D’Alexandria a Toledo passant per Bagdad: el viatge del coneixement a l’Europa Medieval

Toledo, 1175. El traductor Gerard de Cremona ha trobat finalment el que feia trenta anys que cercava: l’Almagest, de l’àrab al-magisti, “el més gran llibre”, el tractat astronòmic més complet de l’antiguitat. Com havia fet amb altres obres, Cremona va traduir l’Almagest al llatí, de forma que es poguessin introduir així els seus coneixements a l’Europa medieval, on va ser un tractat fonamental per la pràctica astronòmica durant segles. 

Obra de l’astrònom Claudi Ptolemeu, l’Almagest portava per títol Syntaxis Mathematica, ja que va ser escrit en grec el segle II a Alexandria, actual Egipte, en aquell moment província romana. Ptolemeu va utilitzar totes les dades astronòmiques conegudes en el seu temps per elaborar un nou model del moviment dels planetes i, així, predir la seva posició futura. El model de Ptolemeu, que considerava la Terra al centre de l’univers, i que el Sol, la lluna i els planetes orbitaven al seu voltant, va usar complicades solucions geomètriques per poder explicar algunes observacions que no hi encaixaven fins aquell moment, com el moviment retrògrad, marxa enrere, de Mart.

Cap al segle IX, Ptolemeu estava gairebé oblidat a l’Europa Occidental i van ser els savis àrabs els encarregats de cercar l’Almagest a Alexandria i transportar-lo a Bagdad per traduir-lo a l’àrab. Aquests van ser segles d’una important proliferació del que avui anomenaríem recerca científica al món àrab, que va agafar els tractats astronòmics, matemàtics o mèdics de la Grècia clàssica i els va adoptar, modificar, ampliar i millorar, creant així nous coneixements i reconfigurant-ne d’altres ja existents. 

Aquest esforç científic es va anar disseminant a mesura que l’Islam s’estenia pel nord d’Àfrica i fins a la Península Ibérica. A cada ciutat, els antics tractats grecs traduïts a l’àrab i els nous treballs de matemàtics o metges àrabs s’acumulaven en biblioteques com les de Toledo, on Cremona va trobar l’Almagest. Però Cremona no va traduir només l’obra de Ptolemeu, sinó que també va treballar, sempre amb un equip d’ajudants, en diversos tractats d’Aristòtil i una obra magna de la medicina àrab, el Cànon de la Medicina, d’Ibn Sina, llatinitzat com Avicenna, molt influent a l’Europa Medieval. 

Amb tot, Gerard de Cremona és només un exemple d’una sèrie de traductors, que van treballar a Toledo i a d’altres indrets, com Sicília, encarregats de fer arribar les obres de les biblioteques àrabs al creixent ecosistema d’intel·lectuals i universitats europees medievals. Contràriament al que diu la intuïció, bona part del coneixement intel·lectual grec va arribar a Europa a través de Bagdad i el món àrab, on els intel·lectuals també van contribuir a incrementar els corpus de coneixements de cada disciplina. Estudiosos àrabs sovint poc reconeguts, com ho han estat també els traductors, malgrat l’arribada de tots aquests coneixements astronòmics, matemàtics, mèdics i filosòfics van transformar Europa per sempre. 

Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència