-
Gemma Busquet: “El Sol es farà més gran, les capes externes s’expandiran, arribant a “menjar-se” alguns planetes”
Gemma Busquet Rico és investigadora a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i professora a la Facultat de Física de la mateixa universitat. Es va graduar en Física a la Universitat de Barcelona, on també va iniciar la seva carrera investigadora. Durant el doctorat, va realitzar estades de recerca en diversos…
-
Francis Mojica: “Jo no tenia ni idea que tallant l’ADN d’una cèl·lula eucariota el podries modificar més tard”
-
Frances Westall: “Descobrir vida extraterrestre seria confirmar que el pas de la química a la biologia és universal”
-
Emilia Redolar: “Els videojocs amb contingut violent tendeixen a agradar més”
ReCerquem
-
Refredats i grip: que ens passa a l’hivern?
Quants “refredats” heu encadenat aquest any? Si feu comptes, segurament no anireu gaire desencaminats: els infants poden patir entre 4 i 8 refredats anuals, mentre que els adults solen passar-ne entre 2 i 3. Tot i que durant segles es va creure que el fred n’era el culpable —d’aquí el nom—, no va ser fins a mitjan…
-
Els ocells migrants, els grans jardiners invisibles del planeta
Els ocells frugívors migratoris, és a dir, els ocells que es nodreixen de fruita, sigui parcialment o exclusivament, poden dispersar llavors a més de 500 quilòmetres de distància, convertint-se en una peça clau per al funcionament i el futur dels ecosistemes. Cada primavera i cada tardor, milions d’ocells travessen continents en uns viatges impressionants. Ara, un…
-
Simbiosi Fluvial: un projecte per regenerar el riu Fluvià
El riu Fluvià, que neix al Collsacabra i travessa la Garrotxa abans d’arribar a Sant Pere Pescador, ha estat durant dècades sotmès a pressions agrícoles, extraccions d’aigua i contaminació. Avui, però, aquest curs fluvial esdevé el centre d’un projecte innovador que vol posar la natura —i les comunitats locals— al centre: Simbiosi Fluvial, una iniciativa que…
-
Els cementiris blancs: el 84% dels esculls coral·lins del món viuen en estrès tèrmic
Els esculls coral·lins de l’arxipèlag de Lakshadweep, al nord de l’oceà Índic, eren un paradís submarí. En un estudi publicat aquest estiu, els científics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la Nature Conservation Foundation (NCF), mesuraven fa gairebé un quart de segle, una cobertura coral·lina del 37 %. Avui, aquell paisatge viu s’ha reduït a la meitat.…
-
Biocontenció i bioseguretat a Catalunya
Fa uns mesos es publicava una notícia a diferents mitjans sobre l’ampliació dels laboratoris de Bioseguretat i biocontenció de l’IRTA-CReSA. Quan treballem amb microorganismes perillosos, la seguretat és una prioritat absoluta. En aquest context, la Bioseguretat i la Biocontenció són dos conceptes clau que actuen conjuntament per protegir tant les persones com el medi ambient. Podríem dir que la Biocontenció és com el hardware:…
-
El fenomen de posar-se malalt quan arriben les vacances
Per què ens posem malalts quan comencen les vacances? El que hauria de ser un període de desconnexió i benestar es converteix sovint en dies de febre, malestar general, infeccions o fatiga intensa. Aquest fenomen, lluny de ser casual, té una explicació fisiològica. Aquesta reacció tan habitual té fins i tot nom propi: “la malaltia del…
-
La calor mata: cap a una nova crisi de salut pública
Els estius ja no són com abans. Les onades de calor s’allarguen, les nits tòrrides es multipliquen i els rècords de temperatura es repeteixen amb una freqüència alarmant. Però més enllà de la incomoditat, la calor extrema pot ser letal. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha advertit que l’emergència climàtica s’ha convertit en…
-
L’agricultura regenerativa: cap a una terra més viva
En un context d’emergència climàtica, amb sequeres prolongades, degradació del sòl i pèrdua accelerada de biodiversitat, cada cop més veus reclamen un canvi profund en la manera com produïm aliments. L’agricultura regenerativa es presenta com una alternativa ambiciosa i transformadora. Més que una tècnica, és una filosofia agrícola que busca restaurar, i no només conservar,…
-
La medicina personalitzada: quan la ciència coneix el teu nom
Quan l’Alyssa tenia només 13 anys, li van diagnosticar una leucèmia, un tipus de càncer de la sang que afecta els glòbuls blancs i que, en alguns infants, pot presentar-se de manera especialment agressiva. Davant d’aquesta situació, l’equip mèdic la va proposar per un assaig clínic de l’Institut Great Ormond Street de Salut Infantil del University…
-
Ciència amb gust de xocolata
