Al Museu d’Art de Basilea (Suïssa), un retaule renaixentista del segle XV atribuït a un seguidor de Konrad Witz mostra Sant Martí tallant la seva capa. L’obra representa el Sant, encara soldat romà, dividint la seva capa amb l’espasa per oferir-ne la meitat a un home pobre i malalt que tremola de fred. Però el que pot passar desapercebut a simple vista és que aquest home no només és un indigent: està malalt de lepra.
La lepra, també coneguda com a malaltia d’Hansen, en honor al científic noruec que la va identificar al segle XIX, és una infecció crònica causada per un bacteri anomenat Mycobacterium leprae. Tot i que és coneguda des de fa milers d’anys i sovint associada a l’aïllament social, avui dia sabem molt més sobre aquesta malaltia i, sobretot, com tractar-la.
Aquesta infecció afecta principalment la pell, els nervis perifèrics, les mucoses de les vies respiratòries superiors i, en casos més greus, pot arribar a provocar deformitats físiques. Els primers símptomes poden trigar anys a aparèixer després del contagi i inclouen taques o nòduls a la pell (de vegades sense sensibilitat), pèrdua de la sensibilitat al tacte o al dolor, i debilitat muscular, especialment a les mans i als peus.
Cada any es diagnostiquen més de 200.000 casos de lepra a tot el món, especialment en països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina
Tot i que la lepra pot generar por, és important saber que no és gaire contagiosa: es transmet principalment per contacte prolongat i estret amb una persona no tractada a través de gotes nasals o de la boca. A més, avui dia existeix un tractament molt eficaç basat en una combinació d’antibiòtics, que cura la malaltia i evita noves infeccions si s’administra a temps.
Malgrat els avenços mèdics, la lepra no ha desaparegut. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es diagnostiquen més de 200.000 casos nous a tot el món, especialment en països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, on l’accés als serveis de salut és limitat. La lepra forma part de la llista de Malalties Tropicals Desateses de l’OMS, i les Nacions Unides tenen com a objectiu considerar-la erradicada abans de l’any 2030 i continua sent un repte global de salut pública.
Un estigma llarg i profund
Durant l’edat mitjana, la lepra no es percebia només com una malaltia física, sinó també com una condemna moral o espiritual. Els qui la patien eren vistos com a impurs, associats sovint al pecat i al càstig diví, i patien una discriminació extrema: eren confinats a leproseries o obligats a viure aïllats, exclosos de la vida social. Aquesta realitat històrica dona encara més profunditat a l’escena representada en el retaule del Museu d’Art de Basilea, on Sant Martí trenca amb els codis socials i espirituals del seu temps per compartir la seva capa amb un home malalt de lepra, algú rebutjat per la societat.
Aquesta escena, creada en un temps en què la medicina era rudimentària i la malaltia sinònima d’exclusió, continua interpel·lant-nos des del segle XXI: com tractem avui les persones amb malalties infeccioses cròniques? La realitat és que la lepra encara persisteix, sobretot en entorns marcats per la pobresa i continua sent, “un problema del segle XXI”, agreujat per l’estigma i el silenci que l’envolten. En molts casos, els afectats amaguen els símptomes per por al rebuig social, cosa que dificulta el diagnòstic precoç i perpetua els cercles de pobresa i marginació. Sense accés al tractament, moltes persones acaben amb discapacitats permanents i excloses de la societat, en una espiral que demostra que l’estigma encara és tant o més devastador com la malaltia mateixa.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari