Durant el Renaixement italià, el pintor Raffaello Sanzio, Rafael, va sorprendre amb la representació de persones amb un dit addicional. La seva obsessió per la perfecció era ben coneguda, i el fet que alguns dels seus personatges apareguessin amb sis dits no va passar desapercebut.
Durant anys, alguns estudiosos han especulat que aquesta peculiaritat podria haver estat un reflex de la pròpia anatomia de Rafael, dotat amb sis dits. Plantegen la possibilitat que, en incorporar-los als seus protagonistes, estigués mostrant una part de si mateix en les seves creacions.
Però, independentment de les raons subjacents, la polidactília representa, simplement, una condició genètica, sigui hereditària o “de novo”, que es caracteritza per la presència excessiva de dits a les mans o als peus d’una persona. En lloc dels cinc dits habituals, una persona amb polidactília pot presentar sis o més dits en una o en ambdues extremitats. La severitat d’aquesta condició pot variar àmpliament: des de dits addicionals petits i rudimentaris fins a formacions completes amb ungles i articulacions.
Una persona amb polidactília pot presentar sis o més dits en una o en ambdues extremitats
La formació dels dits està regulada per diversos gens, entre els quals en destaca un: el gen Sonic hedgehog. A través de complexos processos, aquesta proteïna determina l’orientació i la diferenciació de les extremitats i els dits. Anomalies en la seva difusió poden ser responsables de diverses malformacions, entre elles la polidactília. Les mutacions en gens reguladors d’aquest gen també poden afectar la quantitat de proteïna funcional disponible per al desenvolupament normal, contribuint a les diferents manifestacions de la polidactília. A més de la Sonic hedgehog, altres gens com PITX1 o ZNF141, també relacionats amb la formació d’extremitats, també poden influenciar-hi. A més, la polidactília pot esdevenir un fenotip (característiques externes d’un caràcter genètic) d’alerta i estar associat a diverses malalties o síndromes, com ara la síndrome de Lawrence-Moon-Biedl, la distròfia toràcica asfixiant, o la síndrome de Carpenter, entre d’altres.
Les dues obres que ens permeten veure millor aquest sisè dit són la Madonna Sixtina i Les Esposalles de la Verge. Podeu trobar el sisè dit a cadascuna de les obres?
Deixa un comentari