Ous a mig trencar, superherois amb alguna orella mossegada, animalons de xocolata blanca i fins i tot un fragment de castell medieval que —de moment— encara sobreviu als llaminers de la família. Celebrem el dia de la Mona! Durant la Setmana Santa, els forns i pastisseries de tot Catalunya es converteixen en veritables galeries d’art…
És notíCia
-
El món ha entrat en una fallida hídrica, segons l’ONU
Un nou informe de l’ONU alerta que ja no vivim una crisi puntual de l’aigua, sinó una situació estructural i, en molts casos, irreversible. Durant dècades hem parlat d’“estrès hídric” o de “crisi de l’aigua” com si es tractés d’episodis temporals, solucionables amb més eficiència, tecnologia o infraestructures. Però aquesta manera d’entendre el problema ha…
-
Caminar 5 minuts més al dia pot reduir el risc de mortalitat
Fer una mica més d’activitat física cada dia pot tenir un impacte important en la salut i en el risc de morir prematurament. Així ho apunta un estudi publicat recentment a la revista The Lancet, que ha analitzat dades de més de 135.000 adults de Noruega, Suècia, els Estats Units i el Regne Unit durant un seguiment mitjà…
-
L’oncòleg català Joaquim Bellmunt és nomenat catedràtic de la Universitat de Harvard
L’oncòleg sabadellenc Joaquim Bellmunt (Sabadell, 1959) ha estat nomenat catedràtic de la Universitat de Harvard, a Cambridge (Massachusetts, Estats Units). Es tracta de la primera vegada que un metge català format íntegrament a universitats del país assoleix un càrrec acadèmic d’aquesta rellevància a una de les institucions més prestigioses del món en l’àmbit de la medicina. Bellmunt és llicenciat en Medicina…
-
Les primeres anàlisis genètiques descarten una fuga de laboratori en el brot de pesta porcina africana a Catalunya
Els primers resultats de la seqüenciació genètica del virus de la pesta porcina africana detectat recentment en senglars a Catalunya apunten que una possible fuga del laboratori és “altament improbable”. Així ho han explicat aquest matí en roda de premsa representants de l’equip científic i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, després de…
-
El creixement de les energies renovables com l’avenç científic més destacat del 2025, segons la revista Science
La revista Science ha triat el creixement aparentment imparable de les energies renovables com l’avenç científic més destacat del 2025. No és una elecció simbòlica: per primera vegada, l’energia solar i l’eòlica han superat els combustibles fòssils en diversos àmbits clau i han estat capaces de cobrir tot l’augment de la demanda elèctrica mundial durant la primera meitat de…
-
Els humans ja feien foc molt abans del que ens pensava
Un equip d’investigació liderat pel Museu Britànic ha presentat a la revista Nature noves evidències que situen la capacitat humana per produir foc de manera deliberada fa 400.000 anys al jaciment de Barnham (Regne Unit). Es tracta d’un avanç científic de primer ordre que desplaça en 350.000 anys les proves fins ara més antigues de generació intencional de foc, datades en uns 50.000 anys al…
-
Milers d’ulls sota l’aigua: la ciència ciutadana fa història al litoral català
Per primera vegada, el litoral català ha estat cartografiat íntegrament des del punt de vista de la biodiversitat marina gràcies a la ciència ciutadana. La cinquena edició de la BioMARató, coordinada pel Grup EMBIMOS de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha assolit una fita sense precedents: cobertura completa de la costa, més de 2.000…
-
La pesta porcina africana reapareix a Catalunya: què hem de saber
Dos senglars trobats morts a Bellaterra (Barcelona) han confirmat el primer cas de pesta porcina africana (PPA) a Espanya des de 1994. La detecció ha encès totes les alarmes perquè es tracta d’una malaltia altament contagiosa en porcs i senglars, amb mortalitats molt elevades, i representa un risc econòmic important en un país que és…
-
Els casos de xarampió a Europa han crescut un 47%
Un nou informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) revela un èxit rotund —i alhora un advertiment— sobre l’estat global del xarampió. Des de l’any 2000 fins al 2024, la vacunació massiva ha aconseguit reduir un 88 % les morts per aquesta malaltia, evitant prop de 59 milions de defuncions arreu del món. Tot i aquest progrés,…
-
Simfonies de Ciència clou amb èxit i obre la porta a un nou model d’hibridació entre música i divulgació
La proposta “La sonoritat del sistema solar” s’imposa en una final molt disputada que confirma la solidesa artística i científica del projecte. La primera edició de Simfonies de Ciència ha finalitzat aquest novembre amb uns resultats que superen àmpliament les previsions inicials. El projecte, impulsat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb el suport de l’Ajuntament…
Preguntes dels leCtors
-
Beure aigua freda refresca de veritat?
Quan arriba la calor, una de les primeres reaccions que tenim és buscar un got d’aigua ben freda. La sensació de frescor és immediata, però… ens refresca de debò? La ciència diu que sí, encara que amb matisos. Beure aigua freda ajuda a baixar lleugerament la temperatura interna del cos. Quan ingerim líquids freds, es…
-
Per què el pipí és groc?
La responsable del color groc de l’orina és la urobilina. Però, on i com es forma aquesta substància? El seu viatge comença a la sang, passa per l’intestí i acaba als ronyons. A la sang, els glòbuls vermells tenen una vida útil d’uns sis mesos. Quan moren, es descomponen en dos pigments: la bilirubina i…
-
De què fa olor el mar?
L’aire salat és el nom que associem a l’aroma del mar en les zones costaneres. Però, de què fa olor exactament? La resposta és d’una barreja de sofre, feromones sexuals d’algues i de bromofenol, un compost relacionat amb el iode. A primera vista, no semblen olors gaire agradables, oi? Però l’aire salat té una aroma…
-
Tenim el truc definitiu per fer glaçons aquest estiu: fes-los amb aigua calenta
Aquesta tècnica es basa en l’efecte Mpemba, una teoria postulada per Erasto Mpemba, un estudiant de secundària de Tanzània, qui, juntament amb el físic Denis Osborne, la va investigar per primera vegada a la dècada de 1960. En definitiva, aquesta teoria explica per què l’aigua calenta es congela més ràpidament que la freda, tot i…
-
Si no hi ha oxigen a l’espai, el Sol com crema?
Doncs perquè realment no és una reacció de combustió com la que coneixem, la qual necessita oxigen, sinó que el que veiem és una reacció de fusió nuclear. La fusió nuclear és un procés en el qual dos nuclis atòmics es combinen per formar un nucli més gran. Al Sol, els nuclis d’hidrogen es combinen…
-
Existeix la leishmaniosi humana?
La leishmaniosi és una malaltia causada pels protozous del gènere Leishmania. Es transmet per la picada de mosquits infectats, que s’infecten quan piquen sobretot els gossos, ja que en són un dels seus principals reservoris. Els protozous són organismes unicel·lulars, amb un nucli i citoplasma. Tots ells es troben al sòl, entorns humits, tant en aigües salades…
-
Per què a la tardor canvien de color les fulles dels arbres?
Les fulles cauen a la tardor a causa a les condicions canviants de la temperatura i la llum, i com a part d’un procés que permet a les plantes preparar-se per a les condicions hivernals. El descens de la temperatura afecta la producció de clorofil·la a les fulles. La clorofil·la és el pigment verd que…
-
Per què la cervesa ens fa pixar?
Quan gaudeixes d’una bona cervesa, pot ser que t’hagis plantejat si demanar-ne una altra és una bona idea tenint en compte la inevitable necessitat de fer pipí que sovint l’acompanya. Aquest fenomen té una explicació relacionada amb l’alcohol i la nostra fisiologia. Quan consumim alcohol, aquest inhibeix la producció d’una hormona anomenada antidiürètica (ADH). L’ADH…
-
Per què hi ha més homes que dones amb calvície?
