«Felipe II, mi señor, ha gastado mucho dinero para que se traigan remedios medicamentosos de América y del resto del mundo y para que se cultiven en jardines plantas medicinales, así como para que se realicen estudios sobre la historia natural americana».
Carta de Francisco Valles al rei Felip II, 1587.
Un mapa del món conegut pels europeus l’any 1492 era, en essència, molt similar a un mapa del món conegut pels grecs més de mil anys abans. Tot havia canviat només cent anys després, quan Valles enviava la seva carta a Felip II l’any 1587. Àfrica i Àsia es coneixien amb més detall, i un nou continent de dimensions encara desconegudes havia aparegut cap a l’oest.
Com mostren la cita de Valles i també l’exemple del mateix Colom, en aquesta època els regnes europeus van patrocinar expedicions que van contribuir a conèixer millor el món, però, a la vegada, van suposar l’inici de l’explotació colonial. Més enllà de conquerir nous territoris, els objectius dels monarques a l’hora d’invertir en aquests viatges eren múltiples. Per una banda, buscaven objectes del món natural i coneixements amb aplicacions pràctiques, des de plantes medicinals a nous aliments, noves tècniques de navegació o nous coneixements geogràfics. Objectes i coneixements que podien fer el seu regne més ric i poderós. La gran majoria d’aquests coneixements no els “descobrien” els viatgers europeus, sinó que procedien dels sabers acumulats pels habitants dels territoris conquerits.
La major part de coneixement no el “descobrien” els viatgers europeus, sinó que procedia dels sabers acumulats pels habitants dels territoris conquerits
Per altra banda, les corts i les cases nobles buscaven també acumular objectes per una simple qüestió de prestigi. Qui tenia els animals, plantes o pedres més estranys, més difícils d’aconseguir, mostrava als altres que tenia més poder i que aquest arribava més lluny. Així van anar sorgint els que són considerats l’origen dels primers museus, els anomenats Gabinets de Curiositats: col·leccions del món natural, i sovint també mineral, etnogràfic i arqueològic, que, almenys inicialment, cercaven no tant la classificació científica, com les rareses del món natural.
Paral·lelament, aquestes expedicions van permetre als regnes europeus explotar aquests nous territoris, a la vegada que els cristianitzaven, en ple enfrontament entre catòlics i protestants. Això va fer que, en aquest període, les corts europees s’adonessin de la importància que tenen els coneixements científics per al seu funcionament i per al control de les colònies. Així, els nous coneixements sobre el món natural a l’Europa del segle XVI, cabdals per entendre el posterior desenvolupament científic, no es poden entendre sense considerar la seva vinculació a l’explotació de les riqueses naturals, el treball i els sabers dels indígenes de tots els racons del món.
Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència
Deixa un comentari