-
Local.IA: la intel·ligència artificial que acosta les administracions a la ciutadania
La Diputació de Barcelona impulsa una eina pionera per ajudar els municipis a desplegar la intel·ligència artificial de manera ètica, segura i adaptada a les seves necessitats. Amb l’objectiu d’acompanyar els ajuntaments en la transformació digital, la Diputació de Barcelona ha creat Local.IA, una iniciativa pensada per facilitar la integració de la intel·ligència artificial (IA) en…
-
Núria Sebastián: “Des del moment de néixer, els nadons ja tenen la capacitat de distingir diferents llengües”
-
Iñaki Ezquerro: “No podem caure en la humanització dels primats: ni ells s’assemblen a nosaltres, ni a la inversa”
-
Teresa Rosas: “No serveix de res empoderar les dones si arriben a espais on els hi són hostils i volen marxar-ne”
ReCerquem
-
L’agricultura regenerativa: cap a una terra més viva
En un context d’emergència climàtica, amb sequeres prolongades, degradació del sòl i pèrdua accelerada de biodiversitat, cada cop més veus reclamen un canvi profund en la manera com produïm aliments. L’agricultura regenerativa es presenta com una alternativa ambiciosa i transformadora. Més que una tècnica, és una filosofia agrícola que busca restaurar, i no només conservar,…
-
La medicina personalitzada: quan la ciència coneix el teu nom
Quan l’Alyssa tenia només 13 anys, li van diagnosticar una leucèmia, un tipus de càncer de la sang que afecta els glòbuls blancs i que, en alguns infants, pot presentar-se de manera especialment agressiva. Davant d’aquesta situació, l’equip mèdic la va proposar per un assaig clínic de l’Institut Great Ormond Street de Salut Infantil del University…
-
Ciència amb gust de xocolata
Ous a mig trencar, superherois amb alguna orella mossegada, animalons de xocolata blanca i fins i tot un fragment de castell medieval que —de moment— encara sobreviu als llaminers de la família. Celebrem el dia de la Mona! Durant la Setmana Santa, els forns i pastisseries de tot Catalunya es converteixen en veritables galeries d’art…
-
La processionària del pi: un insecte amb un cicle de vida sorprenent
La processionària del pi (Thaumetopea pityocampa) és una espècie autòctona de Catalunya que juga un paper important en l’equilibri ecològic dels boscos de pins mediterranis. Aquest insecte, un tipus de papallona o arna nocturna, serveix d’aliment per molts altres animals, com ratpenats, puputs, mallerengues i altres insectes, que n’aprofiten diferents fases del seu cicle vital.…
-
La Garrotxa: terra de volcans i… d’algun perill natural més?
La comarca de la Garrotxa no passa desapercebuda dins del territori català, i captiva tant visitants com experts amb els seus paisatges i riquesa natural. És una destinació ideal per gaudir de la gastronomia local; refrescar-se a les gorgues dels seus rius a l’estiu; o passejar per la Fageda d’en Jordà quan arriba la tardor.…
-
La grip aviària als Estats Units: un toc d’alerta per a la salut global
Un pacient de més de 65 anys amb afeccions mèdiques preexistents s’ha convertit en la primera víctima mortal de la grip aviària als Estats Units, segons van confirmar el Departament de Salut de Louisiana i el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC). L’home, infectat amb el virus H5N1 després d’estar en…
-
Els efectes dels microplàstics al cos humà: una herència silenciosa
L’any 2018, una forta pluja va provocar l’arrossegament de milions de fragments de plàstic fins a la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragonès). Pocs mesos més tard, l’ONG ambiental Good Karma Projects va identificar que aquesta platja acumulava entre 30 i 90 milions de microplàstics, fet que la va situar, segons l’organització, com la…
-
Quan la por ens parla
La por, segur que tots l’heu experimentat alguna vegada. Aquella sensació que accelera el cor, tensa els músculs i ens fa estar alerta. Però, què és realment la por? Podríem definir-la com un instint bàsic que ens protegeix del perill, un mecanisme de supervivència que ens prepara per lluitar o fugir davant d’una amenaça. Pot…
-
Els secrets del planeta vermell
Mart, el planeta vermell, ha despertat la imaginació de generacions senceres. Amb el seu paisatge aspre i polsós, tacat per l’òxid de ferro —el que sembla que li confereix la seva característica tonalitat rogenca—, Mart ha estat un símbol tant de misteri com d’inspiració per a la ciència i la cultura popular. Conegut des de…
-
Activant les nostres pròpies defenses contra el càncer
El cirurgià William Coley, l’any 1890, va diagnosticar un tumor extremadament agressiu a una jove de Nova York. Tot i amputar la part afectada del seu braç, la pacient va morir pocs mesos després. El metge, decidit a trobar una manera de millorar el tractament del càncer, va començar a estudiar altres casos mèdics similars…
És notíCia
-
El cervell adult encara podria generar noves neurones
Un nou estudi torna a trencar el mite del cervell immutable: científics suecs detecten neurogènesi —formació de noves neurones— en el cervell humà fins als 78 anys. Durant dècades es va creure que el cervell humà naixia amb totes les neurones que tindria al llarg de la seva vida. Aquesta idea, compartida fins i tot…
-
Local.IA: la intel·ligència artificial que acosta les administracions a la ciutadania
La Diputació de Barcelona impulsa una eina pionera per ajudar els municipis a desplegar la intel·ligència artificial de manera ètica, segura i adaptada a les seves necessitats. Amb l’objectiu d’acompanyar els ajuntaments en la transformació digital, la Diputació de Barcelona ha creat Local.IA, una iniciativa pensada per facilitar la integració de la intel·ligència artificial (IA) en…
-
Creen el primer teixit cardíac bioimprès que sobreviu i batega dins l’organisme
L’avenç obre la porta a noves teràpies regeneratives per a pacients amb malalties del cor. Investigadors del programa de medicina regenerativa RegenBell, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), han aconseguit un avenç pioner en l’àmbit de la bioenginyeria: per primer cop, un teixit cardíac creat amb bioimpressió 3D ha sobreviscut i ha bategat correctament…
-
La química del futur: com “retallar” molècules per crear nous compostos
Un equip de científics aconsegueix produir molècules complexes amb una nova tècnica revolucionària: la química “Clip-off” Fer molècules complexes sol ser com construir un castell amb milers de peces de LEGO, una a una, amb molta paciència i precisió. Però, i si en lloc de construir-les peça a peça, poguéssim simplement retallar-les d’un bloc més…
-
ADAM: el primer anticonceptiu masculí injectable demostra ser segur i eficaç fins a dos anys
Una alternativa innovadora que podria transformar el paper dels homes en la contracepció. Un nou pas en la igualtat reproductiva podria estar a punt de fer història. Després de dècades en què la responsabilitat principal de l’anticoncepció ha recaigut sobre les dones, arriba ADAM, el primer anticonceptiu masculí injectable que ofereix una alternativa eficaç, reversible i…
-
Un estudi revela que polítiques climàtiques més ambicioses podrien salvar part del gel glacial
L’estudi més complet fins ara sobre el futur de les glaceres revela que limitar l’escalfament global podria preservar més de la meitat del gel actual arreu del món. Un estudi publicat a la revista Science demostra que adoptar polítiques climàtiques més estrictes podria salvar fins al doble de massa glacial a escala global, en comparació amb l’escenari…
-
Neix a Barcelona el festival “Ficcions de Ciència”, una nova mirada crítica i cinematogràfica sobre la ciència
Del 26 de maig al 6 de juny, el nou certamen convida a repensar la ciència a través del cinema amb 19 curtmetratges, debats i projeccions especials La ciència surt del laboratori i entra als cinemes. Aquest és l’esperit de la primera edició del festival Ficcions de Ciència, una proposta pionera que es durà a terme…
-
Descobreixen com envelleix la sang utilitzant els “codis de barres” del nostre ADN
La reducció progressiva de la diversitat cel·lular en la sang podria convertir-se en una nova eina per estudiar malalties relacionades amb l’envelliment. A mesura que envellim, el nostre cos pateix canvis invisibles però profunds. Un sistema sensible al pas del temps és el sistema sanguini. Amb els anys, el que era un sistema equilibrat i…
-
Una mica de llum a l’apagada del 28 d’abril
Milions de ciutadans de la península ibèrica van quedar temporalment a les fosques a causa d’una apagada sobtada. L’incident ha posat de manifest la fragilitat d’un sistema que sovint donem per fet: la xarxa elèctrica. Però, com es manté tot aquest sistema gegant? Què passa realment quan una part falla? En aquest article, explorarem què…
-
L’ofensiva política contra la recerca als Estats Units
Una nena de vuit anys va morir a Texas per xarampió. No estava vacunada. Amb ella, ja són tres les víctimes mortals de la malaltia en només tres mesos i mig de 2025. La dada, per si sola, ja és preocupant. Però ho és encara més si es compara amb les últimes dues dècades: entre…
Preguntes dels leCtors
-
Per què el pipí és groc?
La responsable del color groc de l’orina és la urobilina. Però, on i com es forma aquesta substància? El seu viatge comença a la sang, passa per l’intestí i acaba als ronyons. A la sang, els glòbuls vermells tenen una vida útil d’uns sis mesos. Quan moren, es descomponen en dos pigments: la bilirubina i…
-
De què fa olor el mar?
L’aire salat és el nom que associem a l’aroma del mar en les zones costaneres. Però, de què fa olor exactament? La resposta és d’una barreja de sofre, feromones sexuals d’algues i de bromofenol, un compost relacionat amb el iode. A primera vista, no semblen olors gaire agradables, oi? Però l’aire salat té una aroma…
-
Tenim el truc definitiu per fer glaçons aquest estiu: fes-los amb aigua calenta
Aquesta tècnica es basa en l’efecte Mpemba, una teoria postulada per Erasto Mpemba, un estudiant de secundària de Tanzània, qui, juntament amb el físic Denis Osborne, la va investigar per primera vegada a la dècada de 1960. En definitiva, aquesta teoria explica per què l’aigua calenta es congela més ràpidament que la freda, tot i…
-
Si no hi ha oxigen a l’espai, el Sol com crema?
Doncs perquè realment no és una reacció de combustió com la que coneixem, la qual necessita oxigen, sinó que el que veiem és una reacció de fusió nuclear. La fusió nuclear és un procés en el qual dos nuclis atòmics es combinen per formar un nucli més gran. Al Sol, els nuclis d’hidrogen es combinen…
-
Existeix la leishmaniosi humana?
La leishmaniosi és una malaltia causada pels protozous del gènere Leishmania. Es transmet per la picada de mosquits infectats, que s’infecten quan piquen sobretot els gossos, ja que en són un dels seus principals reservoris. Els protozous són organismes unicel·lulars, amb un nucli i citoplasma. Tots ells es troben al sòl, entorns humits, tant en aigües salades…
-
Per què a la tardor canvien de color les fulles dels arbres?
Les fulles cauen a la tardor a causa a les condicions canviants de la temperatura i la llum, i com a part d’un procés que permet a les plantes preparar-se per a les condicions hivernals. El descens de la temperatura afecta la producció de clorofil·la a les fulles. La clorofil·la és el pigment verd que…
-
Per què la cervesa ens fa pixar?
Quan gaudeixes d’una bona cervesa, pot ser que t’hagis plantejat si demanar-ne una altra és una bona idea tenint en compte la inevitable necessitat de fer pipí que sovint l’acompanya. Aquest fenomen té una explicació relacionada amb l’alcohol i la nostra fisiologia. Quan consumim alcohol, aquest inhibeix la producció d’una hormona anomenada antidiürètica (ADH). L’ADH…
-
Per què hi ha més homes que dones amb calvície?
