Prop de la meitat de la població mundial viu amb el risc de contraure la malària. D’acord amb l’informe de malària del 2017, el 80 % de les morts per aquesta malaltia a escala mundial es van concentrar en 15 països durant l’any 2016, amb una atenció especial a l’Àfrica subsahariana, on van tenir lloc 9 de cada 10 defuncions.
La malària
La malària la causa el protozou paràsit Plasmodium spp i es transmet als humans a través de la picada de mosquits infectats. Els primers símptomes (febre, mal de cap i calfreds), que solen aparèixer als 10-15 dies de la picada del mosquit infectant, solen ser lleus inicialment. Tanmateix, si no és tractat, pot desembocar en un quadre clínic greu.
Protozou: Els protozous són organismes unicel·lulars, amb un nucli i citoplasma. Tots ells es troben al sòl, entorns humits, tant en aigües salades com dolces, o bé sent paràsits d’altres éssers vius.
Qui la transmet?
La malària no es podria transmetre sense els mosquits. Més concretament les femelles dels mosquits del gènere Anopheles. L’Anopheles és un tipus de mosquit amb una àmplia presència geogràfica (Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania) i alguns poden transmetre els paràsits del gènere Plasmodium spp, agent causant de la malària en humans: Plasmodium falciparum, Plasmodium vivax, Plasmodium ovale, Plasmodium malariae i Plasmodium Knowlesi.
Els éssers vius es defineixen, generalment, amb nom i cognoms, com les persones. Seguint aquest símil, podríem dir que el nom és el que anomenen gènere i el cognom defineix l’espècie. En aquest cas, el mosquit de nom o gènere Anopheles pot transmetre la malària, però no totes les seves espècies.
Per què la malària és típica de climes càlids?
Els ous dels mosquits transmissors es localitzen en entorns aquàtics com tolls, rius i llacs. El temps que transcorre fins a la seva eclosió està directament vinculat amb la temperatura. En zones temperades, aquests ous necessiten dues setmanes per descloure, mentre que en climes càlids (amb temperatures superiors als 30 °C), aquest procés pot completar-se en tan sols 2 o 3 dies.
El creixement del mosquit
Tal com passa amb l’ou, el desenvolupament de la larva del mosquit també depèn de la temperatura, i té lloc principalment a la superfície de l’aigua. La pupa deixarà de viure a l’aigua per emergir i convertir-se en un mosquit adult amb la forma que coneixem. Aquesta etapa dura entre 2 i 5 dies, i poc temps després començarà el seu cicle reproductor.
Per què només piquen les femelles?
La resposta és senzilla: per produir ous. Mentre que els mascles s’alimenten de nèctar i altres fonts de sucre, les femelles necessiten sang, pel seu alt contingut en proteïnes, per al desenvolupament dels ous.
Com es transmet la malaltia des d’un mosquit?
• El cicle del protozou Plasmodium comença en un mosquit no infectat, que s’infecta quan “s’alimenta” d’una persona amb malària.
• Si un mosquit infectat et pica, et pot transmetre el paràsit de la malària.
• Una vegada el paràsit entra al teu cos, va cap al fetge, on pot mantenir-se inactiu fins a un any.
• Arran de la maduració del paràsit, marxa del fetge i infecta els glòbuls vermells. És en aquest punt on les persones manifesten els símptomes característics de la malària.
•Si un mosquit no infectat et pica quan tens el paràsit a la sang, podrà infectar-se i transmetre-la una altra persona quan la piqui, i iniciar el cicle de nou.
Descobreix el cicle de la malària
La malària com a arma biològica
La malària i els seus mosquits transmissors han influït en el curs de guerres, conflictes racials, moviments ambientals, etc.
Quan les poblacions europees van arribar a Amèrica i van començar a conrear els camps de cotó i de tabac, van veure com emmalaltien fàcilment, ja que els camps estaven completament infestats per mosquits amb malària. Certes poblacions d’Àfrica havien desenvolupat resistències a la infecció a causa de l’exposició al paràsit de forma continuada des de l’antiguitat, i aquest fet va influir en l’interès per portar aquestes poblacions a treballar a Amèrica.
