L’art com a testimoni d’una malaltia: el cas d’una obra de Rembrandt

Escrit per


Portret van Gerard de Lairesse és el retrat d’un jove de 24 anys amb cabells rossos i arrissats, on el pintor Rembrandt, pintà la imatge de Gerard de Lairesse, un artista destacat del segle XVII. Tot i que la seva aparença no encaixava amb els cànons de bellesa de l’època, el pintor holandès el va representar amb una gran dignitat, mostrant amb honestedat els trets físics que, segles més tard, es van identificar com a símptomes de la sífilis congènita.

Portret van Gerard de Lairesse. Rembrandt Harmenszoon van Rijn The Metropolitan Museum of Art, Nova York (Estats Units d’Amèrica).
Portret van Gerard de Lairesse. Rembrandt Harmenszoon van Rijn. The Metropolitan Museum of Art, Nova York (Estats Units d’Amèrica).  

L’empremta de la malaltia en el rostre de Lairesse

Les característiques físiques del retratat inclouen un pont nasal enfonsat, llavis prominents, mandíbula sortida, mans amb una morfologia inusual i estries o cicatrius al voltant de la boca. A més, presentava prominències frontals marcades, fet que suggeria una possible asimetria cranial. Aquests trets són compatibles amb la sífilis congènita, una malaltia de transmissió fetal que afecta el desenvolupament dels ossos facials i provoca deformitats visibles en l’edat adulta.

Aquests símptomes no van ser identificats fins a l’any 1858 pel metge anglès Jonathan Hutchinson, ja que en el segle XVII la sífilis encara no estava ben estudiada. No va ser fins a finals del segle XIX quan es va comprovar que la malaltia es transmetia de la mare al fetus a través de la placenta, alterant la formació òssia i produint anomalies físiques.

Lairesse, un talent eclipsat per la seva condició

Gerard de Lairesse va néixer a Lieja, Bèlgica, en una família d’artistes, i es va convertir en un dels pintors i teòrics de l’art més importants després de la mort de Rembrandt. Tot i la seva gran capacitat artística, la seva malaltia va influir en la seva vida i carrera. Rembrandt, amb el seu estil, va aconseguir donar a Lairesse una imatge empàtica i noble, dissimulant subtilment les seves deformitats amb pinzellades suaus i jocs de llum i ombra.

La sífilis congènita és una malaltia de transmissió fetal que afecta el desenvolupament dels ossos facials i provoca deformitats visibles en l’edat adulta

La sífilis: una malaltia d’abast mundial

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual causada pel bacteri Treponema pallidum. Aquesta infecció es pot contraure per contacte sexual, per transmissió congènita o per transfusió de sang contaminada. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es registren uns 12 milions de nous casos al món, amb una incidència més alta entre persones sexualment actives d’entre 15 i 30 anys.

L’origen de la sífilis encara és objecte de debat. Alguns historiadors sostenen que Cristòfor Colom la va portar a Europa després del seu viatge a Amèrica, mentre que altres teories suggereixen que la malaltia ja existia al continent europeu i es va expandir amb el creixement de les ciutats al segle XVI.

Actualment, la sífilis és una malaltia de declaració obligatòria i es fan controls mèdics preventius, especialment en dones embarassades, per evitar la transmissió congènita. Sense tractament, la infecció pot causar greus complicacions en el desenvolupament fetal, incloent-hi malformacions i problemes neurològics.

Malgrat les dificultats que va afrontar, Gerard de Lairesse va deixar una empremta important en la història de l’art. El seu retrat, pintat per Rembrandt, no només mostra el talent del mestre holandès, sinó que també es converteix en un testimoni d’una malaltia que, en aquell moment, encara era un enigma per a la medicina.

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències


Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *