Fa més de cinc mil anys, en el territori conegut com a Mesopotàmia, entre els rius Èufrates i Tigris, a l’actual Iraq, va aparèixer la que és considerada una de les escriptures més antigues del món: la cuneïforme.
L’escriptura cuneïforme es diu així perquè utilitzava un tascó sobre les anomenades “tauletes”, que tenien una forma similar a les actuals electròniques, però que eren d’argila. S’hi escrivia mentre la tauleta encara estava humida i, si es volia conservar el text, s’enduria al forn o al sol. Si no, fàcilment es podia reutilitzar.
Però per què tauletes d’argila? Per què no escriure sobre papir o pedra com van fer altres pobles més tard? Doncs simplement perquè era el material que tenien més a l’abast en aquella terra humida.
A les tauletes d’argila s’hi han trobat les evidències més antigues d’operacions matemàtiques
S’han trobat milers de tauletes escrites, en queden moltes enterrades sota la sorra i moltes encara per analitzar enterrades als soterranis dels principals museus europeus. En algunes d’aquestes tauletes d’argila s’hi han trobat les evidències més antigues d’operacions matemàtiques: complicats càlculs geomètrics, problemes de divisions, taules de multiplicar i, fins i tot, resolucions d’equacions o arrels quadrades. Tot això utilitzant el sistema de numeració sexagesimal. En lloc d’utilitzar el 10 com a base per les operacions, utilitzaven el 60, que té molts divisors. L’herència d’aquest sistema ens ha arribat en la divisió dels minuts i les hores, i en la mesura dels graus dels angles.
Tradicionalment, els historiadors havien considerat aquestes matemàtiques com poc més que dignes antecessores del que segles més tard farien els matemàtics grecs, però pocs havien intentat respondre a un dubte candent: com i per què van sorgir i desenvolupar les matemàtiques a Mesopotàmia.
Els escribes eren els encarregats d’aprendre i desenvolupar les matemàtiques
Intentant respondre aquesta pregunta, en les darreres dècades, historiadores com Elenor Robson han mostrat que les primeres matemàtiques escrites no eren una disciplina abstracta cultivada per les elits amb objectius purament intel·lectuals, sinó que van aparèixer essencialment per raons pràctiques. Inicialment, aquestes matemàtiques estaven íntimament lligades a l’activitat comercial i agrícola dels mesopotàmics i, més tard, a les necessitats administratives de l’Estat.
Els anomenats escribes, una mena de funcionaris estatals, eren els encarregats d’aprendre i desenvolupar les matemàtiques, entrenant-se per resoldre problemes vinculats a la gestió dels recursos, la mesura de terrenys o el pagament de salaris.
Així, les matemàtiques mesopotàmiques ens mostren que incloure la ciència dins el seu context històric i social és imprescindible per entendre com aquesta va sorgir, es va utilitzar i va anar evolucionant des dels temps remots de les “tauletes” d’argila fins a l’actual món de les “tauletes” electròniques.
Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència
Deixa un comentari