La calvície masculina, coneguda com a calvície androgènica, és principalment causada per factors genètics. Aquesta condició està relacionada amb un gen específic que es troba al cromosoma X. A causa de la naturalesa de la genètica masculina, ja que els homes tenen només un cromosoma X, hi ha una major probabilitat que aquest gen estigui…
DesCobertes amb història
-
Tempestes, ciència-ficció i cadàvers: així va néixer Frankenstein
El 1816, l’any sense estiu. Les cendres del volcà Tambora a Indonèsia van fer baixar les temperatures a rècords històrics. El poeta anglès Percy Shelley i la seva dona Mary visiten el també poeta Lord Byron que vivia a Suïssa. Atrapats per la neu, Byron va desafiar els Shelly a escriure una història de terror.…
-
Isaac Newton, llums i ombres (II)
La figura de Newton ha estat sempre acompanyada d’una aura de geni solitari, introspectiu, aïllat del seu món, que, per inspiració divina, es va convertir en un mite de la ciència. Aquesta visió té una part de certa, el jove Newton, no es va casar mai, no era gaire sociable i era un professor espès,…
-
Isaac Newton, llums i ombres (I)
Isaac Newton va néixer l’any 1643 a Woolsthorpe-by-Colsterworth, un poblet a l’est d’Anglaterra, en unes circumstàncies econòmicament còmodes però difícils. El pare va morir abans de néixer Newton i, tres anys després, la seva mare es va casar amb un altre home, deixant al jove Isaac a càrrec de la seva àvia. A partir dels…
-
Va existir la “Revolució científica”?
“No va existir res semblant al que anomenem la Revolució científica, aquest és un llibre sobre això”. Amb aquesta controvertida i coneguda declaració comença el seu llibre La Revolució científica l’influent historiador de la ciència americà Steven Shapin. Tradicionalment, el concepte de “Revolució científica”, proposat a principis del segle XX per l’historiador de la ciència d’origen rus i nacionalitat…
-
Hospitals medievals: de l’acollida a la medicina
La paraula hospital prové del llatí hospitalis, que, a la vegada, és un derivat d’hospes, que significa “hoste”. Aquesta curiosa etimologia és deguda al fet que, originàriament, els hospitals, que s’estenen per diferents punts del sud d’Europa a partir del segle catorze, no es dedicaven a curar malalts, sinó que eren llocs d’acollida de pobres i…
-
Metges, barbers, llevadores, remeieres i apotecaris, salut i malaltia a l’Europa Medieval
Tot i que la influència d’Hipòcrates i Galè va ser enorme a l’Europa medieval, i la seva concepció de la malaltia com un desequilibri dels humors va esdevenir hegemònica, la realitat dels professionals de la salut, les seves pràctiques i els espais on treballaven era molt diversa. D’una banda, els metges es formaven a la…
-
Després de Copèrnic, Brahe i Kepler
L’expansió i acceptació de la teoria heliocèntrica de Copèrnic no va ser ni ràpida ni senzilla. Davant d’aquesta nova visió de l’univers, alguns astrònoms van proposar models alternatius, mentre que d’altres van contribuir a perfeccionar la teoria copernicana, fent-la més sòlida i allunyant-la progressivament dels esquemes heretats de la tradició clàssica. Un dels astrònoms més…
-
Copèrnic: el canvi que va moure la Terra
A finals del segle XV, Johannes Müller von Königsberg, més conegut com a Regiomontanus, va publicar Epytoma in Almagesti Ptolemei, una obra que continuava el treball iniciat pel seu mestre Georg von Peuerbach. En aquest llibre, Regiomontanus sintetitzava el sistema astronòmic de Ptolomeu, n’exposava els encerts i en destacava les limitacions. Aquesta anàlisi crítica va resultar…
-
Abans de Copèrnic, Oresme
La història de la ciència tradicional ha tendit a destacar unes poques figures eminents i certs períodes com a fonamentals per al seu desenvolupament. Inevitablement, aquesta preferència tendeix a deixar de banda altres figures que també han contribuït a aquesta història, però que, per diverses circumstàncies, han acabat sent molt menys conegudes pel gran públic. Un…
-
Jeanne Baret: La botànica que es va disfressar per explorar el món i passar a la història
El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment,…
Descobertes amb història
-
Tempestes, ciència-ficció i cadàvers: així va néixer Frankenstein
El 1816, l’any sense estiu. Les cendres del volcà Tambora a Indonèsia van fer baixar les temperatures a rècords històrics. El poeta anglès Percy Shelley i la seva dona Mary visiten el també poeta Lord Byron que vivia a Suïssa. Atrapats per la neu, Byron va desafiar els Shelly a escriure una història de terror.…
-
Isaac Newton, llums i ombres (II)
La figura de Newton ha estat sempre acompanyada d’una aura de geni solitari, introspectiu, aïllat del seu món, que, per inspiració divina, es va convertir en un mite de la ciència. Aquesta visió té una part de certa, el jove Newton, no es va casar mai, no era gaire sociable i era un professor espès,…
-
Isaac Newton, llums i ombres (I)
Isaac Newton va néixer l’any 1643 a Woolsthorpe-by-Colsterworth, un poblet a l’est d’Anglaterra, en unes circumstàncies econòmicament còmodes però difícils. El pare va morir abans de néixer Newton i, tres anys després, la seva mare es va casar amb un altre home, deixant al jove Isaac a càrrec de la seva àvia. A partir dels…
-
Va existir la “Revolució científica”?
“No va existir res semblant al que anomenem la Revolució científica, aquest és un llibre sobre això”. Amb aquesta controvertida i coneguda declaració comença el seu llibre La Revolució científica l’influent historiador de la ciència americà Steven Shapin. Tradicionalment, el concepte de “Revolució científica”, proposat a principis del segle XX per l’historiador de la ciència d’origen rus i nacionalitat…
-
Hospitals medievals: de l’acollida a la medicina
La paraula hospital prové del llatí hospitalis, que, a la vegada, és un derivat d’hospes, que significa “hoste”. Aquesta curiosa etimologia és deguda al fet que, originàriament, els hospitals, que s’estenen per diferents punts del sud d’Europa a partir del segle catorze, no es dedicaven a curar malalts, sinó que eren llocs d’acollida de pobres i…
-
Metges, barbers, llevadores, remeieres i apotecaris, salut i malaltia a l’Europa Medieval
Tot i que la influència d’Hipòcrates i Galè va ser enorme a l’Europa medieval, i la seva concepció de la malaltia com un desequilibri dels humors va esdevenir hegemònica, la realitat dels professionals de la salut, les seves pràctiques i els espais on treballaven era molt diversa. D’una banda, els metges es formaven a la…
-
Després de Copèrnic, Brahe i Kepler
L’expansió i acceptació de la teoria heliocèntrica de Copèrnic no va ser ni ràpida ni senzilla. Davant d’aquesta nova visió de l’univers, alguns astrònoms van proposar models alternatius, mentre que d’altres van contribuir a perfeccionar la teoria copernicana, fent-la més sòlida i allunyant-la progressivament dels esquemes heretats de la tradició clàssica. Un dels astrònoms més…
-
Copèrnic: el canvi que va moure la Terra
A finals del segle XV, Johannes Müller von Königsberg, més conegut com a Regiomontanus, va publicar Epytoma in Almagesti Ptolemei, una obra que continuava el treball iniciat pel seu mestre Georg von Peuerbach. En aquest llibre, Regiomontanus sintetitzava el sistema astronòmic de Ptolomeu, n’exposava els encerts i en destacava les limitacions. Aquesta anàlisi crítica va resultar…
-
Abans de Copèrnic, Oresme
La història de la ciència tradicional ha tendit a destacar unes poques figures eminents i certs períodes com a fonamentals per al seu desenvolupament. Inevitablement, aquesta preferència tendeix a deixar de banda altres figures que també han contribuït a aquesta història, però que, per diverses circumstàncies, han acabat sent molt menys conegudes pel gran públic. Un…
-
Jeanne Baret: La botànica que es va disfressar per explorar el món i passar a la història
El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment,…
Co-opinen
-
Què amaga el raïm?