La febre de Roma
Un altre exemple de com aquesta malaltia ha influït durant el transcurs de la història el trobem durant l’hegemonia de l’Imperi Romà. Les aigües estancades que envoltaven Roma van esdevenir un paradís pels mosquits. En aquella època la malària era una malaltia endèmica a la Mediterrània i feia d’aquests insectes el primer escut de defensa, ja que la manca d’adaptació d’altres pobles, com els visigots, els debilitava.
L’anèmia falciforme: mai una mutació havia esdevingut tan beneficiosa
Al llarg de l’evolució de les poblacions humanes en regions endèmiques de malària, s’han experimentat seleccions que han conduït a l’aparició d’adaptacions en aquestes poblacions, que les ha fet més resistents a la infecció causada pel paràsit.
L’anèmia falciforme és una malaltia genètica que provoca una deformació als glòbuls vermells i els dona una forma semblant a una falç
L’anèmia falciforme és una malaltia genètica que provoca una deformació als glòbuls vermells i els dona una forma semblant a una falç. En situacions normals, aquesta malaltia provoca anèmia greu i problemes circulatoris. No obstant això, la peculiar forma dels glòbuls vermells causada per aquesta malaltia impedeix que el paràsit infecti aquest tipus de cèl·lules, i per tant no pot propagar-se ni causar la malaltia. Això ha provocat un augment de les persones portadores d’aquesta mutació genètica en regions amb una alta prevalença de malària.
El primer tractament per a la malària va ser descobert fa quatre-cents anys
Un jesuïta va ser el responsable d’introduir en secret a Europa l’escorça de la quina, provinent d’un arbre dels Andes, amb l’objectiu de tractar la malaltia entre les persones adinerades i influents. No obstant això, no va ser fins a l’època de la Segona Guerra Mundial que aquesta escorça va ser refinada per obtenir-ne quinina, la qual va ser utilitzada per primera vegada per les tropes alemanyes i japoneses per tractar la malària, especialment en els fronts de guerra situats en regions de clima tropical.
És destacable que, durant les batalles a les illes tropicals, el 85 % dels soldats americans van patir malària.
Durant les batalles a les illes tropicals, el 85 % dels soldats americans van patir malària
Fàrmacs i vacuna
Existeixen diferents fàrmacs antimalàrics i teràpies combinades. És important destacar que la resistència als fàrmacs antimalàrics és un problema seriosament abordat en la investigació i la pràctica mèdica, i les teràpies específiques poden variar segons la regió geogràfica i el tipus de Plasmodium present.
En l’actualitat, s’ha fet un gran pas endavant amb la Vacuna RTS,S/AS01, també coneguda amb el nom comercial Mosquirix. Aquesta innovadora vacuna introdueix pseudopartícules virals que imiten les del paràsit P. falciparum. Aquesta estratègia estimula el nostre sistema immune, proporcionant una defensa eficaç contra futures infeccions de malària.
La vacuna ha permès una reducció significativa, del 30 %, dels casos de malària greu
Els resultats fins ara són molt prometedors, amb una reducció significativa del 30 % en els casos de malària greu. Malgrat que la seva eficàcia és considerada moderada, l’impacte que ha tingut és extraordinari. L’Organització Mundial de la Salut la recomana ara per a tota la població infantil, reconeixent-ne el valor en la prevenció d’aquesta malaltia.
Canvi climàtic i malària
El canvi climàtic afecta directament la distribució i l’activitat dels mosquits transmissors de la malària, així com altres factors que influeixen en la propagació de la malaltia.
Amb l’augment de les temperatures a escala mundial, àrees que anteriorment no eren favorables per al desenvolupament dels mosquits ara podrien convertir-se en ambients aptes per a aquests insectes portadors de malària. A més, els canvis en els patrons de pluges poden crear condicions òptimes per a la reproducció dels mosquits. Les poblacions humanes també es veuen afectades pel canvi climàtic, amb moviments de població i canvis en els hàbits de vida que poden influir en la prevalença de la malària. Els episodis climàtics extrems, com ara inundacions o sequeres, poden alterar les condicions ambientals i contribuir al sorgiment de brots de malària.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Robert Garcia, animacions il·lustrades
Deixa un comentari