Les meduses: les noves reines dels oceans

La nit del 10 de desembre de 1999, l’illa filipina de Luzon, que alberga la capital Manila i uns 40 milions de persones, va quedar sobtadament a les fosques. No va ser un cop d’estat, com es va pensar inicialment. Van ser meduses. Una multitud de meduses havia estat aspirada a les canonades de refrigeració d’una planta de carbó i va provocar una fallada elèctrica en cascada.

Avui dia, arreu del món, les meduses es reprodueixen en nombres sorprenents i es congreguen en llocs on mai s’havien vist. Aquestes criatures han causat estralls en diverses indústries i ecosistemes. A la costa de Namíbia han aturat la mineria de diamants en obstruir els sistemes d’extracció de sediments. A la mar Càspia han consumit tant menjar que han contribuït a l’extinció comercial de l’esturió beluga, la principal font de caviar. L’any 2007, davant la costa d’Irlanda, van picar i asfixiar més de 100.000 salmons de piscifactoria. I aquests són només alguns exemples de les conseqüències de l’explosió en el nombre d’aquestes criatures flotants.

La situació ha empitjorat i alguns científics postulen que les meduses podrien ser les noves reines dels oceans. I és que la proliferació d’aquestes espècies marines no només representa un problema ecològic, sinó també un desafiament per a moltes activitats humanes.

La gelatina marina

Les meduses són organismes invertebrats marins, motiu pel qual són coneguts en anglès com a “peixos de gelatina”. Han existit durant milions d’anys. En realitat, però, no es tracta de peixos, ja que no tenen ossos ni sang. Estan fetes en un 95 % d’aigua, comparat amb el 60 % dels éssers humans.

Aquests éssers marins mostren una increïble capacitat d’adaptació i supervivència en el seu entorn aquàtic. Es deixen emportar pels corrents marins, però moltes també es propulsen contraient les seves campanes per empènyer l’aigua cap enfora. Els moviments hipnòtics d’algunes meduses que descansen pel fons marí no ens deixa indiferents. Tampoc la mida dels seus tentacles, que poden arribar a mesurar fins a 30 metres de llarg en algunes espècies.

Les meduses es poden reproduir sexualment, alliberant esperma i ous a l’aigua, i asexualment, dividint-se en dos. Quan hi ha menjar abundant, creixen ràpidament, però quan l’aliment escasseja, aturen el seu creixement. N’és un exemple fascinant la Turritopsis dohrnii, coneguda com la medusa immortal. Aquesta espècie pot revertir el seu cicle de vida, passant de l’estat adult a un estat juvenil en condicions d’estrès, de manera que evita la mort i comença de nou el cicle de vida.

Una altra propietat sorprenent de les meduses és la seva capacitat de regeneració. Si una tortuga marina mossega un tros d’una medusa, la seva carn es regenera. Aquesta habilitat és un ingredient més en la seva cerca de la immortalitat.

Orgies de meduses

Els científics creuen que les meduses es congreguen per motius d’aparellament, per maximitzar les possibilitats que l’esperma es trobi amb els ous. Una medusa femella en reproducció pot alliberar fins a 45.000 ous no fertilitzats al dia. En situacions extremes, la concentració de meduses pot ser tan densa que arriben a les platges i provoquen el tancament d’aquestes zones. És en aquestes situacions quan és més probable que ens “piquin”.

Les picades de medusa són una preocupació comuna per als banyistes de tot el món, i amb raó. Les meduses estan cobertes de cèl·lules que disparen petits arpons verinosos que utilitzen per immobilitzar el krill, les larves de peix i altres preses. Malauradament, quan les persones entren en contacte amb aquestes cèl·lules, poden convertir-se en víctimes accidentalment.

Cada any es reporten uns 150 milions de picades de medusa. La medusa australiana Chironex fleckeri, és considerada l’animal marí més verinós del món. Els humans i altres animals que tenen la mala sort de ser picats per aquesta temible medusa poden experimentar paràlisi, aturada cardíaca i fins i tot la mort al cap de només uns pocs minuts.

Les meduses s’expandeixen amb el canvi climàtic

L’escalfament global ha elevat les temperatures de l’aigua del mar i ha creat condicions favorables per a la proliferació de meduses. Les aigües més càlides afavoreixen la seva reproducció i amplien la seva temporada de creixement, de manera que més meduses arribin a l’edat adulta. A més, la disminució de depredadors naturals com les tortugues marines i els peixos que s’alimenten de meduses, a causa de la sobrepesca, ha contribuït a augmentar-ne el nombre. Amb menys depredadors, hi ha menys regulació natural de les poblacions de meduses.

Les meduses poden alterar les cadenes alimentàries marines competint amb els peixos per recursos com el plàncton i depredant els ous i les larves de peixos. Això pot contribuir a la disminució de poblacions de peixos comercials i afectar la biodiversitat marina. L’augment de nutrients al mar, provinents de fonts de contaminació com les aigües residuals i fertilitzants agrícoles, pot fomentar el creixement del fitoplàncton que serveix com a aliment per a les larves de medusa.

L’augment de la població de meduses a la mar Mediterrània és un símptoma de les profundes alteracions que el canvi climàtic i altres activitats humanes estan causant als ecosistemes marins.

Un vaixell pesquer de deu tones va bolcar i es va enfonsar mentre arrossegava una xarxa plena de meduses al Japó. A aquest pas, potser sí que les meduses esdevindran les reines de l’oceà.

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències