La pintura pot reflectir la realitat, reinterpretar-la, o ser un llenç on plasmar la imaginació o els sentiments. Velázquez, un dels millors pintors espanyols, és un pintor realista, però plasma, també, als quadres la seva percepció sobre els subjectes que retrata. Molt abans que els metges classifiquessin i descriguessin el nanisme, ell va retratar diversos nans amb exquisidesa i detall, de forma que es poden identificar totes aquelles característiques físiques, i fins i tot de comportament i contextuals, dels nans de la cort de Felip IV, de la dinastia dels Habsburg.
Tot i que té altres pintures on surten persones amb nanisme, avui en fixarem en les que acompanyen la infanta Margarida al quadre de Las Meninas, exposat al Museu del Prado. Encara que la figura central, il·luminada amb una llum nacrada, és la infanta, a la seva dreta hi figuren dos nans que formaven part de la seva cort d’acompanyants. Se saben els seus noms: Mari Bárbola Asquín i Nicolasito Pertusato, qui empeny amb el peu el gos que jeu als peus de la infanta. Veiem els nans ben vestits i alimentats, Mari Bárbola amb posat més seriós, i Nicolasito amb un lleu somriure de nen entremaliat.
En una majoria de casos, el nanisme no està relacionat amb cap afectació cognitiva ni intel·lectual, i molts nans han desenvolupat feines professionals de gran vàlua. En aquesta pintura la mirada de Velázquez ens els presenta amb tota normalitat.
La descripció de nanisme només fa referència a l’altura de les persones, molt més baixa que la mitjana corresponent a l’edat
La descripció de nanisme només fa referència a l’altura de les persones, molt més baixa que la mitjana corresponent a l’edat i, per això, fa referència a un calaix de sastre on trobem malalties genètiques minoritàries diverses, en què les mutacions causatives poden estar localitzades a gens de funcions molt diferents, de forma que el fenotip (és a dir, les característiques de les persones afectades) és també molt divers. La majoria dels nans estan afectats d’acondroplàsia (malaltia autosòmica dominant, com ara la de l’actor que feia de Tyrion Lannister a la sèrie Joc de Trons). També hi ha persones amb hipotiroïdisme congènit (malaltia autosòmica recessiva, que actualment es detecta en la prova del taló que es fa a tots els nadons), o amb picnodisostosi (lligada al cromosoma X, i coneguda perquè era la malaltia que tenia el pintor Toulouse-Lautrec).
Doncs bé: en aquest quadre podem identificar clarament que Mari Bárbola tenia acondroplàsia, ja que el volum del cap no està escalat respecte al del cos, el front i el nas ample, les extremitats curtes comparades amb el tronc, les mans amples amb dits petits i molsuts (característiques precises, com les que trobareu descrites en qualsevol llibre de genètica clínica). En canvi, Nicolasito molt probablement tenia hipotiroïdisme congènit —en què la manca d’hormones tiroïdals causa que l’esquelet no pugui créixer—, ja que totes les parts del cos estan proporcionades.
Ja veieu, doncs, com la mirada atenta i la pinzellada mestra de Velázquez ens permeten mirar els seus quadres amb uns altres ulls i determinar no només la malaltia, sinó fins i tot, aventurar-ne l’entitat clínica i el diagnòstic genètic.
La Dra. Gemma Marfany és catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona
Deixa un comentari