Quin és l’origen de la ciència? Una pregunta de difícil resposta. Depèn de com definim “ciència”, de què entenem històricament com a ciència. Si considerem ciència només allò que segueix l’experimentació i el mètode científic, en tenim un origen aparentment clar en el segle XVII, en l’anomenada Revolució Científica dels segles XVI-XVII. Aquesta resposta, però, cada cop és més discutida, ja que comporta diversos problemes.
En primer lloc, tot el que avui anomenem ciència eren llavors un seguit d’activitats variades, amb els seus procediments i metodologies pròpies, situades en diferents punts del món i practicats per diferents grups socials i gèneres. Molts han criticat la rellevància que s’ha donat a la Revolució Científica per eurocentrista i per oblidar molts participants en la construcció de la ciència, com les dones, els indígenes o les classes treballadores.
Molts han criticat la rellevància que s’ha donat a la Revolució Científica per eurocentrista i per oblidar molts participants en la construcció de la ciència, com les dones, els indígenes o les classes treballadores
En segon lloc, molts són els exemples de pràctiques anteriors al segle XVI que avui clarament podríem classificar com a ciència. Al segle XIII, a Oxford, Roger Bacon duia a terme complexos experiments òptics. Feia ciència? No feia ciència Aristòtil al segle IV abans de Crist en els seus intents de classificar els éssers vius? O els astrònoms xinesos que fa més de dos mil anys elaboraven detallats mapes de les estrelles, no feien ciència? Són científics els coneixements sobre les plantes remeieres que tenien les dones a l’Edat Mitjana? I sent més agosarats: fa milers d’anys, els acurats dibuixos en parets de coves i avencs que permeten identificar clarament les diferents espècies animals, no són, en certa manera, científics?
En tot cas, sembla difícil mantenir l’inici de la ciència a l’Europa que va de Galileu a Newton. Si utilitzem una definició més àmplia, parlant de ciència com el conjunt de sabers i pràctiques que han permès i permeten entendre el món, la cosa es complica. Sota aquesta definició, les pintures de Lescaux a França reflecteixen coneixements que els seus habitants tenien sobre els animals representats. Sota aquesta definició, tant Bacon com els astrònoms xinesos o les dones medievals formen part de la història de la ciència.
Tant Bacon com els astrònoms xinesos o les dones medievals formen part de la història de la ciència
Entenen així la ciència, l’eurocentrisme i el paper preponderant dels homes en la història que s’ha escrit fins fa pocs anys són fàcilment superables. Seguint aquesta definició, els sabers d’aquells normalment exclosos dels espais oficials de discussió científica, com les dones, els treballadors o els indígenes, així com els coneixements provinents de tots els racons del món, mereixen ser estudiats, inclosos en els relats de la història de la ciència i divulgats al gran públic. Però, aleshores, podem trobar un origen de la ciència? Doncs potser el podríem buscar a la prehistòria, o potser, directament no cal trobar un origen únic per a la ciència: els éssers humans han intentat comprendre el món des que són éssers humans, i així ho continuaran fent.
Dr. Miquel Carandell, historiador de la ciència
Deixa un comentari