-
Miquel Sureda: “Hi haurà turisme a la lluna i hotels en òrbita, això passarà”
Miquel Sureda Anfres (Barcelona, 1978) és investigador de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Doctor en Enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a més de llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i d’Enginyeria aeronàutica a la Universidad Politécnica de Madrid (UPM). Va treballar a Airbus Group…
-
Salvador Macip: “Estem en contra de la natura des del moment que vam inventar la medicina ”
-
Roderic Guigó: “En els territoris on la biodiversitat està més amenaçada, també ho està la diversitat lingüística”
-
Judit Jiménez Sainz: “Amb una mutació “dolenta” el risc de patir càncer augmenta al voltant del 75 %”
ReCerquem
-
Quan la por ens parla
La por, segur que tots l’heu experimentat alguna vegada. Aquella sensació que accelera el cor, tensa els músculs i ens fa estar alerta. Però, què és realment la por? Podríem definir-la com un instint bàsic que ens protegeix del perill, un mecanisme de supervivència que ens prepara per lluitar o fugir davant d’una amenaça. Pot…
-
Els secrets del planeta vermell
Mart, el planeta vermell, ha despertat la imaginació de generacions senceres. Amb el seu paisatge aspre i polsós, tacat per l’òxid de ferro —el que sembla que li confereix la seva característica tonalitat rogenca—, Mart ha estat un símbol tant de misteri com d’inspiració per a la ciència i la cultura popular. Conegut des de…
-
Activant les nostres pròpies defenses contra el càncer
El cirurgià William Coley, l’any 1890, va diagnosticar un tumor extremadament agressiu a una jove de Nova York. Tot i amputar la part afectada del seu braç, la pacient va morir pocs mesos després. El metge, decidit a trobar una manera de millorar el tractament del càncer, va començar a estudiar altres casos mèdics similars…
-
Les meduses: les noves reines dels oceans
La nit del 10 de desembre de 1999, l’illa filipina de Luzon, que alberga la capital Manila i uns 40 milions de persones, va quedar sobtadament a les fosques. No va ser un cop d’estat, com es va pensar inicialment. Van ser meduses. Una multitud de meduses havia estat aspirada a les canonades de refrigeració…
-
És temps de dietes. El pa engreixa?
Molts respondrien afirmativament. Tots convindrem també, que el pa ha estat un aliment bàsic en moltes cultures al llarg de la història, i la seva relació amb l’obesitat és complexa. De fet, el pa és una font important de carbohidrats essencials per a la nostra supervivència. La transformació del pa dins el cos Quan mengem…
-
Primavera: la histamina entra en joc
Durant la primavera, la temporada per excel·lència de les al·lèrgies, la histamina emergeix com una de les protagonistes. Avui, aprofundirem en el seu paper dual dintre del sistema immunitari. La histamina és una molècula de senyalització clau, és a dir, envia missatges entre les cèl·lules i pot ser una aliada per al nostre benestar. Per exemple,…
-
La nostra herència neandertal
La història de l’ésser humà és un mosaic de diversitat i interconnexió entre diferents espècies d’homínids que van poblar la Terra al llarg de milions d’anys. Entre aquestes espècies, hi destaquen particularment l’Homo sapiens, els Homo denisova i els Homo neanderthalensis. Cadascuna d’aquestes espècies ha deixat una empremta distintiva en la història evolutiva de la humanitat, contribuint a…
-
Conseqüències de la sequera
Es calcula que el conjunt de boscos del món emmagatzemen una quantitat significativa del carboni del planeta i absorbeixen bona part de les emissions de diòxid de carboni resultat de l’activitat humana. Els boscos són un element clau per al benestar del nostre planeta. Tanmateix, el canvi climàtic està posant-los en perill. Les cada vegada més…
-
Podrem arribar a viure 150 anys?