La calvície masculina, coneguda com a calvície androgènica, és principalment causada per factors genètics. Aquesta condició està relacionada amb un gen específic que es troba al cromosoma X. A causa de la naturalesa de la genètica masculina, ja que els homes tenen només un cromosoma X, hi ha una major probabilitat que aquest gen estigui…
DesCobertes amb història
-
Metges, barbers, llevadores, remeieres i apotecaris, salut i malaltia a l’Europa Medieval
Tot i que la influència d’Hipòcrates i Galè va ser enorme a l’Europa medieval, i la seva concepció de la malaltia com un desequilibri dels humors va esdevenir hegemònica, la realitat dels professionals de la salut, les seves pràctiques i els espais on treballaven era molt diversa. D’una banda, els metges es formaven a la…
-
Després de Copèrnic, Brahe i Kepler
L’expansió i acceptació de la teoria heliocèntrica de Copèrnic no va ser ni ràpida ni senzilla. Davant d’aquesta nova visió de l’univers, alguns astrònoms van proposar models alternatius, mentre que d’altres van contribuir a perfeccionar la teoria copernicana, fent-la més sòlida i allunyant-la progressivament dels esquemes heretats de la tradició clàssica. Un dels astrònoms més…
-
Copèrnic: el canvi que va moure la Terra
A finals del segle XV, Johannes Müller von Königsberg, més conegut com a Regiomontanus, va publicar Epytoma in Almagesti Ptolemei, una obra que continuava el treball iniciat pel seu mestre Georg von Peuerbach. En aquest llibre, Regiomontanus sintetitzava el sistema astronòmic de Ptolomeu, n’exposava els encerts i en destacava les limitacions. Aquesta anàlisi crítica va resultar…
-
Abans de Copèrnic, Oresme
La història de la ciència tradicional ha tendit a destacar unes poques figures eminents i certs períodes com a fonamentals per al seu desenvolupament. Inevitablement, aquesta preferència tendeix a deixar de banda altres figures que també han contribuït a aquesta història, però que, per diverses circumstàncies, han acabat sent molt menys conegudes pel gran públic. Un…
-
Jeanne Baret: La botànica que es va disfressar per explorar el món i passar a la història
El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment,…
-
Les dones i la ciència
En els darrers anys, els estudis històrics de la ciència dedicats al gènere han constatat com, per entendre millor i contrarestar les desigualtats de gènere en ciència, hem d’anar una mica més enllà de recuperar noms de dones que han contribuït al coneixement. Especialment perquè, si només ens dediquem a recopilar històries d’aquestes dones, tindrem…
-
Expedicions per explorar (i explotar) el món
«Felipe II, mi señor, ha gastado mucho dinero para que se traigan remedios medicamentosos de América y del resto del mundo y para que se cultiven en jardines plantas medicinales, así como para que se realicen estudios sobre la historia natural americana». Carta de Francisco Valles al rei Felip II, 1587. Un mapa del món…
-
Les universitats medievals: la construcció d’una comunitat científica
Cap al segle XII, innovacions tecnològiques com els molins d’aigua i vent o l’arada, aparegudes o importades des d’altres indrets del món, van provocar a Europa un creixement poblacional que es va concentrar en grans ciutats. Això va portar a un increment del repartiment del treball: ja no tothom vivia del camp, sinó que part…
-
Albert el Gran: un pioner de l’esperit crític i la recerca empírica
“La tasca de la ciència natural no és simplement acceptar el que ens diuen, sinó investigar les causes de les coses naturals”. Pensaments com aquest, atribuït a sant Albert, són els que han portat a declarar aquest dominic, nascut a l’actual Alemanya, el patró de la ciència i els científics. Superat ja fa anys el…
-
Un error de traducció causa la febre dels marcians
L’any 1877 la trajectòria de Mart va fer que el planeta vermell s’apropés extraordinàriament a la Terra, incentivant així el seu estudi científic. Es van descobrir, per exemple, els dos satèl·lits de Mart, i, sobretot, l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va cartografiar amb tot detall la superfície del planeta vermell. Schiaparelli, que era director de l’Osservatorio…
Descobertes amb història
-
Metges, barbers, llevadores, remeieres i apotecaris, salut i malaltia a l’Europa Medieval
Tot i que la influència d’Hipòcrates i Galè va ser enorme a l’Europa medieval, i la seva concepció de la malaltia com un desequilibri dels humors va esdevenir hegemònica, la realitat dels professionals de la salut, les seves pràctiques i els espais on treballaven era molt diversa. D’una banda, els metges es formaven a la…
-
Després de Copèrnic, Brahe i Kepler
L’expansió i acceptació de la teoria heliocèntrica de Copèrnic no va ser ni ràpida ni senzilla. Davant d’aquesta nova visió de l’univers, alguns astrònoms van proposar models alternatius, mentre que d’altres van contribuir a perfeccionar la teoria copernicana, fent-la més sòlida i allunyant-la progressivament dels esquemes heretats de la tradició clàssica. Un dels astrònoms més…
-
Copèrnic: el canvi que va moure la Terra
A finals del segle XV, Johannes Müller von Königsberg, més conegut com a Regiomontanus, va publicar Epytoma in Almagesti Ptolemei, una obra que continuava el treball iniciat pel seu mestre Georg von Peuerbach. En aquest llibre, Regiomontanus sintetitzava el sistema astronòmic de Ptolomeu, n’exposava els encerts i en destacava les limitacions. Aquesta anàlisi crítica va resultar…
-
Abans de Copèrnic, Oresme
La història de la ciència tradicional ha tendit a destacar unes poques figures eminents i certs períodes com a fonamentals per al seu desenvolupament. Inevitablement, aquesta preferència tendeix a deixar de banda altres figures que també han contribuït a aquesta història, però que, per diverses circumstàncies, han acabat sent molt menys conegudes pel gran públic. Un…
-
Jeanne Baret: La botànica que es va disfressar per explorar el món i passar a la història
El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment,…
-
Les dones i la ciència
En els darrers anys, els estudis històrics de la ciència dedicats al gènere han constatat com, per entendre millor i contrarestar les desigualtats de gènere en ciència, hem d’anar una mica més enllà de recuperar noms de dones que han contribuït al coneixement. Especialment perquè, si només ens dediquem a recopilar històries d’aquestes dones, tindrem…
-
Expedicions per explorar (i explotar) el món
«Felipe II, mi señor, ha gastado mucho dinero para que se traigan remedios medicamentosos de América y del resto del mundo y para que se cultiven en jardines plantas medicinales, así como para que se realicen estudios sobre la historia natural americana». Carta de Francisco Valles al rei Felip II, 1587. Un mapa del món…
-
Les universitats medievals: la construcció d’una comunitat científica
Cap al segle XII, innovacions tecnològiques com els molins d’aigua i vent o l’arada, aparegudes o importades des d’altres indrets del món, van provocar a Europa un creixement poblacional que es va concentrar en grans ciutats. Això va portar a un increment del repartiment del treball: ja no tothom vivia del camp, sinó que part…
-
Albert el Gran: un pioner de l’esperit crític i la recerca empírica
“La tasca de la ciència natural no és simplement acceptar el que ens diuen, sinó investigar les causes de les coses naturals”. Pensaments com aquest, atribuït a sant Albert, són els que han portat a declarar aquest dominic, nascut a l’actual Alemanya, el patró de la ciència i els científics. Superat ja fa anys el…
-
Un error de traducció causa la febre dels marcians
L’any 1877 la trajectòria de Mart va fer que el planeta vermell s’apropés extraordinàriament a la Terra, incentivant així el seu estudi científic. Es van descobrir, per exemple, els dos satèl·lits de Mart, i, sobretot, l’astrònom italià Giovanni Schiaparelli va cartografiar amb tot detall la superfície del planeta vermell. Schiaparelli, que era director de l’Osservatorio…
Co-opinen
-
Darwinisme quàntic, una idea estranya però sòlida
Poques teories com el darwinisme han estat tan aprofitades fora de l’àmbit científic i han rebut tants adjectius complementaris. Aviat va sorgir el darwinisme social, que intentava justificar les desigualtats per una selecció natural que hauria afavorit els més aptes. Així s’evitava haver de prendre mesures per assolir una societat més justa. L’anomenat darwinisme universal…
-
Els meus invents, de Nikola Tesla
Els meus invents és un llibre autobiogràfic que ens obre la porta a la ment d’un dels inventors més brillants i enigmàtics de la història de la ciència: Nikola Tesla. Publicat originalment en forma d’articles a la revista Electrical Experimenter l’any 1919, aquest llibre ens arriba ara dins la col·lecció «Mestres d’Aixa», com un testimoni directe del procés creatiu d’un geni.…
-
Alzheimer, la nova diabetis tipus 3?
El coneixement científic sovint avança a partir de la correlació intuïtiva per part d’investigadors brillants i sistemàtics de fets aparentment independents. Un exemple és la incidència de la malaltia d’Alzheimer i la hiperglucèmia. Fa anys que els investigadors havien observat que el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer és gairebé el doble en les persones…
-
Llibre: L’endemà d’ahir
Amb L’endemà d’ahir publicat per Ed. l’Albí, en Xavier Duran ens ofereix una novel·la que combina història, ciència i una trama plena d’intriga i emocions. La trobada fortuïta entre Antoni Palau, un periodista científic, i Rosa Galvany, esposa de l’enigmàtic editor August Xirau, es converteix en el detonant d’una història que transcendeix el temps i revela…
-
Muntanya inclusiva: obrint camins per a totes les persones
La muntanya ha estat tradicionalment un espai associat a la llibertat, l’aventura i la superació personal. Tanmateix, sovint ha estat també un entorn d’exclusió, on no totes les persones tenen les mateixes oportunitats per accedir-hi i gaudir-ne. La muntanya inclusiva és una iniciativa que busca trencar aquestes barreres i fer que els cims siguin accessibles…
-
T-Bubble: Innovació al servei de la investigació marina
Som un equip de set noies de 3r d’ESO de l’escola La Vall, unides per una passió compartida: la robòtica i la innovació com a eina per deixar la nostra empremta en el món. La First Lego League (FLL) és molt més que una competició de robòtica. Combina tres elements essencials: els core values, és a dir, el desenvolupament de valors que fomentin…
-
Llibre: 100 visions literàries de la ciència i tecnologia
El reconegut periodista i escriptor Xavier Duran ens guia en aquest llibre, publicat per editorial Cossetània, a través d’una àmplia varietat de gèneres i èpoques, destacant com diversos autors al llarg de la història han abordat els dilemes ètics, els avenços tecnològics i els descobriments científics. Una obra fascinant que explora com la ciència i…
-
El biaix de gènere a l’atenció sanitària: una invisibilitat alarmant
Tot i els avenços en el camp de la medicina, el biaix de gènere continua sent una realitat que afecta la qualitat de l’atenció sanitària que reben les dones. Aquest biaix, sovint inconscient, però profundament arrelat, té implicacions greus, des de diagnòstics tardans fins a tractaments inadequats, i perpetua una desigualtat que posa en risc…
-
El diagnòstic tardà d’autisme en dones: un repte inajornable
L’autisme ha estat tradicionalment associat a comportaments observats principalment en nens, especialment en nois. Aquesta percepció ha contribuït a una invisibilitat sistemàtica de les dones en el diagnòstic, especialment d’aquelles que han desenvolupat mecanismes d’adaptació social al llarg dels anys. Com a resultat, moltes dones autistes no són diagnosticades fins a l’edat adulta, sovint després…
-
Dones i infants, punt feble de la baula climàtica
A la recent Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP29) de Bakú, dels 78 dirigents governamentals mundials que hi varen assistir, només 8 eren dones. I el paper de les dones en general en relació amb l’escalfament global, per com el pateixen i pel que poden aportar per fer-hi front, no ha…
GenCarts
-
El Floquet de Neu
Molt abans que existissin les fotografies, els naturalistes dibuixaven el que veien per a il·lustrar les seves observacions. Hi ha col·leccions meravelloses de dibuixos, com ara els que va fer Charles Darwin, al seu viatge al Beagle o les il·lustracions de Carl von Linné per a la classificació taxonòmica d’espècies que encara s’usa avui en dia. De fet,…
-
El rostre de la rosàcia
El Retrat d’un Home Gran i un Nen, també conegut com a Vell amb el seu nét, és una de les obres més emblemàtiques del Renaixement italià. Pintada per Domenico Ghirlandaio, aquesta pintura es conserva al Museu del Louvre i destaca pel seu realisme i humanisme. Ghirlandaio, format en el context del Renaixement florentí, va ser un mestre…
-
L’art com a testimoni d’una malaltia: el cas d’una obra de Rembrandt
Portret van Gerard de Lairesse és el retrat d’un jove de 24 anys amb cabells rossos i arrissats, on el pintor Rembrandt, pintà la imatge de Gerard de Lairesse, un artista destacat del segle XVII. Tot i que la seva aparença no encaixava amb els cànons de bellesa de l’època, el pintor holandès el va…
-
La duquessa lletja
El quadre La duquessa lletja, de Quinten Massys, és una obra que combina anatomia i crítica social. Representa el bust d’una dona d’edat avançada, presumiblement de l’alta noblesa, amb unes característiques físiques que resulten grotesques i desproporcionades. Aquest retrat no només ha captivat per la seva singularitat, sinó que ha desfermat debats sobre les possibles condicions…
-
Art, fantasia i ciència
Quan s’apropa Nadal, és ja una tradició anar a veure l’obra de ballet El Trencanous, amb música de Txaikovski. Sembla que aquest ballet va aconseguir el favor del públic després que Walt Disney incorporés algunes de les peces més conegudes a la pel·lícula clàssica de dibuixos animats Fantasia. Aquesta pel·lícula, que ara té 84 anys, forma part…
-
La malaltia del peu de cavall
En aquest retrat, El lisiado, de Josep de Ribera, se’ns presenta un nen de cos sencer situat sobre un fons paisatgístic d’un gran realisme. L’infant, que aparenta viure en una situació d’extrema pobresa, es mostra brut i amb roba desgastada. A més, pateix un evident defecte físic al peu dret, fet que li provoca que camini…
-
L’origen dels “nens titella”
L’obra Fanciullo con disegno, de Giovan Francesco Caroto, un pintor del Renaixement italià, ha suscitat un gran interès científic al llarg dels segles. L’obra ens mostra un nen gairebé adolescent, amb els cabells llargs i pèl-rojos, els ulls clars i la pell lluminosa, presentat sobre un fons neutre i fosc. El veiem somrient de manera satisfeta…
-
El retrat que va inspirar La Bella i la Bèstia
Avui ens endinsem en una obra plena de contrastos, el Retrat d’Antonietta Gonsalvus, pintat per Lavinia Fontana. Un quadre especial per l’equilibri entre la cara peluda d’Antonietta i el seu vestit luxós, digne de la cort renaixentista. Aquest retrat del segle XVI ens presenta Antonietta Gonsalvus, una nena d’entre deu i dotze anys que patia una…
-
El triomf de la Mort
La mort negra, li diuen els anglosaxons, tot i que nosaltres solem descriure-la més com a pesta bubònica —ja que la infecció pel bacteri Yersinia pestis causa bubons o inflamacions dels ganglis— o pesta negra, perquè les hemorràgies subcutànies donen un color negrós a la pell. La pesta negra ha arrasat diverses vegades la geografia europea, amb…
-
El càncer de mama en l’art del Renaixement
El càncer és una malaltia que ha afectat nombroses persones des d’èpoques antigues. S’han trobat cranis de l’antic Egipte, de fa més de 4.000 anys, que presentaven tumors cerebrals. A més, al voltant d’aquests tumors s’han observat incisions que demostren intents de cirurgia per intervenir-hi, cosa que demostra ja aleshores el coneixement i la consciència…
És notíCia
-
El cervell adult encara podria generar noves neurones
Un nou estudi torna a trencar el mite del cervell immutable: científics suecs detecten neurogènesi —formació de noves neurones— en el cervell humà fins als 78 anys. Durant dècades es va creure que el cervell humà naixia amb totes les neurones que tindria al llarg de la seva vida. Aquesta idea, compartida fins i tot…
-
Local.IA: la intel·ligència artificial que acosta les administracions a la ciutadania
La Diputació de Barcelona impulsa una eina pionera per ajudar els municipis a desplegar la intel·ligència artificial de manera ètica, segura i adaptada a les seves necessitats. Amb l’objectiu d’acompanyar els ajuntaments en la transformació digital, la Diputació de Barcelona ha creat Local.IA, una iniciativa pensada per facilitar la integració de la intel·ligència artificial (IA) en…
-
Creen el primer teixit cardíac bioimprès que sobreviu i batega dins l’organisme
L’avenç obre la porta a noves teràpies regeneratives per a pacients amb malalties del cor. Investigadors del programa de medicina regenerativa RegenBell, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), han aconseguit un avenç pioner en l’àmbit de la bioenginyeria: per primer cop, un teixit cardíac creat amb bioimpressió 3D ha sobreviscut i ha bategat correctament…
-
La química del futur: com “retallar” molècules per crear nous compostos
Un equip de científics aconsegueix produir molècules complexes amb una nova tècnica revolucionària: la química “Clip-off” Fer molècules complexes sol ser com construir un castell amb milers de peces de LEGO, una a una, amb molta paciència i precisió. Però, i si en lloc de construir-les peça a peça, poguéssim simplement retallar-les d’un bloc més…
-
ADAM: el primer anticonceptiu masculí injectable demostra ser segur i eficaç fins a dos anys
Una alternativa innovadora que podria transformar el paper dels homes en la contracepció. Un nou pas en la igualtat reproductiva podria estar a punt de fer història. Després de dècades en què la responsabilitat principal de l’anticoncepció ha recaigut sobre les dones, arriba ADAM, el primer anticonceptiu masculí injectable que ofereix una alternativa eficaç, reversible i…
-
Un estudi revela que polítiques climàtiques més ambicioses podrien salvar part del gel glacial
L’estudi més complet fins ara sobre el futur de les glaceres revela que limitar l’escalfament global podria preservar més de la meitat del gel actual arreu del món. Un estudi publicat a la revista Science demostra que adoptar polítiques climàtiques més estrictes podria salvar fins al doble de massa glacial a escala global, en comparació amb l’escenari…
-
Neix a Barcelona el festival “Ficcions de Ciència”, una nova mirada crítica i cinematogràfica sobre la ciència
Del 26 de maig al 6 de juny, el nou certamen convida a repensar la ciència a través del cinema amb 19 curtmetratges, debats i projeccions especials La ciència surt del laboratori i entra als cinemes. Aquest és l’esperit de la primera edició del festival Ficcions de Ciència, una proposta pionera que es durà a terme…
-
Descobreixen com envelleix la sang utilitzant els “codis de barres” del nostre ADN
La reducció progressiva de la diversitat cel·lular en la sang podria convertir-se en una nova eina per estudiar malalties relacionades amb l’envelliment. A mesura que envellim, el nostre cos pateix canvis invisibles però profunds. Un sistema sensible al pas del temps és el sistema sanguini. Amb els anys, el que era un sistema equilibrat i…
-
Una mica de llum a l’apagada del 28 d’abril
Milions de ciutadans de la península ibèrica van quedar temporalment a les fosques a causa d’una apagada sobtada. L’incident ha posat de manifest la fragilitat d’un sistema que sovint donem per fet: la xarxa elèctrica. Però, com es manté tot aquest sistema gegant? Què passa realment quan una part falla? En aquest article, explorarem què…
-
L’ofensiva política contra la recerca als Estats Units
Una nena de vuit anys va morir a Texas per xarampió. No estava vacunada. Amb ella, ja són tres les víctimes mortals de la malaltia en només tres mesos i mig de 2025. La dada, per si sola, ja és preocupant. Però ho és encara més si es compara amb les últimes dues dècades: entre…
PòdCasts
-
Titol de prova per a un podcast
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat…
-
Coneix a la Valerie Jane Morris- Goodall (1934)
Primatòloga i antropòloga anglesa, considerada una experta de renom mundial en ximpanzés, després de 60 anys d’estudiar-ne principalment les interaccions socials i familiars. Escolta el pòdcast aquí
