Quants “refredats” heu tingut aquest any? Es calcula que, de mitjana, els petits pateixen entre 4 i 8 refredats cada any, mentre que els adults pateixen entre 2 i 3 episodis anuals. Durant segles, es va creure que era l’exposició al fred era el que els provocava i d’aquí el seu nom. No va ser fins als anys 50 que es va descobrir la seva explicació científica.
Quan parlem de “refredat”, ens ve al cap la congestió nasal, la mucositat, la picor d’ulls i els esternuts. I què pot desencadenar-los? Diferents virus respiratoris en són els responsables.
Un virus és un microorganisme compost de proteïnes i àcids nucleics, capaç de reproduir-se únicament dins de cèl·lules vives.
Els virus respiratoris
Els rinovirus és el grup més comú i són altament contagiosos. Es tracta d’un virus de distribució universal que afecta des de la infància fins a l’edat adulta. Els rinovirus compten amb més d’un centenar de serotips o varietats.
Un altre grup de virus causants dels refredats són els coronavirus. Diferents soques o tipus, no relacionats amb la COVID-19, poden causar infeccions respiratòries de lleus a moderades. La COVID-19 és una altra malaltia.
Encara que la grip i el refredat comparteixen alguns símptomes, el virus de la grip és diferent. Així i tot, pot ser una malaltia respiratòria de les vies superiors que es manifesta amb congestió nasal, tos i mal de coll.
I per últim, el virus sincicial respiratori humà és un virus que també causa infeccions respiratòries, principalment a la població infantil. És destacable perquè alguns casos poden arribar a causar pneumònies i infeccions a les vies respiratòries baixes.
Els virus de les mil cares
Aquest conjunt de virus té variacions en les seves proteïnes superficials que poden provocar que el sistema immune les identifiqui com a diferents. Aquesta diversitat fa que sigui difícil desenvolupar-hi immunitat, ja que la desenvolupada contra un serotip específic no protegeix contra els altres serotips.
Com es propaguen?
Els virus respiratoris es propaguen principalment pel contacte amb persones infectades o superfícies contaminades. Les gotes petites que es desprenen quan una persona malalta esternuda, tus o parla poden contenir aquests virus, i si una persona sana les inhala o les toca amb les mans i després es toca la cara, es pot infectar.
Símptomes
Els símptomes d’un refredat no solen ser greus i es limiten a congestió nasal, mucositat abundant, picor d’ulls, esternuts i tos. Això els diferencia de la grip o la COVID-19, que solen provocar febre i dolors musculars, a més de serioses complicacions en diferents òrgans que poden, en casos extrems, conduir a la mort.
Per què ens refredem més a l’hivern?
La facilitat amb què ens contagiem dels virus respiratoris a l’hivern es deu a diversos factors relacionats amb les condicions ambientals i els comportaments humans.
Els virus com els rinovirus i els coronavirus tendeixen a multiplicar-se millor en condicions de baixes temperatures i baixa humitat. Exactament, la temperatura òptima, i casualment, es correspon amb la que trobem a les fosses nasals i a les vies respiratòries superiors. A l’hivern, l’aire és més sec i fred, cosa que afavoreix la supervivència i la transmissió dels virus.
El segon motiu el trobem en els espais tancats. La gent passa més temps en espais tancats per evitar les temperatures fredes exteriors. Aquesta proximitat augmenta les oportunitats de transmissió dels virus, ja que és més fàcil que les persones es contagiïn quan són a prop les unes de les altres. A més, en els mesos freds, sovint es redueix la ventilació dels espais interiors per mantenir la calor. La falta de circulació d’aire pot afavorir la concentració de virus en l’ambient, augmentant les possibilitats de contagi.
La falta de circulació d’aire pot afavorir la concentració de virus en l’ambient, augmentant les possibilitats de contagi
Debilitament del sistema immune a l‘hivern
La baixa temperatura pot afectar el sistema immune, fent que sigui més difícil per al cos combatre els virus. A més, les persones poden estar més susceptibles a les infeccions quan es veuen afectades pel fred, la fatiga i altres factors hivernals.
Vacunes i tractaments
No hi ha una vacuna específica per al refredat comú, ja que aquests virus tenen moltes variants i pateixen moltes mutacions. Per a la grip, es desenvolupen vacunes anuals per adaptar-se als canvis en els virus dominants de cada any. Es recomana vacunació als majors de 60 anys i a la població de risc.
Contra el virus respiratori sincicial i la covid-19 també hi ha una vacuna eficaç que ha reduït dràsticament el nombre d’hospitalitzacions dels infants i la població en general.
La vitamina C: mite o realitat
El doble guardonat amb el Premi Nobel Linus Pauling va publicar un llibre l’any 1970 afirmant que la vitamina C prevenia i alleujava els símptomes del refredat comú. Les afirmacions del llibre van ser àmpliament criticades per basar-se en opinions més que en evidències científiques, però la idea que la vitamina C era una cura per al refredat comú va ser àmpliament acceptada pel públic general.
No hi ha cap estudi que vinculi de forma concloent els beneficis de la vitamina C per evitar els refredats comuns.
S’han dut a terme nombrosos assaigs clínics sobre els efectes de la vitamina C en el refredat comú i l’any 2013 es va concloure que la suplementació de vitamina C per reduir la incidència de refredats en la població general no estava justificada. Alguns assaigs de suplementació regular han mostrat que la vitamina C redueix la durada dels refredats, però tampoc està gaire clar.
Així doncs, no hi ha cap estudi que vinculi de forma concloent els beneficis d’aquesta vitamina per evitar els refredats comuns. Com a molt, podria reduir-ne una mica la durada.
Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències
Robert Garcia, animacions il·lustrades
Deixa un comentari