L’envelliment és un procés natural i inevitable que experimenta el cos humà al llarg de la vida. A mesura que envellim, el nostre cos passa per diversos canvis a nivell cel·lular, molecular i sistèmic. No es tracta només de l’aparició d’arrugues superficials, sinó de transformacions profundes que afecten la nostra salut i funcionalitat. En la…
-
La malària, una malaltia sovint oblidada
Prop de la meitat de la població mundial viu amb el risc de contraure la malària. D’acord amb l’informe de malària del 2017, el 80 % de les morts per aquesta malaltia a escala mundial es van concentrar en 15 països durant l’any 2016, amb una atenció especial a l’Àfrica subsahariana, on van tenir lloc…
Preguntes dels leCtors
-
Per què el pipí és groc?
La responsable del color groc de l’orina és la urobilina. Però, on i com es forma aquesta substància? El seu viatge comença a la sang, passa per l’intestí i acaba als ronyons. A la sang, els glòbuls vermells tenen una vida útil d’uns sis mesos. Quan moren, es descomponen en dos pigments: la bilirubina i…
-
De què fa olor el mar?
L’aire salat és el nom que associem a l’aroma del mar en les zones costaneres. Però, de què fa olor exactament? La resposta és d’una barreja de sofre, feromones sexuals d’algues i de bromofenol, un compost relacionat amb el iode. A primera vista, no semblen olors gaire agradables, oi? Però l’aire salat té una aroma…
-
Tenim el truc definitiu per fer glaçons aquest estiu: fes-los amb aigua calenta
Aquesta tècnica es basa en l’efecte Mpemba, una teoria postulada per Erasto Mpemba, un estudiant de secundària de Tanzània, qui, juntament amb el físic Denis Osborne, la va investigar per primera vegada a la dècada de 1960. En definitiva, aquesta teoria explica per què l’aigua calenta es congela més ràpidament que la freda, tot i…
-
Si no hi ha oxigen a l’espai, el Sol com crema?
Doncs perquè realment no és una reacció de combustió com la que coneixem, la qual necessita oxigen, sinó que el que veiem és una reacció de fusió nuclear. La fusió nuclear és un procés en el qual dos nuclis atòmics es combinen per formar un nucli més gran. Al Sol, els nuclis d’hidrogen es combinen…
-
Existeix la leishmaniosi humana?
La leishmaniosi és una malaltia causada pels protozous del gènere Leishmania. Es transmet per la picada de mosquits infectats, que s’infecten quan piquen sobretot els gossos, ja que en són un dels seus principals reservoris. Els protozous són organismes unicel·lulars, amb un nucli i citoplasma. Tots ells es troben al sòl, entorns humits, tant en aigües salades…
-
Per què a la tardor canvien de color les fulles dels arbres?
Les fulles cauen a la tardor a causa a les condicions canviants de la temperatura i la llum, i com a part d’un procés que permet a les plantes preparar-se per a les condicions hivernals. El descens de la temperatura afecta la producció de clorofil·la a les fulles. La clorofil·la és el pigment verd que…
-
Per què la cervesa ens fa pixar?
Quan gaudeixes d’una bona cervesa, pot ser que t’hagis plantejat si demanar-ne una altra és una bona idea tenint en compte la inevitable necessitat de fer pipí que sovint l’acompanya. Aquest fenomen té una explicació relacionada amb l’alcohol i la nostra fisiologia. Quan consumim alcohol, aquest inhibeix la producció d’una hormona anomenada antidiürètica (ADH). L’ADH…
-
Per què hi ha més homes que dones amb calvície?
La calvície masculina, coneguda com a calvície androgènica, és principalment causada per factors genètics. Aquesta condició està relacionada amb un gen específic que es troba al cromosoma X. A causa de la naturalesa de la genètica masculina, ja que els homes tenen només un cromosoma X, hi ha una major probabilitat que aquest gen estigui…
DesCobertes amb història
-
Albert el Gran: un pioner de l’esperit crític i la recerca empírica
“La tasca de la ciència natural no és simplement acceptar el que ens diuen, sinó investigar les causes de les coses naturals”. Pensaments com aquest, atribuït a sant Albert, són els que han portat a declarar aquest dominic, nascut a l’actual Alemanya, el patró de la ciència i els científics. Superat ja fa anys el…
-
Un error de traducció causa la febre dels marcians
L’any 1877 la trajectòria de Mart va fer que el planeta vermell s’apropés extraordinàriament a la Terra, incentivant així el seu estudi científic. Es van descobrir, per exemple, els dos satèl·lits de Mart, i, sobretot, l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va cartografiar amb tot detall la superfície del planeta vermell. Schiaparelli, que era director de l’Osservatorio…
-
D’Alexandria a Toledo passant per Bagdad: el viatge del coneixement a l’Europa Medieval
Toledo, 1175. El traductor Gerard de Cremona ha trobat finalment el que feia trenta anys que cercava: l’Almagest, de l’àrab al-magisti, “el més gran llibre”, el tractat astronòmic més complet de l’antiguitat. Com havia fet amb altres obres, Cremona va traduir l’Almagest al llatí, de forma que es poguessin introduir així els seus coneixements a l’Europa…
-
Els orígens clàssics del mal humor
A partir del segle V aC, els metges cultes que seguien el corpus de coneixement hipocràtic es van estendre pel Mediterrani. Aquests metges eren professionals que cobraven directament als seus clients, amb uns preus que variaven segons la reputació. A vegades, els governs de les polis, les ciutats greges, pagaven un sou a un metge…
-
Els filòsofs de la malaltia
Mentre el culte a Asclepi s’estenia pel món hel·lènic, cap al segle V aC van anar sorgint un seguint de noves formes d’aproximar-se a la malaltia i a la seva curació. Som molt lluny de la medicina moderna, però podem parlar en certa manera d’una medicina científica o, si més no, d’una medicina culta. Culta…
-
Asclepi, el déu grec de la medicina
“Erasippe de Kaphy va dormir al temple i va somiar que el déu li feia un massatge a l’estómac, la besava i li oferia una copa que contenia un fàrmac. El déu li va ordenar que se la begués i ella després va vomitar. Quan l’endemà es va despertar, va veure que havia vomitat i…
-
Les tauletes són més antigues del que ens pensem
Fa més de cinc mil anys, en el territori conegut com a Mesopotàmia, entre els rius Èufrates i Tigris, a l’actual Iraq, va aparèixer la que és considerada una de les escriptures més antigues del món: la cuneïforme. L’escriptura cuneïforme es diu així perquè utilitzava un tascó sobre les anomenades “tauletes”, que tenien una forma similar a les actuals electròniques, però que eren d’argila. S’hi escrivia mentre la tauleta encara estava humida i, si es…
-
Els orígens de la ciència
Quin és l’origen de la ciència? Una pregunta de difícil resposta. Depèn de com definim “ciència”, de què entenem històricament com a ciència. Si considerem ciència només allò que segueix l’experimentació i el mètode científic, en tenim un origen aparentment clar en el segle XVII, en l’anomenada Revolució Científica dels segles XVI-XVII. Aquesta resposta, però,…
-
L’arròs de secà
Excavar en l’origen de les paraules és sovint també excavar en la seva història. Paludisme prové del grec palus, “llacuna”, mentre que malària ho fa de l’italià malària, “aire dolent”. Fa tres-cents anys, el segle XVIII, seguint la “teoria miasmàtica”, els estudiosos creien que la malària es propagava pels miasmes, una mena d’«aires pestilents» que,…
-
L’ADN: El llibre de la vida
L’àcid desoxiribonucleic, també conegut com a ADN, és una molècula essencial que conté les instruccions genètiques per al desenvolupament i el funcionament dels éssers vius. Podem dir que és el llibre de la vida, ja que guarda totes les instruccions per a la formació i el funcionament dels organismes. Quina mida té l’ADN? Una característica…
Descobertes amb història
-
Albert el Gran: un pioner de l’esperit crític i la recerca empírica
“La tasca de la ciència natural no és simplement acceptar el que ens diuen, sinó investigar les causes de les coses naturals”. Pensaments com aquest, atribuït a sant Albert, són els que han portat a declarar aquest dominic, nascut a l’actual Alemanya, el patró de la ciència i els científics. Superat ja fa anys el…
-
Un error de traducció causa la febre dels marcians
L’any 1877 la trajectòria de Mart va fer que el planeta vermell s’apropés extraordinàriament a la Terra, incentivant així el seu estudi científic. Es van descobrir, per exemple, els dos satèl·lits de Mart, i, sobretot, l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va cartografiar amb tot detall la superfície del planeta vermell. Schiaparelli, que era director de l’Osservatorio…
-
D’Alexandria a Toledo passant per Bagdad: el viatge del coneixement a l’Europa Medieval
Toledo, 1175. El traductor Gerard de Cremona ha trobat finalment el que feia trenta anys que cercava: l’Almagest, de l’àrab al-magisti, “el més gran llibre”, el tractat astronòmic més complet de l’antiguitat. Com havia fet amb altres obres, Cremona va traduir l’Almagest al llatí, de forma que es poguessin introduir així els seus coneixements a l’Europa…
-
Els orígens clàssics del mal humor
A partir del segle V aC, els metges cultes que seguien el corpus de coneixement hipocràtic es van estendre pel Mediterrani. Aquests metges eren professionals que cobraven directament als seus clients, amb uns preus que variaven segons la reputació. A vegades, els governs de les polis, les ciutats greges, pagaven un sou a un metge…
-
Els filòsofs de la malaltia
Mentre el culte a Asclepi s’estenia pel món hel·lènic, cap al segle V aC van anar sorgint un seguint de noves formes d’aproximar-se a la malaltia i a la seva curació. Som molt lluny de la medicina moderna, però podem parlar en certa manera d’una medicina científica o, si més no, d’una medicina culta. Culta…
-
Asclepi, el déu grec de la medicina
“Erasippe de Kaphy va dormir al temple i va somiar que el déu li feia un massatge a l’estómac, la besava i li oferia una copa que contenia un fàrmac. El déu li va ordenar que se la begués i ella després va vomitar. Quan l’endemà es va despertar, va veure que havia vomitat i…
-
Les tauletes són més antigues del que ens pensem
Fa més de cinc mil anys, en el territori conegut com a Mesopotàmia, entre els rius Èufrates i Tigris, a l’actual Iraq, va aparèixer la que és considerada una de les escriptures més antigues del món: la cuneïforme. L’escriptura cuneïforme es diu així perquè utilitzava un tascó sobre les anomenades “tauletes”, que tenien una forma similar a les actuals electròniques, però que eren d’argila. S’hi escrivia mentre la tauleta encara estava humida i, si es…
-
Els orígens de la ciència
Quin és l’origen de la ciència? Una pregunta de difícil resposta. Depèn de com definim “ciència”, de què entenem històricament com a ciència. Si considerem ciència només allò que segueix l’experimentació i el mètode científic, en tenim un origen aparentment clar en el segle XVII, en l’anomenada Revolució Científica dels segles XVI-XVII. Aquesta resposta, però,…
-
L’arròs de secà
Excavar en l’origen de les paraules és sovint també excavar en la seva història. Paludisme prové del grec palus, “llacuna”, mentre que malària ho fa de l’italià malària, “aire dolent”. Fa tres-cents anys, el segle XVIII, seguint la “teoria miasmàtica”, els estudiosos creien que la malària es propagava pels miasmes, una mena d’«aires pestilents» que,…
-
L’ADN: El llibre de la vida
L’àcid desoxiribonucleic, també conegut com a ADN, és una molècula essencial que conté les instruccions genètiques per al desenvolupament i el funcionament dels éssers vius. Podem dir que és el llibre de la vida, ja que guarda totes les instruccions per a la formació i el funcionament dels organismes. Quina mida té l’ADN? Una característica…
Co-opinen
-
Plàstics i silicones
Fent una extensió del concepte, podríem dir que al llarg dels darrers decennis ens hem hibridat amb la tecnologia. Probablement, en la biologia d’un ésser de fa dos-cents anys i en la nostra no hi deu haver unes diferències substancials, però és innegable que un nen de pocs anys d’ara i un d’aleshores són completament…
-
Els animals no tenen aire condicionat
Com s’ho fan els animals per viure en llocs on la calor intensa i l’escassetat d’aigua són una de les característiques principals? Doncs cadascú se l’empesca de diferents maneres per evolucionar i fer-hi front. Animals com la cigonya, les llebres i conills tenen adaptacions a la calor. Les pells clares i grans orelles vascularitzades dels…
-
Més que Ciència: més que un projecte
El projecte “Més que Ciència” té com a missió divulgar la ciència a persones en risc d’exclusió social i a col·lectius vulnerables, amb una especial atenció a la gent gran. La idea va sorgir mentre cursava un postgrau de comunicació científica, inspirat pel professorat i els companys d’estudis, i ràpidament es va convertir en el…
-
La ciència també parla català
Recentment, el grup liderat per Roderic Guigó del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha publicat una investigació pionera sobre la identificació i caracterització de gens a la revista Nature Communications. Cal destacar que, per primera vegada, una revista científica internacional ha inclòs un enllaç al resum i un sumari divulgatiu traduït al català, afegint un valor…
-
Renovables, minerals i dinars gratuïts
Poden algunes mesures per reduir les emissions de combustibles fòssils provocar un augment d’aquestes emissions? La resposta és que sí, però amb matisos. Com diu l’adagi en anglès, “there’s not such thing as a free lunch”, no hi ha cap dinar que surti gratis, que ve a significar que tot té algun cost o contrapartida.…
-
La psiconeuroimmunologia: els científics i els xarlatans
Psiconeuroimmunologia és una paraula que genera controvèrsia. He escrit expressament paraula perquè vull diferenciar entre l’accepció que defineix una teràpia i l’accepció científica del terme. Crec que no hi hauria d’haver discussió sobre els resultats que demostren la relació entre les respostes immunitàries i els fenòmens cerebrals i psicològics. Tampoc sobre les interrelacions entre els sistemes nerviós…
-
Qiaomei Fu: la científica que va revelar la desaparició dels primers Homo sapiens europeus
La nostra espècie, els Homo sapiens, van arribar a Europa per primer cop ara fa uns 45.000 anys i a poc a poc es van anar expandint per tot el continent. Feien servir eines de pedra, eren nòmades i subsistien principalment gràcies a la recol·lecció i a la caça de grans mamífers. Però ara fa uns…
-
La diplomàcia científica: una eina per a resoldre els reptes globals
L’any 1961, durant un sopar d’estat a la Casa Blanca, el president John Kennedy va anunciar la creació del Comitè de Cooperació Científica entre els Estats Units i el Japó, el primer d’aquest tipus, com a part d’un esforç dels dos països per a recuperar el diàleg entre les comunitats científiques i intel·lectuals després de…
-
Gestió i tractament de la fibromiàlgia: algunes recomanacions
Actualment, no es coneix un tractament que sigui curatiu d’aquesta malaltia tan complexa, la fibromiàlgia (FM), i l’objectiu principal és la millora de la funcionalitat i qualitat de vida, dissenyant programes específics en funció de la intensitat dels símptomes i les comorbiditats de cada persona. Una malaltia tan complexa i amb tanta simptomatologia diferent com…
-
A l’hora de menjar
Els humans tenim tendència a experimentar amb nosaltres mateixos i seguir pautes dietètiques que, sense cap evidència científica, prometen grans millores a l’organisme. Acostumen a ser modes basades en teories i en observacions a curt termini. Hi ha un aparent benefici al cap de pocs dies, fins i tot setmanes, però s’ignora tot sobre els…
GenCarts
-
L’origen dels “nens titella”
L’obra Fanciullo con disegno, de Giovan Francesco Caroto, un pintor del Renaixement italià, ha suscitat un gran interès científic al llarg dels segles. L’obra ens mostra un nen gairebé adolescent, amb els cabells llargs i pèl-rojos, els ulls clars i la pell lluminosa, presentat sobre un fons neutre i fosc. El veiem somrient de manera satisfeta…
-
El retrat que va inspirar La Bella i la Bèstia
Avui ens endinsem en una obra plena de contrastos, el Retrat d’Antonietta Gonsalvus, pintat per Lavinia Fontana. Un quadre especial per l’equilibri entre la cara peluda d’Antonietta i el seu vestit luxós, digne de la cort renaixentista. Aquest retrat del segle XVI ens presenta Antonietta Gonsalvus, una nena d’entre deu i dotze anys que patia una…
-
El triomf de la Mort
La mort negra, li diuen els anglosaxons, tot i que nosaltres solem descriure-la més com a pesta bubònica —ja que la infecció pel bacteri Yersinia pestis causa bubons o inflamacions dels ganglis— o pesta negra, perquè les hemorràgies subcutànies donen un color negrós a la pell. La pesta negra ha arrasat diverses vegades la geografia europea, amb…
-
El càncer de mama en l’art del Renaixement
El càncer és una malaltia que ha afectat nombroses persones des d’èpoques antigues. S’han trobat cranis de l’antic Egipte, de fa més de 4.000 anys, que presentaven tumors cerebrals. A més, al voltant d’aquests tumors s’han observat incisions que demostren intents de cirurgia per intervenir-hi, cosa que demostra ja aleshores el coneixement i la consciència…
-
Els sis dits de Rafael
Durant el Renaixement italià, el pintor Raffaello Sanzio, Rafael, va sorprendre amb la representació de persones amb un dit addicional. La seva obsessió per la perfecció era ben coneguda, i el fet que alguns dels seus personatges apareguessin amb sis dits no va passar desapercebut. Durant anys, alguns estudiosos han especulat que aquesta peculiaritat podria…
-
L’ull clínic de Velázquez
La pintura pot reflectir la realitat, reinterpretar-la, o ser un llenç on plasmar la imaginació o els sentiments. Velázquez, un dels millors pintors espanyols, és un pintor realista, però plasma, també, als quadres la seva percepció sobre els subjectes que retrata. Molt abans que els metges classifiquessin i descriguessin el nanisme, ell va retratar diversos…
-
Des d’on es va pintar la sèrie de quadres “Parlament de Londres” de Monet?
Claude Monet, pintor impressionista, va capturar la bellesa del Parlament de Londres en una sèrie de pintures fetes des del 1900 al 1904. Però, més enllà de ser simplement una obra d’art, aquesta sèrie de Monet ofereix una finestra cap a l’astronomia forense, una disciplina que ens permet viatjar en el temps a través de…
-
Càncer
Hi ha relats personals que es despleguen darrere d’algunes pintures, i algunes d’aquestes estan vinculades a malalties. Aquest és el cas del retrat titulat “Càncer”, creat per l’artista Agustín de la Cruz. En aquesta obra, l’autor ha representat una dona sense cabells envoltada d’un conjunt de cercles que, segons la perspectiva, poden revelar formes i rostres…
-
La genètica dels gira-sols de Van Gogh
El fet de ser científica vocacional fa que miri la vida amb ulls de genetista. La deformació professional fa que pugui gaudir d’una peça d’art, tant pel gaudi estètic com intel·lectual. M’agraden molts els pintors impressionistes. M’agrada particularment Van Gogh, un geni incomprès, que fins molt després de la seva mort no va ser reconegut…
És notíCia
-
Títol d’exemple de És notíCia
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat…
-
Un projecte europeu estudiarà la vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 en nens, adolescents i pacients immunocompromesos
“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Posat en marxa l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en…
PòdCasts
-
Titol de prova per a un podcast
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat…
-
Coneix a la Valerie Jane Morris- Goodall (1934)
Primatòloga i antropòloga anglesa, considerada una experta de renom mundial en ximpanzés, després de 60 anys d’estudiar-ne principalment les interaccions socials i familiars. Escolta el pòdcast aquí
