En aquest retrat, El lisiado, de Josep de Ribera, se’ns presenta un nen de cos sencer situat sobre un fons paisatgístic d’un gran realisme. L’infant, que aparenta viure en una situació d’extrema pobresa, es mostra brut i amb roba desgastada. A més, pateix un evident defecte físic al peu dret, fet que li provoca que camini coix. Aquest defecte, conegut com a peu equinovar, és una deformitat congènita en què el peu es troba torçat o invertit i orientat cap avall des del naixement. Com a conseqüència, el nen no pot recolzar el taló mentre camina.
El peu equinovar, també conegut com a peu bot, és una anomalia en la qual el peu no adopta la forma ni la posició habituals d’un peu normal. En lloc d’això, es presenta inclinat cap avall, amb la planta girada cap a l’interior. L’arrel equin- prové del terme llatí equus, que significa cavall, ja que aquesta deformitat recorda la postura del peu d’aquest animal: el taló és petit i elevat, i el pes del cos només es pot sostenir amb la part davantera del peu. D’altra banda, el sufix -var indica que el peu presenta una rotació interna, amb orientació cap a dins.
La gravetat del peu equinovar pot variar significativament, des de casos lleus fins a molt greus, i pot afectar un sol peu o ambdós. Aquesta deformitat impacta tant en els ossos com en els músculs del peu, ja que els tendons que connecten els músculs amb els ossos són més curts del que és habitual. Per exemple, la reduïda longitud del tendó d’Aquil·les impedeix que el taló descendeixi, provocant la característica deformació equina. A més, els músculs de la cama es veuen afectats: com més reduïda sigui la seva mida, més severa serà la malformació.
No es considera una deformitat embrionària, ja que el peu comença a desenvolupar-se normalment, però adopta aquesta forma durant els primers mesos de gestació
No es considera una deformitat embrionària, ja que el peu comença a desenvolupar-se normalment, però adopta aquesta forma durant els primers mesos de gestació. La seva incidència aproximada és d’1 cas per cada 1.000 nounats, i en la meitat dels casos afecta ambdós peus. A més, és el doble de freqüent en els nens que en les nenes.
Malgrat la seva aparença, el peu equinovar no provoca dolor ni molèsties físiques directes, i no acostuma a associar-se a altres problemes mèdics significatius. Tot i que s’han formulat diverses teories sobre la seva causa, cap d’elles ha estat totalment confirmada, i l’origen exacte d’aquesta deformitat continua sent desconegut. La majoria dels casos són esporàdics, però també n’hi ha amb un component hereditari.
Històricament, les persones amb discapacitats físiques, especialment aquelles que pertanyien a classes socials desfavorides, han estat víctimes de marginació, discriminació i opressió. Sovint han viscut en condicions de pobresa o han depès d’altres per subsistir, fet que els ha privat d’oportunitats d’integració social i autonomia.
Aquest retrat reflecteix no només una realitat mèdica, sinó també el rerefons social i històric que han patit les persones amb discapacitats al llarg del temps, una història marcada per les desigualtats i la lluita per la dignitat.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Deixa un comentari