La nit de Cap d’Any, el raïm deixa de ser una fruita qualsevol per convertir-se en un repte cronometrat. Dotze grans, dotze campanades i una tradició que sembla ancestral, però que amaga molta més ciència, història i curiositats de les que imaginem. Des del punt de vista botànic, el raïm és una baia, és a dir, un fruit…
-
Cafè: la beguda del bon dia
El cafè és una beguda àmpliament consumida i controvertida. Té el seu origen a Etiòpia, al segle X, on inicialment es mastegava el gra. Al segle XV, els països àrabs van començar a preparar infusions de cafè, i al segle XVII la beguda arriba a Europa. A finals d’aquest segle entra a Catalunya i al…
-
Quan el rellotge intern no coincideix amb el rellotge oficial
Els éssers humans, com la majoria d’organismes vius, tenim un rellotge intern que regula gran part dels processos del nostre cos: el son, la gana, la temperatura corporal o l’activitat cerebral. Aquest rellotge, anomenat ritme circadiari, funciona en un cicle d’unes 24 hores sincronitzat principalment amb la llum solar. Fins a finals del segle XX, la naturalesa exacta…
-
Els secrets d’una atracció no corresposta: per què ens piquen els mosquits?
Amb l’arribada de l’estiu, les temperatures que no donen treva, i torna també un dels malsons més persistents de la temporada: els mosquits. Però, per què ens piquen exactament? I per què sembla que sempre piquen als mateixos? L’explicació és més complexa del que pot semblar. En realitat, només les femelles de mosquit piquen, i ho…
-
Gossos, més que mascotes
En els últims anys, sembla que els gossos ja no són només animals de companyia, sinó membres de ple dret de moltes famílies. Però, què s’amaga darrere d’aquest fenomen? Estem humanitzant els animals? O és potser una adaptació mútua que respon a les noves condicions de vida? Segons dades recents, a Espanya ja hi ha…
-
Darwinisme quàntic, una idea estranya però sòlida
Poques teories com el darwinisme han estat tan aprofitades fora de l’àmbit científic i han rebut tants adjectius complementaris. Aviat va sorgir el darwinisme social, que intentava justificar les desigualtats per una selecció natural que hauria afavorit els més aptes. Així s’evitava haver de prendre mesures per assolir una societat més justa. L’anomenat darwinisme universal…
-
Els meus invents, de Nikola Tesla
Els meus invents és un llibre autobiogràfic que ens obre la porta a la ment d’un dels inventors més brillants i enigmàtics de la història de la ciència: Nikola Tesla. Publicat originalment en forma d’articles a la revista Electrical Experimenter l’any 1919, aquest llibre ens arriba ara dins la col·lecció «Mestres d’Aixa», com un testimoni directe del procés creatiu d’un geni.…
-
Alzheimer, la nova diabetis tipus 3?
El coneixement científic sovint avança a partir de la correlació intuïtiva per part d’investigadors brillants i sistemàtics de fets aparentment independents. Un exemple és la incidència de la malaltia d’Alzheimer i la hiperglucèmia. Fa anys que els investigadors havien observat que el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer és gairebé el doble en les persones…
-
Llibre: L’endemà d’ahir
Amb L’endemà d’ahir publicat per Ed. l’Albí, en Xavier Duran ens ofereix una novel·la que combina història, ciència i una trama plena d’intriga i emocions. La trobada fortuïta entre Antoni Palau, un periodista científic, i Rosa Galvany, esposa de l’enigmàtic editor August Xirau, es converteix en el detonant d’una història que transcendeix el temps i revela…
-
Muntanya inclusiva: obrint camins per a totes les persones
La muntanya ha estat tradicionalment un espai associat a la llibertat, l’aventura i la superació personal. Tanmateix, sovint ha estat també un entorn d’exclusió, on no totes les persones tenen les mateixes oportunitats per accedir-hi i gaudir-ne. La muntanya inclusiva és una iniciativa que busca trencar aquestes barreres i fer que els cims siguin accessibles…
Arts i Ciència
-
La malaltia de Carles II
Madrid, 1700. Moria Carles II d’Habsburg, l’últim rei de la dinastia espanyola dels Àustries. La seva mort posava punt final a un regnat marcat per la fragilitat física i la infertilitat deguda a una alta consanguinitat, de la qual ens en va parlar la Gemma Marfany en un article anterior. Durant segles, els problemes de salut…
-
L’albinisme entre exotisme i genètica humana
Quan Jean-Joseph Benjamin-Constant va pintar el “El Albino”, al darrer terç del segle XIX, Europa es trobava immersa en una etapa de fort interès cultures llunyanes, cossos considerats excepcionals i fenòmens naturals que escapaven de la norma. L’orientalisme, especialment present a França arran de l’expansió colonial al Nord d’Àfrica, va marcar profundament la producció artística…
-
El retrat de Goya que ja prediu una malaltia genètica
Al Museu del Prado hi trobem l’obra “Dona amb dos nois a la font” —també coneguda com “Els pobres a la font”— de Francisco de Goya. En aquesta escena quotidiana, una dona acompanya dos infants a una font pública. Si observem amb atenció, un dels nois mostra uns trets físics diferents: el rostre allargat, els ulls separats i el…
-
A Goya li agradaven els gossos
Goya va pintar “Perro semihundido”, conegut també simplement com El perro, a la seva etapa de Pinturas Negras (1819–1823), uns murals de gran dramatisme realitzats a la Quinta del Sordo, la seva casa de camp. Aquesta obra destaca per la seva composició minimalista: tan sols el cap d’un gos que sembla emergir d’una massa indefinida, amb la mirada perduda…
-
Per què la dinastia dels Habsburg es va extingir?
Una visita al Museu del Prado ens retroba amb alguns dels millors pintors convertits en retratistes reials. Tiziano i Velázquez van pintar alguns dels millors quadres de la dinastia espanyola dels Habsburg, com ara el conegudíssim quadre de Las Meninas. La família dels Habsburg, d’origen austríac, va ser incorporada a la dinastia del Regne d’Espanya…
-
La lepra: una malaltia antiga que encara existeix
Al Museu d’Art de Basilea (Suïssa), un retaule renaixentista del segle XV atribuït a un seguidor de Konrad Witz mostra Sant Martí tallant la seva capa. L’obra representa el Sant, encara soldat romà, dividint la seva capa amb l’espasa per oferir-ne la meitat a un home pobre i malalt que tremola de fred. Però el…
-
El Floquet de Neu
Molt abans que existissin les fotografies, els naturalistes dibuixaven el que veien per a il·lustrar les seves observacions. Hi ha col·leccions meravelloses de dibuixos, com ara els que va fer Charles Darwin, al seu viatge al Beagle o les il·lustracions de Carl von Linné per a la classificació taxonòmica d’espècies que encara s’usa avui en dia. De fet,…
-
El rostre de la rosàcia
El Retrat d’un Home Gran i un Nen, també conegut com a Vell amb el seu nét, és una de les obres més emblemàtiques del Renaixement italià. Pintada per Domenico Ghirlandaio, aquesta pintura es conserva al Museu del Louvre i destaca pel seu realisme i humanisme. Ghirlandaio, format en el context del Renaixement florentí, va ser un mestre…
-
L’art com a testimoni d’una malaltia: el cas d’una obra de Rembrandt
Portret van Gerard de Lairesse és el retrat d’un jove de 24 anys amb cabells rossos i arrissats, on el pintor Rembrandt, pintà la imatge de Gerard de Lairesse, un artista destacat del segle XVII. Tot i que la seva aparença no encaixava amb els cànons de bellesa de l’època, el pintor holandès el va…
-
La duquessa lletja
El quadre La duquessa lletja, de Quinten Massys, és una obra que combina anatomia i crítica social. Representa el bust d’una dona d’edat avançada, presumiblement de l’alta noblesa, amb unes característiques físiques que resulten grotesques i desproporcionades. Aquest retrat no només ha captivat per la seva singularitat, sinó que ha desfermat debats sobre les possibles condicions…
És notíCia
-
El món ha entrat en una fallida hídrica, segons l’ONU
Un nou informe de l’ONU alerta que ja no vivim una crisi puntual de l’aigua, sinó una situació estructural i, en molts casos, irreversible. Durant dècades hem parlat d’“estrès hídric” o de “crisi de l’aigua” com si es tractés d’episodis temporals, solucionables amb més eficiència, tecnologia o infraestructures. Però aquesta manera d’entendre el problema ha…
-
Caminar 5 minuts més al dia pot reduir el risc de mortalitat
Fer una mica més d’activitat física cada dia pot tenir un impacte important en la salut i en el risc de morir prematurament. Així ho apunta un estudi publicat recentment a la revista The Lancet, que ha analitzat dades de més de 135.000 adults de Noruega, Suècia, els Estats Units i el Regne Unit durant un seguiment mitjà…
-
L’oncòleg català Joaquim Bellmunt és nomenat catedràtic de la Universitat de Harvard
L’oncòleg sabadellenc Joaquim Bellmunt (Sabadell, 1959) ha estat nomenat catedràtic de la Universitat de Harvard, a Cambridge (Massachusetts, Estats Units). Es tracta de la primera vegada que un metge català format íntegrament a universitats del país assoleix un càrrec acadèmic d’aquesta rellevància a una de les institucions més prestigioses del món en l’àmbit de la medicina. Bellmunt és llicenciat en Medicina…
-
Les primeres anàlisis genètiques descarten una fuga de laboratori en el brot de pesta porcina africana a Catalunya
Els primers resultats de la seqüenciació genètica del virus de la pesta porcina africana detectat recentment en senglars a Catalunya apunten que una possible fuga del laboratori és “altament improbable”. Així ho han explicat aquest matí en roda de premsa representants de l’equip científic i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, després de…
-
El creixement de les energies renovables com l’avenç científic més destacat del 2025, segons la revista Science
La revista Science ha triat el creixement aparentment imparable de les energies renovables com l’avenç científic més destacat del 2025. No és una elecció simbòlica: per primera vegada, l’energia solar i l’eòlica han superat els combustibles fòssils en diversos àmbits clau i han estat capaces de cobrir tot l’augment de la demanda elèctrica mundial durant la primera meitat de…
-
Els humans ja feien foc molt abans del que ens pensava
Un equip d’investigació liderat pel Museu Britànic ha presentat a la revista Nature noves evidències que situen la capacitat humana per produir foc de manera deliberada fa 400.000 anys al jaciment de Barnham (Regne Unit). Es tracta d’un avanç científic de primer ordre que desplaça en 350.000 anys les proves fins ara més antigues de generació intencional de foc, datades en uns 50.000 anys al…
-
Milers d’ulls sota l’aigua: la ciència ciutadana fa història al litoral català
Per primera vegada, el litoral català ha estat cartografiat íntegrament des del punt de vista de la biodiversitat marina gràcies a la ciència ciutadana. La cinquena edició de la BioMARató, coordinada pel Grup EMBIMOS de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha assolit una fita sense precedents: cobertura completa de la costa, més de 2.000…
-
La pesta porcina africana reapareix a Catalunya: què hem de saber
Dos senglars trobats morts a Bellaterra (Barcelona) han confirmat el primer cas de pesta porcina africana (PPA) a Espanya des de 1994. La detecció ha encès totes les alarmes perquè es tracta d’una malaltia altament contagiosa en porcs i senglars, amb mortalitats molt elevades, i representa un risc econòmic important en un país que és…
-
Els casos de xarampió a Europa han crescut un 47%
Un nou informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) revela un èxit rotund —i alhora un advertiment— sobre l’estat global del xarampió. Des de l’any 2000 fins al 2024, la vacunació massiva ha aconseguit reduir un 88 % les morts per aquesta malaltia, evitant prop de 59 milions de defuncions arreu del món. Tot i aquest progrés,…
-
Simfonies de Ciència clou amb èxit i obre la porta a un nou model d’hibridació entre música i divulgació
La proposta “La sonoritat del sistema solar” s’imposa en una final molt disputada que confirma la solidesa artística i científica del projecte. La primera edició de Simfonies de Ciència ha finalitzat aquest novembre amb uns resultats que superen àmpliament les previsions inicials. El projecte, impulsat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb el suport de l’Ajuntament…
PòdCasts
-
Titol de prova per a un podcast
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat…
-
Coneix a la Valerie Jane Morris- Goodall (1934)
Primatòloga i antropòloga anglesa, considerada una experta de renom mundial en ximpanzés, després de 60 anys d’estudiar-ne principalment les interaccions socials i familiars. Escolta el pòdcast aquí
