Fa uns mesos es publicava una notícia a diferents mitjans sobre l’ampliació dels laboratoris de Bioseguretat i biocontenció de l’IRTA-CReSA. Quan treballem amb microorganismes perillosos, la seguretat és una prioritat absoluta. En aquest context, la Bioseguretat i la Biocontenció són dos conceptes clau que actuen conjuntament per protegir tant les persones com el medi ambient. Podríem dir que la Biocontenció és com el hardware: són les estructures físiques i sistemes que eviten que els agents biològics surtin d’un entorn controlat. En canvi, la Bioseguretat seria el software: protocols, pràctiques i rutines que minimitzen el risc d’exposicions o fuites accidentals. L’objectiu conjunt d’ambdós conceptes és la protecció dels éssers humans, la biodiversitat de les espècies (animals, vegetals i microorganismes no patògens) i de l’entorn.
Per això, les instal·lacions que gestionen aquest tipus de material són tan complexes. No només han de tenir sistemes de control exhaustius, redundants (per si algun falla), i de control i registre de tots els paràmetres crítics, etc. sinó que també han de combinar enginyeria i arquitectura altament especialitzades amb protocols rigorosos. Un bon exemple d’això és la gestió de l’aire. Els laboratoris d’alta contenció utilitzen sistemes HVAC (calefacció, ventilació i aire condicionat) que creen una pressió negativa: això determina un flux d’aire direccional sempre de fora de la instal·lació cap endins (i com els microorganismes no tenen moviment actiu, ells i els seus aerosols, si són alliberats involuntàriament, són empesos cap a dins de la instal·lació). Òbviament en algun moment l’aire ha de sortir i això ho fa a través d’uns filtres HEPA (High Efficiency Particulate Air) que garanteixen que tot l’aire de la instal·lació és filtrat “absolutament” abans que arribi al medi ambient exterior. El sistema ha de ser mantingut i provat regularment per garantir un rendiment constant.
Instal·lacions d’alta complexitat i seguretat
Les unitats d’alta biocontenció tenen un cost elevat per la seva complexitat, especificitat i redundància. Quan es construeix un centre d’aquest tipus, no només es pensa en un sistema principal, sinó també en un segon sistema alternatiu per cobrir qualsevol fallada. Fins i tot, en alguns casos, s’incorporen terceres opcions en cas d’emergències extremes. Aquesta redundància s’executa sempre amb la tecnologia més avançada disponible.
Un cas clar, i continuant amb l’exemple anterior, és la gestió de l’aire amb els sistemes HVAC. En aquests laboratoris no hi ha recirculació. Tot l’aire que entra circula, es filtra i s’expulsa cap a l’exterior, evitant acumulacions de possibles patògens dins la instal·lació i reduint riscos de contaminació creuada. A més, la pressió negativa s’ha de mantenir les 24 hores del dia, 365 dies a l’any: els sistemes d’impulsió i extracció mai no s’aturen.
Tot això té un cost: la construcció d’1 m² d’instal·lació d’alta biocontenció (nivell de bioseguretat 3) pot arribar als 10.000-15.000 euros, i el manteniment anual se situa al voltant dels 1.000 euros/m², molt per sobre del que requereix un edifici convencional.
La necessitat d’una ampliació: recerca i preparació davant pandèmies
Els darrers anys han confirmat que les emergències sanitàries són recurrents i ho continuaran sent. Les amenaces afecten tant la salut animal (pesta porcina clàssica, pesta porcina africana, influença aviària altament patògena) com la salut humana (arbovirus com el dengue, el chikungunya o el virus del Nil Occidental, i també virus respiratoris (SARSCoV, MERSCoV, SARSCoV2…) o la grip aviària altament patògena H5N1.
L’IRTA-CReSA fa 15 anys que treballa amb aquests patògens i ha arribat a un punt on els espais actuals són insuficients. L’edifici, dissenyat fa 20 anys, es va concebre sobretot per a recerca amb animals de producció (porcs, vedells, cabres, ovelles…), però no per a petit animal de laboratori, que avui és essencial com a model animal per estudiar malalties amb impacte en humans. La pandèmia de la COVID-19 va fer encara més evidents aquestes mancances. Preparar-se per futures epidèmies o pandèmies vol dir preveure-les amb anys d’antelació. Si esperem que arribin, ja serà massa tard.
Preparar-se per futures epidèmies o pandèmies vol dir preveure-les amb anys d’antelació
Amb gairebé 900 m² útils, la nova instal·lació ampliarà la capacitat de recerca en petit animal de laboratori i en artròpodes (com mosquits i paparres). Això permetrà estudiar millor la grip en models com fures o visons, analitzar la capacitat transmissora de mosquits locals o exòtics i posar a prova nous sistemes de control d’arbovirus. També hi haurà espais preparats per incorporar noves tecnologies, com la microscòpia confocal o l’anàlisi d’imatges en viu. Tot plegat reforçarà les col·laboracions amb altres centres de recerca i empreses biotecnològiques, tant del camp de la salut humana com animal.
Construir una instal·lació així requereix temps, precisió i seguretat. Un cop l’edifici estigui acabat, no començarà a funcionar immediatament: caldrà passar mesos provant cada sistema, i després la seva interacció conjunta, fins a comprovar que tot funciona sense errades i harmònicament. Si això implica allargar el procés fins al 2029, tot i que la notícia enllaçada para de tenir-lo operatiu el 2028, es farà. En aquest camp, la seguretat és innegociable.
Catalunya, referent mediterrani en alta biocontenció
Arreu del món hi ha diverses unitats d’alta biocontenció, cadascuna amb característiques pròpies (pots consultar-ne un mapa a https://www.globalbiolabs.org/map. No existeix un estàndard únic de construcció, i això fa que totes siguin, en certa manera, úniques. Amb l’ampliació, l’IRTA-CReSA es convertirà en la instal·lació d’alta biocontenció més gran i diversificada de la Mediterrània, i reforçarà la seva participació en xarxes internacionals com la RLASB o ISIDORe.
Aquesta ampliació té un objectiu clar: estar més ben preparats per respondre a noves amenaces sanitàries, tant en animals com en humans. Mai no podrem estar completament protegits, ni absolutament preparats, però podem disposar de millors eines per reaccionar amb rapidesa i eficàcia. Com diu el vell lema: Si vis pacem, para bellum—si vols la pau, prepara’t per a la guerra.
Dr. Xavier Abad, cap de la Unitat d’Alta Biocontenció i Laboratoris NBS2, IRTA-CReSA
Deixa un comentari