Quants “refredats” heu encadenat aquest any? Si feu comptes, segurament no anireu gaire desencaminats: els infants poden patir entre 4 i 8 refredats anuals, mentre que els adults solen passar-ne entre 2 i 3. Tot i que durant segles es va creure que el fred n’era el culpable —d’aquí el nom—, no va ser fins a mitjan segle XX que la ciència va trobar la veritable explicació: els virus.
Quan pensem en un refredat, ens venen al cap la congestió nasal, la mucositat, els esternuts, la tos o la picor d’ulls. Són molèsties habituals, però generalment lleus, causades per diferents virus respiratoris que circulen de manera constant, especialment durant els mesos freds.
Els principals responsables del refredat
Els rinovirus són els més habituals i també els més contagiosos. N’existeixen més de cent varietats diferents, fet que explica per què ens podem refredar tantes vegades al llarg de la vida.
També hi intervenen alguns coronavirus comuns —no relacionats amb la COVID-19— que provoquen infeccions respiratòries lleus o moderades. La COVID-19 és una malaltia diferent, amb un comportament i unes possibles complicacions pròpies, però que entre els seus símptomes també en destaquen els mateixos que els del refredat comú.
Un altre virus rellevant és el virus sincicial respiratori (VRS), especialment important en infants petits. Tot i que sovint causa símptomes lleus, en alguns casos pot derivar en bronquiolitis o pneumònies, sobretot en nadons.
La protagonista d’aquest any: la grip
Tot i que sovint es confonen amb el refredat, la grip és una malaltia diferent causada pel virus de la influença. A diferència del refredat, la grip sol provocar febre alta, dolors musculars intensos, cansament extrem, mal de cap i tos seca, i pot comportar complicacions greus en persones vulnerables. Per això, els professionals sanitaris insisteixen cada any en la importància de la vacunació antigripal, que continua sent la millor eina per prevenir les formes greus de la malaltia.
Aquesta temporada, la grip ha tingut una incidència excepcionalment alta a Catalunya i al conjunt de l’estat. Segons dades contrastades per Verificat la taxa de grip aquesta temporada és aproximadament set vegades superior a la del desembre de l’any passat, situant-se al voltant de 4 a 8 casos per cada 1.000 habitants a principis de temporada, molt per sobre dels nivells de campanyes recents.
Tot i l’elevat nombre de contagis, l’impacte sobre el sistema hospitalari no ha crescut de manera proporcional. Aquesta temporada s’han registrat menys ingressos a les unitats de cures intensives que en altres anys amb pics d’incidència similars. Els experts atribueixen aquesta diferència, en bona part, a l’efecte protector de la vacunació, que aquest any ha assolit xifres més altes que la campanya anterior. Una dada ho il·lustra clarament: el 75 % de les persones que van ingressar a l’UCI per grip l’any passat no estaven vacunades, un indicador contundent del paper clau de la vacuna a l’hora de prevenir les formes més greus de la malaltia.
Un dels grans reptes a l’hora de combatre els virus respiratoris és que presenten variacions constants fent que el sistema immunitari no sempre els reconegui d’un any per l’altre
Un dels grans reptes a l’hora de combatre els virus respiratoris és que presenten variacions constants en les seves proteïnes superficials. Això fa que el sistema immunitari no sempre els reconegui d’un any per l’altre i que la immunitat no sigui duradora, un fet que explica per què ens podem refredar o agafar la grip repetidament. Precisament aquesta característica és un dels arguments que sovint alimenta la reticència d’algunes persones a vacunar-se: la percepció que “la vacuna no serveix de res” perquè el virus canvia. Tanmateix, els experts recorden que, tot i no evitar sempre la infecció, la vacunació redueix de manera significativa el risc de formes greus, hospitalitzacions i complicacions, especialment en col·lectius vulnerables.
Com es propaguen?
La transmissió és sobretot per via respiratòria. Quan una persona infectada tus, esternuda o parla, allibera petites gotes que poden contenir el virus. Si aquestes gotes s’inhalen o arriben a les mans i després ens toquem la cara, el contagi està servit. Les superfícies contaminades també poden jugar un paper.
És àmpliament acceptat que aquests virus circulen més a l’hivern. La raó és que hi conflueixen diversos factors. D’una banda, els virus respiratoris sobreviuen millor en ambients freds i secs, just les condicions típiques de l’hivern. Curiosament, la temperatura òptima per a molts d’aquests virus coincideix amb la de les fosses nasals. De l’altra, passem més temps en espais tancats i poc ventilats, cosa que facilita la transmissió. Menys aire fresc vol dir més concentració de virus en l’ambient.
El sistema immune també ho nota
El fred, la manca de llum solar, el cansament i els canvis d’hàbits poden contribuir a un lleuger debilitament del sistema immune, fent-nos més vulnerables a les infeccions.
En definitiva, refredats i grip formen part del paisatge habitual de l’hivern. La bona notícia és que mesures senzilles com rentar-se sovint les mans, ventilar els espais, tapar-se en tossir i vacunar-se contra la grip poden marcar una gran diferència. Aquest hivern, més que mai, la prevenció continua sent la millor aliada.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Robert Garcia, animacions il·lustrades
Deixa un comentari