Un pacient de més de 65 anys amb afeccions mèdiques preexistents s’ha convertit en la primera víctima mortal de la grip aviària als Estats Units, segons van confirmar el Departament de Salut de Louisiana i el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC). L’home, infectat amb el virus H5N1 després d’estar en contacte amb aus silvestres i de corral, posa de manifest els riscos d’aquesta malaltia que, tot i ser relativament poc comuna en humans, té una alta letalitat entre les persones infectades i presenta un potencial de propagació preocupant.
Què és la grip aviària i com es transmet?
La grip aviària és causada per virus del gènere Influenzavirus A, que principalment infecten aus domèstiques i silvestres. Hi ha molts tipus de virus de la grip aviària que es classifiquen, pel que fa al seu “efecte”: virus de baixa patogenicitat i virus d’alta patogenicitat. Les combinacions d’Hemaglutinina (H) i Neuraminidasa (N) possibles en els primers són molt nombroses. Pel que fa als virus d’alta patogenicitat normalment només virus H5 o H7 semblen formar-hi part. En determinades circumstàncies, un virus H5 o H7 de baixa patogenicitat pot evolucionar cap a una forma d’alta patogenicitat, arribant a infectar i causar la mort d’aus. Tot i això, és un fenomen molt poc freqüent, pràcticament excepcional, que aquests virus traspassin la barrera entre espècies i afectin altres animals, inclosos els humans. Els subtipus H5N1 i H7N9 són els que més sovint han estat relacionats amb infeccions humanes.
Per esdevenir una pandèmia, el virus H5N1 hauria de desenvolupar mutacions que en facilitin la transmissió aèria entre humans, augmentin la seva capacitat d’unió als receptors cel·lulars humans i li permetin evadir el sistema immunitari
El contagi humà sol produir-se per contacte directe amb aus infectades, o mortes de resultes de la infecció, superfícies contaminades o la inhalació de partícules virals (per exemple, en remoure el llit dels animals infectats). Encara que el risc general per a la població és baix, les persones amb exposició constant a aus infectades, com a treballadors agrícoles, estan clarament més exposats, i també aquells que han d’efectuar els buits sanitaris (l’eliminació de totes les aus infectades en una explotació avícola).
L’abast del brot actual: una panzoòtia mundial
Des del 2022, la grip aviària ha afectat massivament la fauna mundial, amb prop de 130 milions d’aus mortes. El virus H5N1, detectat fins i tot a l’Antàrtida, ha demostrat una capacitat notable per infectar més de 350 espècies d’aus i més de 50 espècies de mamífers, incloent-hi humans. I darrerament, des de març 2024, ha anat infectant ramats lleters fins a arribar a més de 900 a 16 estats nord-americans, especialment a Califòrnia. La intensa circulació en animals, no solament aus sinó també mamífers, ha portat els experts a classificar aquesta epidèmia o epizoòtia com a panzoòtia, una pandèmia que afecta el món animal.
Un cas humà amb mutacions preocupants
El pacient de Louisiana presentava mutacions que no es trobaven en les aus de corral que van ser la font del contagi. Aquestes alteracions genètiques, sorgides durant la replicació viral al seu cos, evidencien la capacitat del virus d’adaptar-se als humans, un fenomen que preocupa les autoritats sanitàries.
Des de l’abril de 2024, als Estats Units s’han notificat gairebé 70 casos d’infecció per H5N1, la majoria amb símptomes lleus. Només un pacient va requerir hospitalització. Afortunadament, no s’han detectat casos de transmissió entre humans al país.
Per què el virus no s’ha convertit encara en pandèmic?
Per esdevenir una pandèmia, el virus H5N1 hauria de desenvolupar mutacions que en facilitin la transmissió aèria entre humans, augmentin la seva capacitat d’unió als receptors cel·lulars humans i li permetin evadir el sistema immunitari. A diferència de la Covid-19, el sistema immunitari humà ha estat exposat durant molts anys a la circulació de virus de la influença. De fet, l’H5N1 comparteix la neuraminidasa N1, no completament idèntica, però similar, amb el virus H1N1, causant de la pandèmia de grip del 2009, que encara circula i forma part de la formulació de la vacuna de la grip estacional. Aquesta, podria tenir certa immunitat creuada. La seqüenciació genòmica dels aïllats actualment circulants no mostra, encara, aquestes adaptacions.
La importància de la vigilància i la prevenció
Els experts insisteixen en la necessitat de millorar la bioseguretat a les granges, intensificar la vigilància en animals i fomentar una col·laboració estreta entre salut pública i sanitat animal sota l’estratègia “Una Salut”. La raó és que les infeccions simultànies amb virus de la grip humana, estacional, i aviària podrien generar variants híbrides amb major capacitat d’infecció en humans.
A més, es treballa en el desenvolupament de vacunes universals per prevenir brots futurs. Malgrat que el risc per al públic general és actualment baix, el virus H5N1 és cada cop més present en l’ecosistema humà i animal.
La grip aviària, doncs, no només representa un perill per a la salut animal, sinó que també té implicacions per a la salut pública. La vigilància, la recerca i la preparació són fonamentals per prevenir una possible crisi sanitària global. Tot i que aquest brot encara no ha esdevingut pandèmic, el cas de Louisiana és un recordatori de la necessitat de mantenir-nos alerta davant d’un virus en constant evolució.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari