-
Gonzalo Giribet: “L’extinció del llinatge d’una espècie és irreversible”
Gonzalo Giribet (Burgos, 1970) és catedràtic de Zoologia i director del Museu de Zoologia Comparada de la Universitat de Harvard (Estats Units), on també exerceix com a professor. Llicenciat en Zoologia i Biologia Fonamental per la Universitat de Barcelona, va completar el seu postdoctorat a Nova York. Des de fa gairebé tres dècades resideix i desenvolupa…
-
Josep Maria Mata-Perelló: “No pots estimar la Terra si no la coneixes”
-
Núria Sebastián: “Des del moment de néixer, els nadons ja tenen la capacitat de distingir diferents llengües”
-
Iñaki Ezquerro: “No podem caure en la humanització dels primats: ni ells s’assemblen a nosaltres, ni a la inversa”
ReCerquem
-
Biocontenció i bioseguretat a Catalunya
Fa uns mesos es publicava una notícia a diferents mitjans sobre l’ampliació dels laboratoris de Bioseguretat i biocontenció de l’IRTA-CReSA. Quan treballem amb microorganismes perillosos, la seguretat és una prioritat absoluta. En aquest context, la Bioseguretat i la Biocontenció són dos conceptes clau que actuen conjuntament per protegir tant les persones com el medi ambient. Podríem dir que la Biocontenció és com el hardware:…
-
El fenomen de posar-se malalt quan arriben les vacances
Per què ens posem malalts quan comencen les vacances? El que hauria de ser un període de desconnexió i benestar es converteix sovint en dies de febre, malestar general, infeccions o fatiga intensa. Aquest fenomen, lluny de ser casual, té una explicació fisiològica. Aquesta reacció tan habitual té fins i tot nom propi: “la malaltia del…
-
La calor mata: cap a una nova crisi de salut pública
Els estius ja no són com abans. Les onades de calor s’allarguen, les nits tòrrides es multipliquen i els rècords de temperatura es repeteixen amb una freqüència alarmant. Però més enllà de la incomoditat, la calor extrema pot ser letal. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha advertit que l’emergència climàtica s’ha convertit en…
-
L’agricultura regenerativa: cap a una terra més viva
En un context d’emergència climàtica, amb sequeres prolongades, degradació del sòl i pèrdua accelerada de biodiversitat, cada cop més veus reclamen un canvi profund en la manera com produïm aliments. L’agricultura regenerativa es presenta com una alternativa ambiciosa i transformadora. Més que una tècnica, és una filosofia agrícola que busca restaurar, i no només conservar,…
-
La medicina personalitzada: quan la ciència coneix el teu nom
Quan l’Alyssa tenia només 13 anys, li van diagnosticar una leucèmia, un tipus de càncer de la sang que afecta els glòbuls blancs i que, en alguns infants, pot presentar-se de manera especialment agressiva. Davant d’aquesta situació, l’equip mèdic la va proposar per un assaig clínic de l’Institut Great Ormond Street de Salut Infantil del University…
-
Ciència amb gust de xocolata
Ous a mig trencar, superherois amb alguna orella mossegada, animalons de xocolata blanca i fins i tot un fragment de castell medieval que —de moment— encara sobreviu als llaminers de la família. Celebrem el dia de la Mona! Durant la Setmana Santa, els forns i pastisseries de tot Catalunya es converteixen en veritables galeries d’art…
-
La processionària del pi: un insecte amb un cicle de vida sorprenent
La processionària del pi (Thaumetopea pityocampa) és una espècie autòctona de Catalunya que juga un paper important en l’equilibri ecològic dels boscos de pins mediterranis. Aquest insecte, un tipus de papallona o arna nocturna, serveix d’aliment per molts altres animals, com ratpenats, puputs, mallerengues i altres insectes, que n’aprofiten diferents fases del seu cicle vital.…
-
La Garrotxa: terra de volcans i… d’algun perill natural més?
La comarca de la Garrotxa no passa desapercebuda dins del territori català, i captiva tant visitants com experts amb els seus paisatges i riquesa natural. És una destinació ideal per gaudir de la gastronomia local; refrescar-se a les gorgues dels seus rius a l’estiu; o passejar per la Fageda d’en Jordà quan arriba la tardor.…
-
La grip aviària als Estats Units: un toc d’alerta per a la salut global
Un pacient de més de 65 anys amb afeccions mèdiques preexistents s’ha convertit en la primera víctima mortal de la grip aviària als Estats Units, segons van confirmar el Departament de Salut de Louisiana i el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC). L’home, infectat amb el virus H5N1 després d’estar en…
-
Els efectes dels microplàstics al cos humà: una herència silenciosa
L’any 2018, una forta pluja va provocar l’arrossegament de milions de fragments de plàstic fins a la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragonès). Pocs mesos més tard, l’ONG ambiental Good Karma Projects va identificar que aquesta platja acumulava entre 30 i 90 milions de microplàstics, fet que la va situar, segons l’organització, com la…
És notíCia
-
La ciència surt al carrer: torna la Nit Europea de la Recerca
La Nit Europea de la Recerca torna del 19 al 30 de setembre amb activitats gratuïtes a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i la Catalunya Central. Tallers, xerrades, experiments, jocs i espectacles ompliran carrers, places i centres culturals per apropar la ciència a tothom. La Nit Europea de la Recerca torna a omplir carrers, places, biblioteques…
-
Les marques en l’ADN que revelen el pronòstic del càncer
Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS de Barcelona publiquen una metodologia que permet seguir com evolucionen els tumors a través de les marques epigenètiques. El càncer és una malaltia complexa i canviant. A mesura que passa el temps, les cèl·lules tumorals poden adquirir noves característiques, fer-se més agressives i complicar el pronòstic dels pacients. Ara, un equip d’investigadors…
-
Quan els “guardians” dels cromosomes s’escurcen: què són les telomeropaties?
La Unitat d’Alteració en la Biologia dels Telòmers de l’Adult de l’Hospital Vall d’Hebron és pionera en la recerca i atenció d’aquestes malalties minoritàries que tenen l’origen en l’escurçament dels telòmers, els extrems protectors dels cromosomes. L’equip multidisciplinari acompanya pacients i famílies en el diagnòstic, el seguiment i l’abordatge clínic d’aquestes patologies complexes. Al final…
-
El primer mapa “complet” del cervell de ratolins
Un equip internacional de científics ha aconseguit una fita sense precedents: registrar gairebé tot el cervell d’un ratolí mentre pren decisions. El resultat és un mapa que mostra com diferents zones cerebrals treballen alhora i de manera coordinada, trencant la idea que cada regió té un paper aïllat. Funcionament del cervell com un sistema global Un consorci…
-
Descobert un nucli sòlid al cor de Mart
Un nou estudi publicat a la revista Nature ha confirmat per primera vegada l’existència d’un nucli intern sòlid al centre de Mart. Fins ara, les dades apuntaven que el planeta roig disposava només d’un nucli líquid, però els registres sísmics de la missió InSight de la NASA han revelat que, a uns 600 quilòmetres de radi, s’amaga també una…
-
Dos canvis clau a la pelvis van obrir el camí cap al bipedisme humà
Els investigadors apunten que aquests canvis van afectar, d’una banda, la formació del cartílag i, de l’altra, el procés de formació òssia. Un estudi publicat a la revista Nature acaba d’aportar noves pistes sobre un dels grans misteris de l’evolució humana: com vam aprendre a caminar drets. La recerca identifica dos canvis fonamentals a la part superior…
-
El gel pot generar electricitat: una troballa que podria explicar l’origen dels llamps
El gel quan es deforma és capaç de generar electricitat i podria afavorir l’aparició dels llamps en les tempestes. Aquesta és la conclusió d’un estudi internacional liderat per científics de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), publicat a la prestigiosa revista Nature Physics. La troballa obre noves perspectives tant per al desenvolupament tecnològic com per…
-
El primer trasplantament de pulmó de porc a humà: una troballa que obre noves esperances mèdiques
Per primera vegada, un equip mèdic ha trasplantat un pulmó de porc modificat genèticament a un ésser humà en mort cerebral. El procediment, dut a terme a la Universitat de Guangzhou (Xina), ha estat publicat aquesta setmana a la revista Nature Medicine i obre una nova via en el camp del xenotrasplantament —trasplantaments entre diferents espècies, com…
-
Un pas més per entendre l’univers: detecten diferències entre matèria i antimatèria
Per primera vegada s’ha detectat una asimetria entre matèria i antimatèria en barions. L’experiment LHCb (Large Hadron Collider beauty), fet a un dels quatre grans detectors del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN (el Consell Europeu de l’Energia Nuclear) i fruit d’una gran col·laboració internacional ha observat per primera vegada una diferència en el comportament entre matèria i antimatèria en barions, partícules que constitueixen…
-
El cervell adult encara podria generar noves neurones
Un nou estudi torna a trencar el mite del cervell immutable: científics suecs detecten neurogènesi —formació de noves neurones— en el cervell humà fins als 78 anys. Durant dècades es va creure que el cervell humà naixia amb totes les neurones que tindria al llarg de la seva vida. Aquesta idea, compartida fins i tot…
Preguntes dels leCtors
-
Beure aigua freda refresca de veritat?
Quan arriba la calor, una de les primeres reaccions que tenim és buscar un got d’aigua ben freda. La sensació de frescor és immediata, però… ens refresca de debò? La ciència diu que sí, encara que amb matisos. Beure aigua freda ajuda a baixar lleugerament la temperatura interna del cos. Quan ingerim líquids freds, es…
-
Per què el pipí és groc?
La responsable del color groc de l’orina és la urobilina. Però, on i com es forma aquesta substància? El seu viatge comença a la sang, passa per l’intestí i acaba als ronyons. A la sang, els glòbuls vermells tenen una vida útil d’uns sis mesos. Quan moren, es descomponen en dos pigments: la bilirubina i…
-
De què fa olor el mar?
L’aire salat és el nom que associem a l’aroma del mar en les zones costaneres. Però, de què fa olor exactament? La resposta és d’una barreja de sofre, feromones sexuals d’algues i de bromofenol, un compost relacionat amb el iode. A primera vista, no semblen olors gaire agradables, oi? Però l’aire salat té una aroma…
-
Tenim el truc definitiu per fer glaçons aquest estiu: fes-los amb aigua calenta
Aquesta tècnica es basa en l’efecte Mpemba, una teoria postulada per Erasto Mpemba, un estudiant de secundària de Tanzània, qui, juntament amb el físic Denis Osborne, la va investigar per primera vegada a la dècada de 1960. En definitiva, aquesta teoria explica per què l’aigua calenta es congela més ràpidament que la freda, tot i…
-
Si no hi ha oxigen a l’espai, el Sol com crema?
Doncs perquè realment no és una reacció de combustió com la que coneixem, la qual necessita oxigen, sinó que el que veiem és una reacció de fusió nuclear. La fusió nuclear és un procés en el qual dos nuclis atòmics es combinen per formar un nucli més gran. Al Sol, els nuclis d’hidrogen es combinen…
-
Existeix la leishmaniosi humana?
La leishmaniosi és una malaltia causada pels protozous del gènere Leishmania. Es transmet per la picada de mosquits infectats, que s’infecten quan piquen sobretot els gossos, ja que en són un dels seus principals reservoris. Els protozous són organismes unicel·lulars, amb un nucli i citoplasma. Tots ells es troben al sòl, entorns humits, tant en aigües salades…
-
Per què a la tardor canvien de color les fulles dels arbres?
Les fulles cauen a la tardor a causa a les condicions canviants de la temperatura i la llum, i com a part d’un procés que permet a les plantes preparar-se per a les condicions hivernals. El descens de la temperatura afecta la producció de clorofil·la a les fulles. La clorofil·la és el pigment verd que…
-
Per què la cervesa ens fa pixar?
Quan gaudeixes d’una bona cervesa, pot ser que t’hagis plantejat si demanar-ne una altra és una bona idea tenint en compte la inevitable necessitat de fer pipí que sovint l’acompanya. Aquest fenomen té una explicació relacionada amb l’alcohol i la nostra fisiologia. Quan consumim alcohol, aquest inhibeix la producció d’una hormona anomenada antidiürètica (ADH). L’ADH…
-
Per què hi ha més homes que dones amb calvície?
La calvície masculina, coneguda com a calvície androgènica, és principalment causada per factors genètics. Aquesta condició està relacionada amb un gen específic que es troba al cromosoma X. A causa de la naturalesa de la genètica masculina, ja que els homes tenen només un cromosoma X, hi ha una major probabilitat que aquest gen estigui…
DesCobertes amb història
-
Hospitals medievals: de l’acollida a la medicina
La paraula hospital prové del llatí hospitalis, que, a la vegada, és un derivat d’hospes, que significa “hoste”. Aquesta curiosa etimologia és deguda al fet que, originàriament, els hospitals, que s’estenen per diferents punts del sud d’Europa a partir del segle catorze, no es dedicaven a curar malalts, sinó que eren llocs d’acollida de pobres i…
-
Metges, barbers, llevadores, remeieres i apotecaris, salut i malaltia a l’Europa Medieval
Tot i que la influència d’Hipòcrates i Galè va ser enorme a l’Europa medieval, i la seva concepció de la malaltia com un desequilibri dels humors va esdevenir hegemònica, la realitat dels professionals de la salut, les seves pràctiques i els espais on treballaven era molt diversa. D’una banda, els metges es formaven a la…
-
Després de Copèrnic, Brahe i Kepler
L’expansió i acceptació de la teoria heliocèntrica de Copèrnic no va ser ni ràpida ni senzilla. Davant d’aquesta nova visió de l’univers, alguns astrònoms van proposar models alternatius, mentre que d’altres van contribuir a perfeccionar la teoria copernicana, fent-la més sòlida i allunyant-la progressivament dels esquemes heretats de la tradició clàssica. Un dels astrònoms més…
-
Copèrnic: el canvi que va moure la Terra
A finals del segle XV, Johannes Müller von Königsberg, més conegut com a Regiomontanus, va publicar Epytoma in Almagesti Ptolemei, una obra que continuava el treball iniciat pel seu mestre Georg von Peuerbach. En aquest llibre, Regiomontanus sintetitzava el sistema astronòmic de Ptolomeu, n’exposava els encerts i en destacava les limitacions. Aquesta anàlisi crítica va resultar…
-
Abans de Copèrnic, Oresme
La història de la ciència tradicional ha tendit a destacar unes poques figures eminents i certs períodes com a fonamentals per al seu desenvolupament. Inevitablement, aquesta preferència tendeix a deixar de banda altres figures que també han contribuït a aquesta història, però que, per diverses circumstàncies, han acabat sent molt menys conegudes pel gran públic. Un…
-
Jeanne Baret: La botànica que es va disfressar per explorar el món i passar a la història
El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment,…
-
Les dones i la ciència
En els darrers anys, els estudis històrics de la ciència dedicats al gènere han constatat com, per entendre millor i contrarestar les desigualtats de gènere en ciència, hem d’anar una mica més enllà de recuperar noms de dones que han contribuït al coneixement. Especialment perquè, si només ens dediquem a recopilar històries d’aquestes dones, tindrem…
-
Expedicions per explorar (i explotar) el món
«Felipe II, mi señor, ha gastado mucho dinero para que se traigan remedios medicamentosos de América y del resto del mundo y para que se cultiven en jardines plantas medicinales, así como para que se realicen estudios sobre la historia natural americana». Carta de Francisco Valles al rei Felip II, 1587. Un mapa del món…
-
Les universitats medievals: la construcció d’una comunitat científica
Cap al segle XII, innovacions tecnològiques com els molins d’aigua i vent o l’arada, aparegudes o importades des d’altres indrets del món, van provocar a Europa un creixement poblacional que es va concentrar en grans ciutats. Això va portar a un increment del repartiment del treball: ja no tothom vivia del camp, sinó que part…
-
Albert el Gran: un pioner de l’esperit crític i la recerca empírica
“La tasca de la ciència natural no és simplement acceptar el que ens diuen, sinó investigar les causes de les coses naturals”. Pensaments com aquest, atribuït a sant Albert, són els que han portat a declarar aquest dominic, nascut a l’actual Alemanya, el patró de la ciència i els científics. Superat ja fa anys el…
Descobertes amb història
-
Hospitals medievals: de l’acollida a la medicina
La paraula hospital prové del llatí hospitalis, que, a la vegada, és un derivat d’hospes, que significa “hoste”. Aquesta curiosa etimologia és deguda al fet que, originàriament, els hospitals, que s’estenen per diferents punts del sud d’Europa a partir del segle catorze, no es dedicaven a curar malalts, sinó que eren llocs d’acollida de pobres i…
-
Metges, barbers, llevadores, remeieres i apotecaris, salut i malaltia a l’Europa Medieval
Tot i que la influència d’Hipòcrates i Galè va ser enorme a l’Europa medieval, i la seva concepció de la malaltia com un desequilibri dels humors va esdevenir hegemònica, la realitat dels professionals de la salut, les seves pràctiques i els espais on treballaven era molt diversa. D’una banda, els metges es formaven a la…
-
Després de Copèrnic, Brahe i Kepler
L’expansió i acceptació de la teoria heliocèntrica de Copèrnic no va ser ni ràpida ni senzilla. Davant d’aquesta nova visió de l’univers, alguns astrònoms van proposar models alternatius, mentre que d’altres van contribuir a perfeccionar la teoria copernicana, fent-la més sòlida i allunyant-la progressivament dels esquemes heretats de la tradició clàssica. Un dels astrònoms més…
-
Copèrnic: el canvi que va moure la Terra
A finals del segle XV, Johannes Müller von Königsberg, més conegut com a Regiomontanus, va publicar Epytoma in Almagesti Ptolemei, una obra que continuava el treball iniciat pel seu mestre Georg von Peuerbach. En aquest llibre, Regiomontanus sintetitzava el sistema astronòmic de Ptolomeu, n’exposava els encerts i en destacava les limitacions. Aquesta anàlisi crítica va resultar…
-
Abans de Copèrnic, Oresme
La història de la ciència tradicional ha tendit a destacar unes poques figures eminents i certs períodes com a fonamentals per al seu desenvolupament. Inevitablement, aquesta preferència tendeix a deixar de banda altres figures que també han contribuït a aquesta història, però que, per diverses circumstàncies, han acabat sent molt menys conegudes pel gran públic. Un…
-
Jeanne Baret: La botànica que es va disfressar per explorar el món i passar a la història
El relat oficial que, fins fa pocs anys, havia construït la història de la ciència explicava que les més de 6.000 mostres botàniques conservades al Museu d’Història Natural de París —3.000 de les quals corresponents a espècies noves per a la ciència occidental i procedents de regions com el Brasil, Tahití o Madagascar— eren, principalment,…
-
Les dones i la ciència
En els darrers anys, els estudis històrics de la ciència dedicats al gènere han constatat com, per entendre millor i contrarestar les desigualtats de gènere en ciència, hem d’anar una mica més enllà de recuperar noms de dones que han contribuït al coneixement. Especialment perquè, si només ens dediquem a recopilar històries d’aquestes dones, tindrem…
-
Expedicions per explorar (i explotar) el món
«Felipe II, mi señor, ha gastado mucho dinero para que se traigan remedios medicamentosos de América y del resto del mundo y para que se cultiven en jardines plantas medicinales, así como para que se realicen estudios sobre la historia natural americana». Carta de Francisco Valles al rei Felip II, 1587. Un mapa del món…
-
Les universitats medievals: la construcció d’una comunitat científica
Cap al segle XII, innovacions tecnològiques com els molins d’aigua i vent o l’arada, aparegudes o importades des d’altres indrets del món, van provocar a Europa un creixement poblacional que es va concentrar en grans ciutats. Això va portar a un increment del repartiment del treball: ja no tothom vivia del camp, sinó que part…
-
Albert el Gran: un pioner de l’esperit crític i la recerca empírica
“La tasca de la ciència natural no és simplement acceptar el que ens diuen, sinó investigar les causes de les coses naturals”. Pensaments com aquest, atribuït a sant Albert, són els que han portat a declarar aquest dominic, nascut a l’actual Alemanya, el patró de la ciència i els científics. Superat ja fa anys el…
Co-opinen
-
Els secrets d’una atracció no corresposta: per què ens piquen els mosquits?
Amb l’arribada de l’estiu, les temperatures que no donen treva, i torna també un dels malsons més persistents de la temporada: els mosquits. Però, per què ens piquen exactament? I per què sembla que sempre piquen als mateixos? L’explicació és més complexa del que pot semblar. En realitat, només les femelles de mosquit piquen, i ho…
-
Gossos, més que mascotes
En els últims anys, sembla que els gossos ja no són només animals de companyia, sinó membres de ple dret de moltes famílies. Però, què s’amaga darrere d’aquest fenomen? Estem humanitzant els animals? O és potser una adaptació mútua que respon a les noves condicions de vida? Segons dades recents, a Espanya ja hi ha…
-
Darwinisme quàntic, una idea estranya però sòlida
Poques teories com el darwinisme han estat tan aprofitades fora de l’àmbit científic i han rebut tants adjectius complementaris. Aviat va sorgir el darwinisme social, que intentava justificar les desigualtats per una selecció natural que hauria afavorit els més aptes. Així s’evitava haver de prendre mesures per assolir una societat més justa. L’anomenat darwinisme universal…
-
Els meus invents, de Nikola Tesla
Els meus invents és un llibre autobiogràfic que ens obre la porta a la ment d’un dels inventors més brillants i enigmàtics de la història de la ciència: Nikola Tesla. Publicat originalment en forma d’articles a la revista Electrical Experimenter l’any 1919, aquest llibre ens arriba ara dins la col·lecció «Mestres d’Aixa», com un testimoni directe del procés creatiu d’un geni.…
-
Alzheimer, la nova diabetis tipus 3?
El coneixement científic sovint avança a partir de la correlació intuïtiva per part d’investigadors brillants i sistemàtics de fets aparentment independents. Un exemple és la incidència de la malaltia d’Alzheimer i la hiperglucèmia. Fa anys que els investigadors havien observat que el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer és gairebé el doble en les persones…
-
Llibre: L’endemà d’ahir
Amb L’endemà d’ahir publicat per Ed. l’Albí, en Xavier Duran ens ofereix una novel·la que combina història, ciència i una trama plena d’intriga i emocions. La trobada fortuïta entre Antoni Palau, un periodista científic, i Rosa Galvany, esposa de l’enigmàtic editor August Xirau, es converteix en el detonant d’una història que transcendeix el temps i revela…
-
Muntanya inclusiva: obrint camins per a totes les persones
La muntanya ha estat tradicionalment un espai associat a la llibertat, l’aventura i la superació personal. Tanmateix, sovint ha estat també un entorn d’exclusió, on no totes les persones tenen les mateixes oportunitats per accedir-hi i gaudir-ne. La muntanya inclusiva és una iniciativa que busca trencar aquestes barreres i fer que els cims siguin accessibles…
-
T-Bubble: Innovació al servei de la investigació marina
Som un equip de set noies de 3r d’ESO de l’escola La Vall, unides per una passió compartida: la robòtica i la innovació com a eina per deixar la nostra empremta en el món. La First Lego League (FLL) és molt més que una competició de robòtica. Combina tres elements essencials: els core values, és a dir, el desenvolupament de valors que fomentin…
-
Llibre: 100 visions literàries de la ciència i tecnologia
El reconegut periodista i escriptor Xavier Duran ens guia en aquest llibre, publicat per editorial Cossetània, a través d’una àmplia varietat de gèneres i èpoques, destacant com diversos autors al llarg de la història han abordat els dilemes ètics, els avenços tecnològics i els descobriments científics. Una obra fascinant que explora com la ciència i…
-
El biaix de gènere a l’atenció sanitària: una invisibilitat alarmant
Tot i els avenços en el camp de la medicina, el biaix de gènere continua sent una realitat que afecta la qualitat de l’atenció sanitària que reben les dones. Aquest biaix, sovint inconscient, però profundament arrelat, té implicacions greus, des de diagnòstics tardans fins a tractaments inadequats, i perpetua una desigualtat que posa en risc…
GenCarts
-
Per què la dinastia dels Habsburg es va extingir?
Una visita al Museu del Prado ens retroba amb alguns dels millors pintors convertits en retratistes reials. Tiziano i Velázquez van pintar alguns dels millors quadres de la dinastia espanyola dels Habsburg, com ara el conegudíssim quadre de Las Meninas. La família dels Habsburg, d’origen austríac, va ser incorporada a la dinastia del Regne d’Espanya…
-
La lepra: una malaltia antiga que encara existeix
Al Museu d’Art de Basilea (Suïssa), un retaule renaixentista del segle XV atribuït a un seguidor de Konrad Witz mostra Sant Martí tallant la seva capa. L’obra representa el Sant, encara soldat romà, dividint la seva capa amb l’espasa per oferir-ne la meitat a un home pobre i malalt que tremola de fred. Però el…
-
El Floquet de Neu
Molt abans que existissin les fotografies, els naturalistes dibuixaven el que veien per a il·lustrar les seves observacions. Hi ha col·leccions meravelloses de dibuixos, com ara els que va fer Charles Darwin, al seu viatge al Beagle o les il·lustracions de Carl von Linné per a la classificació taxonòmica d’espècies que encara s’usa avui en dia. De fet,…
-
El rostre de la rosàcia
El Retrat d’un Home Gran i un Nen, també conegut com a Vell amb el seu nét, és una de les obres més emblemàtiques del Renaixement italià. Pintada per Domenico Ghirlandaio, aquesta pintura es conserva al Museu del Louvre i destaca pel seu realisme i humanisme. Ghirlandaio, format en el context del Renaixement florentí, va ser un mestre…
-
L’art com a testimoni d’una malaltia: el cas d’una obra de Rembrandt
Portret van Gerard de Lairesse és el retrat d’un jove de 24 anys amb cabells rossos i arrissats, on el pintor Rembrandt, pintà la imatge de Gerard de Lairesse, un artista destacat del segle XVII. Tot i que la seva aparença no encaixava amb els cànons de bellesa de l’època, el pintor holandès el va…
-
La duquessa lletja
El quadre La duquessa lletja, de Quinten Massys, és una obra que combina anatomia i crítica social. Representa el bust d’una dona d’edat avançada, presumiblement de l’alta noblesa, amb unes característiques físiques que resulten grotesques i desproporcionades. Aquest retrat no només ha captivat per la seva singularitat, sinó que ha desfermat debats sobre les possibles condicions…
-
Art, fantasia i ciència
Quan s’apropa Nadal, és ja una tradició anar a veure l’obra de ballet El Trencanous, amb música de Txaikovski. Sembla que aquest ballet va aconseguir el favor del públic després que Walt Disney incorporés algunes de les peces més conegudes a la pel·lícula clàssica de dibuixos animats Fantasia. Aquesta pel·lícula, que ara té 84 anys, forma part…
-
La malaltia del peu de cavall
En aquest retrat, El lisiado, de Josep de Ribera, se’ns presenta un nen de cos sencer situat sobre un fons paisatgístic d’un gran realisme. L’infant, que aparenta viure en una situació d’extrema pobresa, es mostra brut i amb roba desgastada. A més, pateix un evident defecte físic al peu dret, fet que li provoca que camini…
-
L’origen dels “nens titella”
L’obra Fanciullo con disegno, de Giovan Francesco Caroto, un pintor del Renaixement italià, ha suscitat un gran interès científic al llarg dels segles. L’obra ens mostra un nen gairebé adolescent, amb els cabells llargs i pèl-rojos, els ulls clars i la pell lluminosa, presentat sobre un fons neutre i fosc. El veiem somrient de manera satisfeta…
-
El retrat que va inspirar La Bella i la Bèstia
Avui ens endinsem en una obra plena de contrastos, el Retrat d’Antonietta Gonsalvus, pintat per Lavinia Fontana. Un quadre especial per l’equilibri entre la cara peluda d’Antonietta i el seu vestit luxós, digne de la cort renaixentista. Aquest retrat del segle XVI ens presenta Antonietta Gonsalvus, una nena d’entre deu i dotze anys que patia una…
És notíCia
-
La ciència surt al carrer: torna la Nit Europea de la Recerca
La Nit Europea de la Recerca torna del 19 al 30 de setembre amb activitats gratuïtes a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i la Catalunya Central. Tallers, xerrades, experiments, jocs i espectacles ompliran carrers, places i centres culturals per apropar la ciència a tothom. La Nit Europea de la Recerca torna a omplir carrers, places, biblioteques…
-
Les marques en l’ADN que revelen el pronòstic del càncer
Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS de Barcelona publiquen una metodologia que permet seguir com evolucionen els tumors a través de les marques epigenètiques. El càncer és una malaltia complexa i canviant. A mesura que passa el temps, les cèl·lules tumorals poden adquirir noves característiques, fer-se més agressives i complicar el pronòstic dels pacients. Ara, un equip d’investigadors…
-
Quan els “guardians” dels cromosomes s’escurcen: què són les telomeropaties?
La Unitat d’Alteració en la Biologia dels Telòmers de l’Adult de l’Hospital Vall d’Hebron és pionera en la recerca i atenció d’aquestes malalties minoritàries que tenen l’origen en l’escurçament dels telòmers, els extrems protectors dels cromosomes. L’equip multidisciplinari acompanya pacients i famílies en el diagnòstic, el seguiment i l’abordatge clínic d’aquestes patologies complexes. Al final…
-
El primer mapa “complet” del cervell de ratolins
Un equip internacional de científics ha aconseguit una fita sense precedents: registrar gairebé tot el cervell d’un ratolí mentre pren decisions. El resultat és un mapa que mostra com diferents zones cerebrals treballen alhora i de manera coordinada, trencant la idea que cada regió té un paper aïllat. Funcionament del cervell com un sistema global Un consorci…
-
Descobert un nucli sòlid al cor de Mart
Un nou estudi publicat a la revista Nature ha confirmat per primera vegada l’existència d’un nucli intern sòlid al centre de Mart. Fins ara, les dades apuntaven que el planeta roig disposava només d’un nucli líquid, però els registres sísmics de la missió InSight de la NASA han revelat que, a uns 600 quilòmetres de radi, s’amaga també una…
-
Dos canvis clau a la pelvis van obrir el camí cap al bipedisme humà
Els investigadors apunten que aquests canvis van afectar, d’una banda, la formació del cartílag i, de l’altra, el procés de formació òssia. Un estudi publicat a la revista Nature acaba d’aportar noves pistes sobre un dels grans misteris de l’evolució humana: com vam aprendre a caminar drets. La recerca identifica dos canvis fonamentals a la part superior…
-
El gel pot generar electricitat: una troballa que podria explicar l’origen dels llamps
El gel quan es deforma és capaç de generar electricitat i podria afavorir l’aparició dels llamps en les tempestes. Aquesta és la conclusió d’un estudi internacional liderat per científics de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), publicat a la prestigiosa revista Nature Physics. La troballa obre noves perspectives tant per al desenvolupament tecnològic com per…
-
El primer trasplantament de pulmó de porc a humà: una troballa que obre noves esperances mèdiques
Per primera vegada, un equip mèdic ha trasplantat un pulmó de porc modificat genèticament a un ésser humà en mort cerebral. El procediment, dut a terme a la Universitat de Guangzhou (Xina), ha estat publicat aquesta setmana a la revista Nature Medicine i obre una nova via en el camp del xenotrasplantament —trasplantaments entre diferents espècies, com…
-
Un pas més per entendre l’univers: detecten diferències entre matèria i antimatèria
Per primera vegada s’ha detectat una asimetria entre matèria i antimatèria en barions. L’experiment LHCb (Large Hadron Collider beauty), fet a un dels quatre grans detectors del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN (el Consell Europeu de l’Energia Nuclear) i fruit d’una gran col·laboració internacional ha observat per primera vegada una diferència en el comportament entre matèria i antimatèria en barions, partícules que constitueixen…
-
El cervell adult encara podria generar noves neurones
Un nou estudi torna a trencar el mite del cervell immutable: científics suecs detecten neurogènesi —formació de noves neurones— en el cervell humà fins als 78 anys. Durant dècades es va creure que el cervell humà naixia amb totes les neurones que tindria al llarg de la seva vida. Aquesta idea, compartida fins i tot…
PòdCasts
-
Titol de prova per a un podcast
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat…
-
Coneix a la Valerie Jane Morris- Goodall (1934)
Primatòloga i antropòloga anglesa, considerada una experta de renom mundial en ximpanzés, després de 60 anys d’estudiar-ne principalment les interaccions socials i familiars. Escolta el pòdcast aquí
