La comarca de la Garrotxa no passa desapercebuda dins del territori català, i captiva tant visitants com experts amb els seus paisatges i riquesa natural. És una destinació ideal per gaudir de la gastronomia local; refrescar-se a les gorgues dels seus rius a l’estiu; o passejar per la Fageda d’en Jordà quan arriba la tardor. Però si hi ha un element que la fa única, aquest és el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que compta amb més de 40 cons volcànics. Aquest patrimoni geològic no només atrau excursionistes i turistes, sinó també científics que estudien i monitoren prop l’activitat sísmica de la zona per comprendre millor aquesta regió.
Perills i riscos naturals
La presència de volcans a la comarca de la Garrotxa pot ser considerat un perill natural, és a dir, un fenomen d’origen natural que pot causar danys a persones, animals, infraestructures o coses.
Segons l’informe Climate Risk Index Espanya seria el 8è país més afectat per perills naturals derivats de fenòmens meteorològics
El risc volcànic a la Garrotxa, avui dia, es considera baix, principalment perquè no s’espera que els volcans entrin en erupció en un futur pròxim. De fet, els volcans garrotxins estan “adormits”, ja que es calcula que l’última explosió volcànica a la zona va tenir lloc fa aproximadament 8.300 anys, malgrat que això no treu el fet que puguin tornar-se a activar.
Ara bé, a la comarca hi ha altres perills naturals que són més freqüents i als quals cal dirigir la nostra atenció. Alguns exemples són: inundacions, moviments de terra (en forma d’esllavissades, caigudes de roca, subsidències o enfonsaments del terreny), incendis forestals, terratrèmols, sequera… Cadascun d’ells es pot analitzar per separat, per així entendre millor quins són els processos que els desencadenen i com poden afectar a una àrea determinada.
El multiperill
En els darrers anys, els perills naturals s’han començat a estudiar des del punt de vista del multiperill, que intenta buscar interrelacions entre els diferents perills naturals en comptes de tractar-los únicament com a entitats independents. Aquest nou enfocament és important perquè l’impacte d’un perill natural pot veure’s amplificat per la possibilitat que en desencadeni un altre i que provoqui un efecte en cascada.
Per entendre-ho millor, expliquem-ho amb un exemple: Imaginem una illa volcànica enmig de l’oceà on el volcà entra en erupció i, en conseqüència, es crea una colada de lava, una llengua de foc que es desplaça per sobre de terra (perill natural 1). A mesura que aquesta colada de lava avança, podria trobar-se amb arbres, matolls, sotabosc i incendiar-los, tot iniciant-se un incendi forestal (perill natural 2). Si la colada continua avançant, podria arribar fins a l’oceà i, a causa del desplaçament que provocaria la massa de terra entrant en l’aigua, es podrien crear onades prou grans per a generar un tsunami (perill natural 3) que arribés fins a la costa d’una altra illa o continent.
Al final d’aquest episodi, descrit de manera simplificada, s’haurien succeït tres perills naturals diferents, acompanyats dels seus impactes específics.
Efecte del canvi climàtic i gestió dels riscos naturals
Els fenòmens naturals que hem mencionat fins ara existeixen des de molt abans de l’arribada dels humans. No obstant això, el canvi climàtic —conseqüència directa de l’activitat humana— està intensificant els fenòmens meteorològics extrems, fent que episodis com inundacions, sequeres i incendis siguin més freqüents i extrems. De fet, segons l’informe Climate Risk Index, Espanya seria el 8è país més afectat per aquells perills naturals derivats de fenòmens meteorològics durant els anys 1993-2022, on destacarien la sequera de 1999, les inundacions de 2019 i les onades de calor de 2003 i 2022.
Tot i que no podem controlar la pluja, la sequera o els incendis, sí que podem minimitzar-ne els impactes mitjançant una gestió eficaç del risc natural centrada en la prevenció i que fomenti la capacitat de recuperació o resiliència de les nostres societats.
Planificar: part de la solució
En aquest sentit, l’elaboració de plans de gestió i d’avaluació del risc natural és una de les eines que ens podrien ajudar per mitigar els possibles impactes derivats de perills naturals. El projecte GarMultiRisk, coordinat pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), i que compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, té com a objectiu l’execució i la redacció d’un pla de gestió del risc natural adaptat a la comarca de la Garrotxa. Aquest pla, que incorpora una visió multiperill i multirisc, es divideix en quatre parts:
1) Un programa científic, amb mapes d’aquelles zones de la Garrotxa més propenses a patir perills naturals.
2) Un programa de monitoratge, amb propostes per recollir dades in situ que siguin útils per fer un seguiment dels processos naturals que podrien activar possibles perills.
3) Un programa educatiu/formatiu, dedicat a instruir la població i les autoritats competents de la comarca sobre els perills potencials i els riscos que poden amenaçar la seva zona.
4) Un programa de disseny de plans d’emergència i estratègies de recuperació, tenint en compte tota la informació científica recollida.
La data de finalització del GarMultiRisk és el maig de 2025. Fins ara, l’equip científic que forma part del projecte (Servei d’Avaluació i Gestió dels Riscos Naturals -NRAMS- de l’IDAEA-CSIC), s’ha centrat a recopilar totes les dades relacionades amb els perills naturals ocorreguts a la Garrotxa durant els últims 123 anys. A part d’anar-les a buscar en repositoris oficials i premsa històrica, també s’han organitzat dos tallers de ciència ciutadana, dirigits a la població garrotxina, per tal de recollir més informació sobre perills naturals que hagin afectat a la comarca.
D’altra banda, s’han dut a terme reunions i jornades de formació amb personal tècnic, serveis d’emergències i representants polítics de la Garrotxa per saber les seves necessitats i poder-les bolcar en el pla resultant del projecte.
Apostar per la gestió dels riscos naturals és un repte necessari, tant per la Garrotxa com per arreu del món. El protagonisme dels volcans de la Garrotxa difícilment passarà a un segon terme (i tampoc volem que això passi!) però hem d’aprendre a conviure amb altres perills naturals i això només es pot fer aplicant una cultura de la prevenció a tots els nivells de la societat.
Iris Schneider Pérez, investigadora predoctoral a NRAMS
Deixa un comentari