Miquel Sureda: “Hi haurà turisme a la lluna i hotels en òrbita, això passarà”

Quan vas acabar la carrera, vas presentar-te per fer les pràctiques a l’Agència Espacial Europea (ESA) i no et van seleccionar. Tens una espina clavada?

Sí, m’ha quedat una espineta. Quan acabava la carrera d’Enginyeria Aeronàutica tenia clar que volia dedicar-me professional en l’àmbit de l’espai. Les pràctiques de l’ESA eren fetes a mida, era un programa que gairebé posava el meu nom. I jo, que soc optimista de mena, estava convençut que seria un dels escollits. Però no va ser així [somriu]. Curiosament, ara tinc estudiants a qui dono un cop de mà i hi accedeixen.

Vas treballar a Airbus Group com a dissenyador aerodinàmic (Getafe). Per què no t’hi vas dedicar professionalment?

Estudiant a Madrid vaig poder fer unes pràctiques per guanyar uns calerons, i vaig passar-m’ho molt bé, amb un equip molt potent. Havíem de dissenyar la forma de la superfície exterior d’un avió. Quan vaig acabar les pràctiques em van contractar, o sigui que, oficialment, vaig arribar a treballar a Airbus. Ara bé, paral·lelament, jo sempre he tingut una vocació d’investigador i de docent, i tot va fer un gir quan vaig descobrir, de casualitat, que l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa buscava docents.

Així va començar el teu camí com a docent?

Sí, jo encara vivia a Madrid i un dels dies que vaig venir a Catalunya a veure la família em vaig apropar fins a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Curiosament, hi havia el director d’aleshores i gairebé aquell mateix dia em va oferir un contracte. Aleshores vaig fer una reflexió dins meu: què m’omplirà més a la llarga: dissenyar avions o la docència? També em sento orgullós d’haver estat partícip de la consolidació de l’ESEIAAT. 

Quina mirada hi poses en els estudiants d’avui. Tenen la mateixa curiositat?

Els joves d’avui són curiosos, sí, i discrepo d’aquells que diuen que no tenen iniciativa. Jo tinc l’avantatge que els meus estudiants són de quart curs, és a dir, que no compto amb els qui ja s’han endut les clatellades a primer o a segon curs. Els estudiants d’avui tenen altres capacitats més desenvolupades: tenen més coneixements de llengües i, sobretot, de fer presentacions i projectes multidisciplinaris. Integren amb facilitat la intel·ligència artificial, conscients que no s’hi poden girar d’esquena. Fins i tot, encara tinc contacte amb exestudiants i reconeixen que marxen a fer un màster a l’estranger —França o el Regne Unit— i són els primers de classe. No me’n puc sentir més orgullós.

Aquest és el perfil d’estudiant d’ESEIAAT? 

A l’ESEIAAT tenim la sort de formar estudiants que ja arriben amb un nivell acadèmic que frega l’excel·lència. La nota d’accés ja és molt alta, i diria que tenim els millors estudiants de Catalunya. El món de l’aeronàutica és un sector que, majoritàriament, quan acabes la carrera tens feina assegurada. La globalització també és acadèmica, la majoria acabarà fent pràctiques i treballant a l’estranger. Tot i que aquesta tendència està canviant.

Per què?

Des de fa pocs anys, la Generalitat de Catalunya va fer una aposta forta amb l’estratègia NewSpace. Una iniciativa que compta amb la promoció que fan les universitats, els centres de recerca i les empreses del sector. Fruit d’aquesta estratègia, avui hi ha projectes, s’estan oferint ajudes i també recursos. Tot plegat ha provocat un creixement de l’ecosistema espacial a Catalunya, cosa que fa que els estudiants no vegin la necessitat de marxar a fora i que, de retruc, hi hagi professionals catalans a l’estranger que es plantegin tornar i treballar en aquest ecosistema. Cada cop n’hi ha més que tornen.

Què aporta l’ESEIAAT a l’ecosistema del New Space a Catalunya?

L’ESEIAAT és un centre de referència i aporta talent dins l’ecosistema del NewSpace a Catalunya. Fins al punt que els estudiants de l’ESEIAAT són la Masia del NewSpace a Catalunya. Ara bé, crec que cal fer un pas endavant en els programes educatius i oferir alternatives al màster tradicional. Especialment en els màsters d’aeronàutica: cal que siguin més atractius per als estudiants. Quant a qualitat i contingut ja són molt interessants, res a dir-hi, però han d’evolucionar. És a dir, soc partidari d’oferir màsters que girin al voltant d’un projecte: des de dissenyar una missió espacial o una aeronau. Per a l’estudiant, és molt més llaminer i més vivencial a l’aula i, al mateix temps, s’adequa molt més al que es trobaran en el món laboral.

A més de docent, tens un paper molt actiu com a divulgador. Avui la divulgació s’ha convertit en una eina imprescindible en àmbits més tècnics com és el de la indústria espacial. Ho comparteixes?

Sí, per descomptat. Fa uns anys, la divulgació es veia com una llosa a l’hora de fer recerca. Et demana molt de temps, dedicació i una dosi d’energia. Si tu vols ser un molt bon investigador, necessites implicar-te a fons en la recerca i tens poc temps per a la divulgació. De fet, hi va haver una època que els divulgadors no estaven ben vistos per la mateixa recerca, perquè consideraven que aquell temps no el dedicaven a continuar investigant o a perfeccionar el seu paper. Hi havia una percepció negativa de la divulgació que, sortosament, s’ha capgirat en l’última dècada. Tothom ha pres consciència que la divulgació juga un paper rellevant. Avui hi ha grans divulgadors que ofereixen continguts atractius i molt entenedors a la societat.

