Experiment de Torricelli als Alps ens connecta una tradició antiga com la dels primers calculadors de la història, la dels babilonis, fins a Torricelli. D’aquest fins a la ciència actual, hi ha la voluntat d’entendre el món amb precisió, sigui mesurant una columna de mercuri o buscant el punt que minimitza distàncies. Veiem, doncs, que les matemàtiques i la física comparteixen un mateix origen, ja que ambdues neixen de la necessitat de comprendre i descriure els fenòmens naturals de manera precisa i universal.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari