Copèrnic: el canvi que va moure la Terra

A finals del segle XV, Johannes Müller von Königsberg, més conegut com a Regiomontanus, va publicar Epytoma in Almagesti Ptolemei, una obra que continuava el treball iniciat pel seu mestre Georg von Peuerbach. En aquest llibre, Regiomontanus sintetitzava el sistema astronòmic de Ptolomeu, n’exposava els encerts i en destacava les limitacions. Aquesta anàlisi crítica va resultar fonamental per a l’elaboració de la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic.

Com hem vist, l’astronomia de Ptolomeu, hereva de la tradició grega i dades babilòniques, va ser transmesa i enriquida pel món àrab i els seus comentadors, abans de ser traduïda per Gerard de Cremona. Gràcies a la impremta “de butxaca”, un tipus d’impremta de l’època de tipus mòbil, aquesta saviesa es va difondre arreu d’Europa en versions accessibles. Tal com vam observar en el cas de Nicolau d’Oresme, els grans avenços científics no són fruit exclusiu del talent individual, sinó el resultat d’un llarg procés de maduració col·lectiva que implica la contribució de diverses persones i cultures.

Anem ara amb Copèrnic. Nicolau Copèrnic va néixer a Toruń a l’actual Polònia en una família de diners. Destinat a esdevenir un alt càrrec eclesiàstic, Copèrnic va estudiar primer a Cracòvia i després a Bolonya i Pàdua, on més directament entra en contacte amb tot aquest coneixement astronòmic. Malgrat que va arribar a ostentar aquest càrrec a Polònia, Copèrnic va decidir allargar al màxim la seva estada a Itàlia per continuar estudiant les estrelles. La raó és que Copèrnic va ser sobretot un astrònom teòric, que es basava més en els coneixements acumulats i en les observacions d’altres, que en les seves pròpies. També cal dir que, encara en aquesta època, les observacions astronòmiques es feien a ull nu, amb aparells per mesurar-ne la posició però sense res semblant a un telescopi.

Després d’anys d’estudi, Copèrnic desenvolupa la seva teoria primer en un breu tractat i després en un llibre més llarg que no veurà la llum fins després de la seva mort l’any 1543, De Revolutionibus Orbium Coelestium, “De les revolucions de les orbes celestes”. La revolució del títol no fa referència a una revolució en la ciència, sinó a les voltes de les òrbites dels cossos celestes.

En resum, Copèrnic va dir que totes les esferes celestes, és a dir, tots els planetes, inclosa la Terra, giren al voltant del Sol, que és immòbil i és el centre de l’univers. Bé, totes excepte la Lluna, que gira al voltant de la Terra. Les estrelles són fixes, i és la rotació diària de la Terra el que causa el seu moviment aparent. El moviment de la Terra al voltant del Sol causa el moviment retrògrad d’alguns planetes, que tants maldecaps havia causat als astrònoms anteriors a Copèrnic.

Aquest nou model de Copèrnic tenia uns avantatges clars, bàsicament explicava de forma molt més simple, amb unes matemàtiques més simples, el moviment dels planetes. A més, també era millor per fer prediccions dels moviments futurs dels planetes. Copèrnic va mantenir, però un concepte clàssic que encara trigaria un temps a ser substituïda, l’esfera.

Dr. Miquel Carandell Baruzzi, historiador de la ciència