L’obra Fanciullo con disegno, de Giovan Francesco Caroto, un pintor del Renaixement italià, ha suscitat un gran interès científic al llarg dels segles.
L’obra ens mostra un nen gairebé adolescent, amb els cabells llargs i pèl-rojos, els ulls clars i la pell lluminosa, presentat sobre un fons neutre i fosc. El veiem somrient de manera satisfeta mentre mostra un dibuix fet a mà d’una figura rudimentària que podria ser un home de cos sencer.
Aquest “gargot universal”, com és conegut, mostra una figura humana amb trets desproporcionats: cames primes, braços curts, mans de forma triangular i un cap amb cabells punxeguts. No obstant això, el que fa especial aquest dibuix és la seva simplicitat infantil, més pròpia d’un nen de molta menys edat de la que té el nen retratat.
A partir d’aquesta característica, es va suggerir que el nen del quadre podria patir la síndrome d’Angelman, un trastorn neurològic que afecta el desenvolupament i la conducta. Aquesta hipòtesi es veu reforçada per l’expressió del nen, que somriu de manera exagerada, un tret característic dels infants que pateixen aquesta síndrome.
La síndrome d’Angelman és un trastorn neurològic causat per una deleció cromosòmica, és a dir, la pèrdua d’un fragment de l’ADN del cromosoma
Harry Angelman, un pediatre anglès, va descobrir la síndrome que porta el seu nom l’any 1965, gairebé quatre segles i mig després que Caroto pintés aquest retrat. Angelman descrivia els infants amb aquesta síndrome com “nens titella” per les seves postures i moviments característics, que sovint recordaven la rigidesa i la gestualitat d’un titella.
La síndrome d’Angelman és un trastorn neurològic crònic causat per una alteració genètica. En el 70 % dels casos, la causa més freqüent és una deleció cromosòmica, és a dir, la pèrdua d’un fragment de l’ADN del cromosoma.
Els afectats presenten un retard en el desenvolupament, discapacitat intel·lectual, alteracions de la parla i l’equilibri. Solen tenir una gran dificultat en desenvolupar habilitats motores bàsiques, com caminar, menjar o agafar objectes. Els seus moviments inconnexos i les posicions inusuals de les seves extremitats són signes clars del trastorn. A més, sovint tenen dèficit d’atenció i un cert grau d’hiperactivitat, elements que contrasten amb una conducta molt afectuosa i una gran capacitat per establir relacions socials.
Aquesta representació tan realista, que en aquell moment podia semblar una curiositat, ha esdevingut un símbol de la síndrome d’Angelman, una malaltia que ens recorda la complexitat i la diversitat de l’espècie humana.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari