Els estius ja no són com abans. Les onades de calor s’allarguen, les nits tòrrides es multipliquen i els rècords de temperatura es repeteixen amb una freqüència alarmant. Però més enllà de la incomoditat, la calor extrema pot ser letal. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha advertit que l’emergència climàtica s’ha convertit en una autèntica crisi de salut pública, amb Europa —i especialment la regió mediterrània— com una de les zones més afectades.
Segons el projecte europeu Impetus4Change (I4C), amb participació del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), les projeccions apunten a un increment significatiu tant en la freqüència com en la durada de les onades de calor a Barcelona i a tota la Mediterrània. L’investigador del BSC, Eren Duzenli, adverteix que aquest augment a més, no és lineal: un increment global d’entre 1 i 3 °C podria traduir-se en pujades encara més pronunciades de les temperatures màximes durant les onades de calor a la capital catalana. Encara que les dades actuals provenen de models climàtics bruts i poden ser ajustades, les tendències ja apunten a una intensificació preocupant.
Aquest escenari té conseqüències directes sobre les zones urbanes, on l’efecte d’illa de calor amplifica encara més les temperatures. Davant d’aquesta realitat, tots els experts coincideixen: calen mesures urgents per adaptar les ciutats i protegir la salut pública.
Una emergència sanitària invisible
Segons un article publicat a The Lancet, la calor extrema provoca prop de mig milió de morts anuals a escala mundial, una xifra superior a la de les víctimes de conflictes armats o terrorisme. Tot i això, moltes d’aquestes morts no consten als registres oficials, ja que sovint actuen com a agreujants de malalties cardiovasculars, respiratòries o renals prèvies.
Només a l’estiu del 2023, més de 47.000 persones van morir per causes relacionades amb la calor a Europa, segons un estudi liderat per ISGlobal i publicat a Nature Medicine. Espanya, Itàlia i Grècia en van ser els països més afectats. Sense mesures d’adaptació, com refugis climàtics o sistemes d’alerta, la xifra podria haver estat gairebé el doble.
Les projeccions apunten a un increment significatiu tant en la freqüència com en la durada de les onades de calor a Barcelona i a tota la Mediterrània
Els efectes van més enllà de la mortalitat. L’exposició sostinguda a temperatures elevades augmenta els ingressos hospitalaris, incrementa els riscos durant l’embaràs, afavoreix trastorns mentals i pot derivar en estrès tèrmic crònic. A més, la calor pot contribuir a accidents de trànsit, empitjorar la contaminació atmosfèrica i provocar sobrecàrregues a les xarxes elèctriques o incendis. Un autèntic desafiament per als sistemes sanitaris.
Barcelona i les ciutats mediterrànies: punts calents de vulnerabilitat
Ciutats com Barcelona són especialment vulnerables. L’efecte illa de calor pot fer que la temperatura urbana sigui entre 5 i 7 °C superior a la de les zones rurals. A la capital catalana, aquest fenomen explica fins al 4 % de la mortalitat estival, segons un estudi liderat per ISGlobal. “Barcelona podria convertir-se en un dels punts més crítics d’Europa pel que fa a l’impacte de la calor sobre la salut”, adverteix la investigadora Blanca Paniello.
Malgrat que accions com l’ampliació d’espais verds, la creació de refugis climàtics i les campanyes informatives han ajudat a mitigar el risc, els experts subratllen que no n’hi ha prou. Tant Paniello com Sam Pickard, investigador del BSC, coincideixen en la necessitat d’intervencions a curt i llarg termini.
A curt termini, és clau garantir espais frescos i accessibles durant els dies més extrems. A llarg termini, cal transformar l’espai urbà: reduir l’asfalt, incorporar vegetació, crear zones d’aigua i millorar la ventilació i l’aïllament dels edificis. També és fonamental adaptar els hàbits quotidians, evitar l’activitat física a les hores de màxima calor i reforçar les xarxes comunitàries de suport, especialment per a persones grans o vulnerables.
Adaptació i justícia climàtica
L’adaptació climàtica ha de ser una prioritat de salut pública i de justícia social. “No tothom pateix la calor de la mateixa manera”, recorda Blanca Paniello. Les persones amb menys recursos i de la tercera edat, sense accés a aire condicionat o amb habitatges mal aïllats, són les que més pateixen. L’edat, el nivell socioeconòmic o el gènere també influeixen en la capacitat d’adaptació.
Cal accelerar l’aplicació de polítiques públiques i mantenir l’adaptació climàtica com una prioritat política i ciutadana
Per això, segons els experts és urgent desplegar polítiques públiques que protegeixin els col·lectius més vulnerables i redueixin les desigualtats. Algunes eines ja estan disponibles: des de sistemes d’alerta primerenca com Forecaster.health —una plataforma desenvolupada per ISGlobal— fins a plans de resposta per barris especialment sensibles o comunicació adaptada a diferents perfils de població.
Malgrat la gravetat de les projeccions, els investigadors insisteixen que encara som a temps d’actuar. Moltes ciutats mediterrànies, inclosa Barcelona, ja han començat a desplegar plans d’adaptació específics contra la calor amb la participació de diversos actors socials.
El repte ara és accelerar-ne l’aplicació i mantenir l’adaptació climàtica com una prioritat política i ciutadana. Segons Pickard, cal informar millor, alertar dels riscos, reconèixer els símptomes del cop de calor i fomentar una nova cultura de convivència amb les altes temperatures. “No només hem d’evitar que la gent emmalalteixi per la calor”, conclou Sam Pickard, “sinó aprendre a conviure-hi”.
El canvi climàtic ja no és una amenaça futura: és una realitat present que impacta la nostra salut. La calor extrema pot semblar invisible, però és letal —i, sobretot, evitable. Amb ciutats més verdes, sistemes sanitaris preparats i una acció climàtica valenta, es podria reduir dràsticament el cost humà d’aquesta crisi.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari