Els efectes dels microplàstics al cos humà: una herència silenciosa

L’any 2018, una forta pluja va provocar l’arrossegament de milions de fragments de plàstic fins a la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragonès). Pocs mesos més tard, l’ONG ambiental Good Karma Projects va identificar que aquesta platja acumulava entre 30 i 90 milions de microplàstics, fet que la va situar, segons l’organització, com la més contaminada del món. 

Els plàstics poden adoptar diverses formes i mides. Els fragments més petits, de menys de cinc mil·límetres de longitud, són coneguts com a microplàstics. Encara més diminuts són els nanoplàstics, amb dimensions inferiors als 100 nanòmetres. Tots ells provenen de diverses fonts, com fragments de plàstic més grossos, grànuls de resina utilitzats en la fabricació de productes o microesferes presents en articles de bellesa i higiene personal, netejadors facials i pastes de dents, entre molts d’altres. Aquestes partícules passen sovint pels sistemes de filtració d’aigua i acaben contaminant rius i oceans, de manera que són una amenaça per als ecosistemes aquàtics. 

Milions de tones de residus plàstics acaben cada any a l’oceà. La seva degradació, que pot trigar segles, agreuja aquest problema. L’any 2019 es van generar 353 milions de tones de residus plàstics, una xifra que es preveu que es tripliqui fins a superar els mil milions de tones el 2060.

Els plàstics provenen principalment del petroli i es caracteritzen per la seva lleugeresa, resistència, flexibilitat i facilitat per ser modelats, qualitats que han afavorit el seu ús en una gran varietat de sectors. Per exemple, han estat fonamentals en àmbits com la medicina, l’agricultura, l’electrònica i el transport, contribuint significativament a millorar la qualitat de vida de les persones.

No va ser fins que es van detectar microplàstics en les vísceres de peixos i mariscs que el debat es va centrar en la seguretat alimentària. Els mariscs, especialment vulnerables perquè es consumeixen sencers, van esdevenir un punt d’atenció. Un estudi recent de la Universitat Rovira i Virgili (URV) publicat aquest any ha analitzat la presència de microplàstics en bivalves cultivats a Catalunya. Els resultats han revelat que cada musclo contenia, de mitjana, nou microplàstics, mentre que les ostres en tenien onze i les tellerines, un i mig per unitat. Aquestes dades il·lustren com la contaminació per microplàstics no només afecta el medi ambient, sinó que també pot tenir implicacions directes per a la salut humana, ja que entren a la cadena alimentària. 

Efectes potencials sobre el cos humà 

A més dels efectes sobre la fauna marina, els microplàstics també els trobem a la sal, la cervesa, les fruites i verdures fresques i l’aigua potable. Les partícules transportades per l’aire poden recórrer el món en pocs dies, amb possibles repercussions sobre la salut humana. Malgrat que actualment no se’n coneixen amb certesa els efectes adversos que podrien afectar l’ésser humà, ja sigui a curt i a llarg termini, la preocupació envers aquestes substàncies està creixent notablement. S’ha vist que existeixen diferents vies d’entrada, que poden ser a través de la ingesta de certs aliments, de la inhalació i del contacte dèrmic. Les investigacions més recents han determinat que els principals òrgans on hi ha més presència de microplàstics són l’intestí, el fetge, els pulmons, els aparells reproductors masculí i femení, a més del sistema nerviós. 

De fet, trobem microplàstics a les femtes, en una quantitat aproximada de 20 partícules de microplàstics en 10 grams en les femtes diàries. A més, la ingesta de microplàstics s’ha vist que redueix la diversitat bacteriana de la microbiota del còlon, ja que produeix una alteració de l’equilibri en els microorganismes que hi són presents.

Els efectes en el sistema respiratori són diversos. S’ha estudiat que una persona pot inhalar de 26 a 130 partícules de microplàstics presents a l’aire per dia. Els estudis mostren que poden contribuir a problemes respiratoris com ara la inflamació i l’estrès oxidatiu, que es poden agreujar i estar relacionats amb la fibrosi pulmonar. 

Pel que fa al sistema cardiovascular, s’ha observat que poden provocar alteracions cel·lulars diverses i danys al miocardi que desencadenarien fibrosi cardíaca.

Els efectes sobre la reproducció també són preocupants. S’ha observat una disminució de la qualitat de l’esperma i dels oòcits, així com alteracions hormonals degudes a la capacitat dels microplàstics d’actuar com a disruptors endocrins. Els estudis amb peixos zebra i rosegadors han confirmat efectes similars.

Pel que fa als efectes en el sistema nerviós, els microplàstics poden travessar la barrera hematoencefàlica i arribar al cervell, on poden alterar gens relacionats amb la sinapsi i afectar la memòria i l’aprenentatge.

Aquests impactes són un petit exemple del potencial tòxic d’aquestes partícules, tot i que encara en queden molts aspectes per investigar. Un dels principals reptes és la implementació de mètodes estandarditzats per recollir i analitzar els microplàstics de les mostres biològiques i, sobretot, els presents als sediments, sorra, aigües i altres medis naturals. L’establiment de protocols homogenis permetrà fer comparacions globals, determinar amb precisió la distribució dels microplàstics i avaluar millor els seus efectes sobre els ecosistemes i la salut humana.

A més, gran part dels estudis sobre els impactes dels microplàstics en la salut humana s’han dut a terme en rosegadors, a causa de les limitacions ètiques d’experimentar directament amb persones. Això dificulta extrapolar els resultats a humans amb total certesa. 

També s’ha detectat que tant la mida de les partícules com la concentració d’exposició continuen sent variables que costen molt de determinar, cosa que impedeix obtenir resultats concloents. A més, determinar la causalitat directa entre els danys a la salut i els microplàstics resulta complex, ja que aquests materials es componen d’una barreja intricada de substàncies químiques entre les quals hi ha additius que també poden ser tòxics.

La solució al problema dels plàstics no és senzilla. És imprescindible replantejar com els produïm, com els utilitzem i com gestionem els seus residus. La col·laboració entre governs, indústries i ciutadania serà essencial per mitigar-ne els efectes i avançar cap a un futur sostenible, on els plàstics no comprometin ni el medi ambient ni la salut humana. 

En aquest context, un estudi publicat avui a Science ofereix una llum d’esperança: un nou plàstic tan resistent com els materials convencionals, però capaç de descompondre’s en l’aigua de mar. Segons els autors, aquest avanç podria reduir significativament la contaminació per microplàstics que s’acumula als oceans i entra a la cadena alimentària. Tot i que encara queda molta recerca a fer, aquest descobriment podria representar un pas endavant cap a una solució més sostenible?

Dra. Núria Coll Bonfill, divulgadora científica i directora de 7Ciències