La divulgació de la indústria espacial viu el seu moment més dolç?

Sí, perquè l’espai sempre ha estat una temàtica molt atractiva. Avui hi ha més missions especials, cosa que ha provocat un creixement de l’interès de la societat. I és com a conseqüència que avui s’està fent una divulgació millor. En un context científic, avui el relat és més entenedor i més atractiu per a la gent del carrer. 

De quina manera?

D’una banda, en les missions espacials hi contribueixen les càmeres que s’usen i que ens permeten gaudir d’una millor experiència visual. I de l’altra, que en els darrers quinze anys el món de l’exploració espacial compta amb un nou actor: l’empresa privada. Fins ara, les agències públiques subcontractaven les empreses privades, i avui són les mateixes empreses privades que fan els seus propis coets, les seves pròpies naus. Aquest canvi de paradigma està revolucionant el sector espacial, torna haver-hi un punt d’èpica i d’aventura al voltant de l’espai. I, de retruc, la divulgació contribueix a generar-hi cada cop més interès.

Ets molt actiu a la xarxa X a través del perfil @Gaia_Ciencia. En una de les teves piulades més recents, avançaves que la Terra tenia una nova lluna, i no és una fake news. Què ens pots explicar de l’asteroide 2024 PT5?

L’asteroide 2024 PT5 és petit, d’aproximadament 11 metres de diàmetre, ha entrat a l’òrbita terrestre i s’hi quedarà durant 56 dies. Va ser descobert pel Sistema d’Última Alerta d’Impacte Terrestre d’Asteroides (ATLAS). Aquest asteroide es va anar acostant lentament al nostre planeta durant els últims anys i ara ha quedat atrapat per la gravetat de la Terra, cosa per la qual orbitarà al nostre voltant. Fins al 25 de novembre tindrem una segona lluna. Aquell dia l’asteroide serà expulsat i s’allunyarà de nosaltres per seguir el seu trajecte al voltant del Sol. 

No és la primera que la Terra captura un asteroide en ruta pel sistema solar. 

Així és. Ja hem tingut més d’una lluna en diverses ocasions. Els anys 1981 i 2022, 2022 NX1 es va convertir en la nostra segona lluna el 1981 i el 2022. Les previsions assenyalen que ho torni a fer al voltant del 2051. La presència de l’asteroide 2024 PT5 ens serveixi per recordar que el sistema solar està ple d’asteroides i cometes que vaguen afectats per la gravetat del Sol i dels seus planetes. I cal estar alerta.

La presència d’asteroides és una amenaça per a la Terra?

Actualment, ja hi ha catalogats asteroides potencialment perillosos que passaran a prop de la Terra en el pròxim segle. En principi, no s’ha detectat cap asteroide perillós i que sigui una amenaça directa. Això no vol dir que no pugui passar, ja que les òrbites són una mica inestables i les pertorbacions poden modificar el seu recorregut. Tot i que tot està sota control, ens podem emportar alguna sorpresa. Per això, és rellevant treballar fort en la defensa planetària, que és essencial per minimitzar qualsevol perill en forma d’asteroide.

En què es basa?

És un conjunt d’estratègies per a preservar la integritat de la Terra. Per un costat, cal una xarxa de telescopis que detectin els asteroides i cometes propers a la Terra, com l’ATLAS. I al mateix temps, preparar actuacions quan es confirmi un possible impacte perillós. Ja hi ha iniciatives, com la missió DART, que va aconseguir desviar lleugerament l’òrbita de l’asteroide Didymos B mitjançant un impacte frontal.

Defineixes Elon Musk com “un nen que juga a fer naus amb Lego”. Quina està sent la influència de Musk en com serà el futur de la humanitat al Sistema Solar?

No seré jo qui defensaré el personatge d’Elon Musk, qui ha emmerdat Twitter i ha donat suport incondicional a Donald Trump en les eleccions nord-americanes. Com a personatge, és molt controvertit, no m’agrada. Ara bé, la influència de Musk en com serà el futur de la humanitat al sistema solar és molt rellevant. Fa 20 anys Musk va tenir una visió: volia tornar a encendre la flama de l’exploració espacial i portar les primeres persones a Mart. Va fundar Space X, va contractar un munt d’amics i no va dubtar a gastar-se una bona part de la seva fortuna per dur a terme idees esbojarrades. Avui, aquestes idees ho han canviat tot. 

Com es preveu aquesta nova era?

Els coets i les naus seran tan comuns com ho són els avions avui en dia, on anar de vacances a la lluna serà una opció més a considerar cada estiu, on hi haurà ciutats a Mart i arreu del Sistema Solar. Nosaltres no ho veurem, tot això. Però som testimonis dels seus inicis. 

Creus que hi haurà turisme espacial?

Sí, hi haurà turisme a la lluna i hotels (bases lunars) en òrbita, això passarà. De la mateixa manera que els astronautes han de formar-se per participar en les missions espacials, els qui vulguin fer turisme també hauran de passar unes proves. Si ara es paguen autèntiques fortunes, el preu per anar a la lluna s’anirà democratitzant. Anar en avió fa cent anys era per aventurers rics. Avui és a l’abast de tothom. Passarà el mateix a l’espai.